“Mai deixa de generar emocions, fer un castell”

Membre de la colla des de fa una quinzena d’anys, el gurbetà Pau Castells (Vic, 1980) ha assumit ara la presidència de l’Associació Sagals d’Osona. La seva candidatura va merèixer un aclaparador vot de confiança de l’assemblea celebrada el passat 15 de febrer. L’acompanyaran a la nova junta Laia Casas (vicepresidenta), Agnès Camps (secretària), Marc Domènech (tresorer) i Joan Romero (que estrena àrea de comunicació, promoció i marxandatge), i dues vocalies, amb Oriol Riera (músics) i Anna M. Busquets (Mulassa i Fúries d’Ausa). Vostè ja tenia un entorn familiar molt implicat amb els Sagals. Quan decideix, però, fer-se casteller?Sí, i a moltes trobades familiars ja m’insistien que havia d’anar-hi i provar-ho, però jo llavors treballava servint copes de nit i els deia que tot no ho podia fer. En el moment que vaig canviar de feina vaig dir va, vinga, i mira, d’això ja fa uns 15 anys. Recorda la primera actuació?I tant! Em vaig estrenar a la plaça Major de Vic, en l’actuació del 15è aniversari... i em va caure el castell a sobre. El primer dia! Sempre ha estat a la pinya?Sí, bàsicament. També he fet de segon al pilar de 5 un bon grapat de vegades; i pujo al folre de la torre. Com es veuen els castells des de sota?No es veuen. Es viuen. De fet, moltes vegades els faig amb els ulls tancats, sobretot quan són castells límit o una mica compromesos. Tanques els ulls, notes les sensacions, escoltes... i ho vius! Ara li tocarà aplicar-hi una nova mirada, des de la presidència de l’entitat. Com és que va decidir presentar candidatura?Ja feia temps que hi rumiava, pensaves en cosetes que es podrien fer per millorar... Abans que entrés Marc Hidalgo [el seu predecessor] ja vam parlar; ell en tenia ganes i un equip muntat. Em va semblar perfecte, i li vaig passar un parell de propostes... Ara vam tornar a parlar. Semblava que hi havia mica de desgast i ell va dir que ens ajudaria en tot el que fes falta però que preferia no seguir al capdavant, i vaig fer el cop de cap. I va anar molt bé perquè fer l’equip ha estat relativament fàcil, i això sempre és d’agrair. La candidatura, única, va rebre el 96% de vot de confiança de l’assemblea. Un bon aval per arrencar.No m’ho esperava. Confiàvem en un bon resultat, però no tant, la veritat... Venen de dos anys d’un notable reimpuls casteller, recuperant els millors nivells de la colla. Hi haurà una línia continuista?Quant a la junta, el gruix del dia a dia serà bastant igual. Hi haurà alguns retocs en l’àmbit social, però sense grans canvis. En el que sí que farem un canvi important és en el vessant econòmic. En quin sentit?Hem obert una línia de patrocinis; i, de fet, ja en tenim alguns de confirmats. Fins ara només teníem col·laboracions puntuals amb alguns establiments, que ens feien algun descompte, però econòmicament no representava res per a la colla... I l’objectiu quin és?D’una banda, si volem fer campanyes per fer créixer la colla, si necessitem millorar equipaments o el mateix local, necessitem diners. També volem que l’activitat castellera sigui el màxim d’econòmica per als castellers, sobretot quan fem desplaçaments; penseu que gran part del nostre pressupost se’n va pels autocars que fem servir en cada actuació. Parlava de millores al local. S’han plantejat mai buscar-ne un altre?A veure, sempre podríem millorar. La Central no és un local nostre. Ens el cedeix l’Ajuntament i n’estem molt agraïts, però no és pròpiament un local per fer-hi vida social, activitats diàries o disposar per exemple d’un servei de bar que ens ajudés a fer ambient. Són cosetes que podrien sumar. A veure, no hi ha cap pressa, ni cap urgència, però bé, tot això està allà, en l’horitzó... El repte principal de la colla continua sent el d’incrementar la base social, oi?Evidentment. I és el més difícil. S’estan preparant coses. D’una banda, continuarem amb la campanya de captació de gent que ja estava en marxa; també s’havia fet un assaig a Tona i se’n volen anar fent a altres pobles per obrir la colla a tota la comarca. També volem obrir algunes activitats extracastelleres, com per exemple el concurs de paelles que fem cada any, a gent de fora la colla. Amb aquestes accions no pròpiament castelleres volem augmentar la visibilitat de la colla, difondre la nostra activitat perquè la ciutadania ens conegui i atraure més gent als assajos. Serà una feina de formigueta, d’anar fent. I com estan de canalla? Els costa trobar-ne cada any?Sempre fa falta rotació, perquè la canalla creix, i creix molt ràpid. Necessitem que en vagin entrant, i una de les línies que volem dissenyar és una campanya específica per atraure més canalla. Com més efectius, castells més ambiciosos es podran afrontar...Si més no, assajar-los. Per exemple, la temporada passada vam estrenar el 7 de 8. I el vam assajar molt bé, però encara ho hauríem pogut fet millor si per exemple els dimarts fóssim 20 o 30 persones més per fer més proves de qualitat. És així. Venen de sumar una gran temporada i, per tant, les expectatives són altes de cara al nou curs...Sí, sí, i amb ganes de millorar resultats. Com a mínim des de la junta i de la tècnica sempre és qüestió de mirar endavant. Veurem castells de 9 de color carbassa?Tant de bo. Treballem per això. Des de Sagals sempre s’ha primat el tema seguretat...Sí, som una colla que anem a arriscar poc. Tots els castells poden caure, és una cosa que va lligada al fet casteller, però quan portem un castell a plaça és perquè, d’entrada, sabem que el podrem descarregar. No anem simplement a carregar-los. Això és clau. En el llibre dels 25 anys vostè descrivia que, més enllà de força, equilibri o valor, els castells també són emocions, tant individuals com col·lectives...I tant! Mai deixa de generar emocions, fer un castell. Sobretot quan portes molt temps treballant per un castell i finalment el portes a plaça, el cuquet aquell a la panxa és una sensació molt ben parida. Si no ens fes il·lusió, malament rai. I ara ja amb el 30è aniversari a la vista...Sí, la celebració anirà del Mercat del Ram del 2027 al Mercat del Ram del 2028. Ja tenim una comissió des de l’anterior mandat que està treballant en el disseny de tots els actes. No hi ha res tancat, encara; d’aquí a un parell de mesos podrem començar a tancar cosetes. Hem parlat de castells, però l’entitat també aixopluga una colla de diables, les Fúries d’Ausa, i la comparsa de la Mulassa...Exactament. I a vegades les tres seccions han funcionat una mica massa per separat. La nostra voluntat és potenciar més la interrelació entre tots plegats, al capdavall servirà per retroalimentar-nos els uns dels altres.

“Mai deixa de generar emocions, fer un castell”

Els Sagals van tornar a descarregar un castell de 8 a la diada de Girona

Les primeres fotografies de Vic

“El ‘Kumbayà’ és autenticitat, valors i la transmissió del cant”

Roda de Ter EnCanta de nou

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

De les millors carns, els millors embotits

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

Mor un motorista en un xoc frontal amb un turisme al Brull

El sòl pelvià i les forces invisibles

El grup d'Ara Vic diu que ha perdut la confiança en la seva regidora Elisenda Carrera

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll