Ara sí. El mas La Sala de Viladrau, casa natal del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, ja té els permisos per afrontar les primeres obres de rehabilitació. De moment, centrades en la teulada, el punt més crític. La Fundació Mas i Terra, que va assumir la cessió d’ús de la finca a finals de 2023 per convertir-la en la seva seu, reobre ara la campanya de micromecenatge per finançar part dels 91.000 euros d’aquesta fase. El 70% del cost s’espera cobrir via subvencions.
Darrere queden 17 mesos de tramitacions i els primers 6.000 euros que ha costat completar la paperassa, coberts a través d’un primer micromecenatge encetat fa uns mesos. “Som conscients que són processos lents, però costa entendre que s’hagi de pagar tant per rehabilitar un bé patrimonial”, lamenta Marta Lloret, la popular Caçadora de Masies, directora de la fundació. La Sala, declarada Bé Cultural d’Interès Local, va estar habitada fins al 2019 i, des de llavors, s’havia anat deteriorant fins al punt que corria perill d’esfondrament.
L’objectiu seria començar les obres de la teulada a principis de l’any que ve, en funció de com avanci també el procés de finançament. “Com més aviat tinguem els diners, abans començarem”, deixa anar Lloret. Tot aquest procés compta amb la implicació del futur masover de la casa, el constructor i restaurador de masies Pere Blanch, de l’empresa Boira Creacions. Ell mateix contribuirà, impartint formacions per mostrar tècniques tradicionals de construcció i restauració, a finançar part del projecte, que també confia captar el suport i implicació d’una xarxa de voluntariat. “Entre tots ho podem fer possible”, apunta Lloret.
La Sala té els orígens en una casa fortificada del segle XIII, de la qual es conserven les restes d’una torre medieval circular. La casa ha viscut múltiples reformes al llarg dels segles, fet que explica la complexa estructura interior i exterior. En aquesta casa hi va néixer, el 21 d’abril de 1594, el més popular dels bandolers catalans, en Serrallonga, que tot just hi va viure fins als primers anys de joventut. La seva família hi va residir fins al 1645, 11 anys després de la mort del bandoler. A partir d’aquí va anar passant per diverses mans. La irrupció de la Fundació Terra i Mas haurà estat clau per preservar-la i posar-la novament en valor.
