Jugar no és cosa (només) de nens

Només falta que ens trobem al davant la proposta d’un joc perquè ens surti de dins a tots –els més grans i els més petits– l’esperit lúdic. Aquesta temptació és la que posa davant dels visitants la Fira Joc Joc de Tona, i tothom hi cau. Des dels invents de Guixot de 8 que porten anys funcionant sense necessitat de cap pila (ni molt menys, de cap pantalla) fins als jocs de taula que cada vegada són més i més elaborats, passant pel gust d’agafar una espasa tova i sentir-se un cavaller medieval sense perill de tallar algun cap. Dissabte era la tercera fira amb model descentralitzat i la primera ja en un context de normalitat absoluta. L’any 2021 es va fer de la necessitat virtut i la fira va deixar d’estar concentrada al pavelló –cosa impossible per les normes sanitàries– per escampar-se a diferents llocs de Tona. El model ha funcionat i s’ha refinat. Aquest any no es podia fer servir la plaça Major, per les obres que s’hi estan portant a terme, i el carrer del Doctor Figueras es convertia en un gran pati allargassat amb els jocs gegants i els de Guixot de 8. Connectant per una banda amb la Biblioteca Caterina Figueras acabada d’estrenar després de la reforma –on hi havia la ludoteca, i un interessant taller sobre els estereotips de gènere– i per l’altra banda amb la sala La Canal, paradís dels jocs de taula. Més amunt, on es podia arribar amb el trenet que anava fent viatges, el Camp de les Lloses i l’escola Vedruna, amb jocs de fusta i un taller experimental per provar-ne de nous. “Tenim la grandesa d’una fira de tota la vida, que ve de l’antiga Fira de la Pesseta, i l’hem complementada”, explica Judit Sardà, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament. Si alguna cosa faltava encara “era la part més professional”, la de les editorials de jocs de taula, que necessitava un espai propi, i que ha trobat a l’estesa de taules de La Canal el seu lloc. Ho demostra, si més no, que totes estan plenes de gent jugant. “Ens agrada aquest espai”, diu Pak Gallego, de l’editora de jocs GdM, de Montcada i Reixac. Ve a Tona des que va crear l’empresa amb el joc Guerra de Mitos, i li agrada que ara hi hagi un lloc “on la gent se senti còmoda per seure i jugar”. I molts, per provar jocs que no coneixen i que necessiten explicació dels seus creadors. “Quan li parles de jocs de taula, hi ha gent que pensa encara que són el parxís, el Cluedo i el Monopoly, i el més nou d’aquests té cent anys”. Ara la imaginació és infinita: en el seu cas, des d’un joc com l’Origami que es basa a plegar paper fins al Nilo, un joc d’estratègia ambientat a l’antic Egipte. Tots d’autors catalans i ja coneguts. “I entremig hi passem algun prototip per fer-lo provar i veure si hem d’introduir millores abans de treure’l”, diu Gallego. Com el Juntaraules, que consistirà a ajuntar paraules com el seu nom indica... “Fires com aquesta ens apropen amb el públic i mostren el que es pot fer en família, una cosa que es va perdent i nosaltres reivindiquem.” I és que el recorregut pel Joc Joc demostra “que al final no hi ha edat per jugar, tothom ho pot fer de moltes maneres”, diu la regidora Judit Sardà. Això sí, els grans a vegades han de perdre una mica de vergonya. O a l’inrevés, els que ja s’acosten a l’adolescència la perden quan veuen a tothom, inclosos els seus pares, jugant. Al Camp de les Lloses, per exemple, les lluites de soft combat entre pares i fills són un escenari ideal. Mentre al costat de les espases, Orkestrònia ofereix una experiència poc vista: unes instal·lacions fetes amb material de ferralla que produeixen sons quan se les manipula, i que tothom pot escoltar amb auriculars. “A cada una hi ha micros de contacte, el so passa per una petita taula i es pot sentir el que tu mateix estàs fent”, explica una de les responsables de la companyia La Cresta, creadora d’aquesta gran simfònica del reciclatge. També aquí grans i petits no poden evitar la temptació de posar-se els auriculars i veure què se sent. Això sí, en tot el Joc Joc no s’hi veu ni una pantalla. A aquestes alçades, sembla gairebé impossible.

Jugar no és cosa (només) de nens

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

Quinze anys de l’‘arbre blau’ de Nadal de Vic

Preservar la cuina de les àvies

L’ensinistrador de gossos més mediàtic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic