Moltes de les plantes que tenim en el nostre entorn més proper havien estat utilitzades durant generacions per a ús medicinal, però també com a base o complement de la dieta habitual.
Són plantes que s’han anat deixant de banda i algunes han quedat completament oblidades o considerades males herbes.
Cada vegada, però, hi ha més col·lectius i persones que recuperen aquest ús i reivindiquen la seva importància i la necessitat de tenir-ne cura, perquè a part de ser comestibles i/o curatives, també tenen una important funció en l’equilibri dels ecosistemes.
La setmana passada es va fer una sortida pels voltants d’Olost per localitzar i conèixer alguns d’aquests usos alimentaris i medicinals, una ruta guiada per la divulgadora etnobotànica Elena Sixto, i que va despertar molt interès i curiositat entre les persones participants.
Així es van poder localitzar i identificar diferents arbres, arbustos i plantes amb diversos usos com l’esbarzer, molt conegut pels seus fruits, les mores, però del qual es poden consumir també els seus brots tendres, o igualment el saüquer, del qual es fa essència i xarop i se’n mengen les inflorescències arrebossades, se n’elabora el xampanyet o se n’usen els fruits madurs per fer confitura.
Entre les plantes observades, les roselles o gallarets, aprofitables en totes les seves parts, les fulles i el pètals per a amanides, i també les llavors madures; els plantatges de fulla estreta, dels quals es poden fer “boletes amb formatge fresc i fonoll”, i que a part tenen una fulla útil per calmar una picada o una ortigada; les ortigues, “unes grans remineralitzants” molt aptes per a salses i també per fer truites; l’enciam de cavaller o pimpinella, amb gust de cogombre, o la malva, molt rica en mucílags, i per aquest motiu amb propietats antitussígenes, que a més és “una verdura molt habitual al Marroc” i de la qual es poden fer xips amb les fulles.
Igualment, l’herba roquera, present a moltes parets de pedra, que cal consumir triturada i que serveix per elaborar pesto i es pot afegir en cremes i sopes; el crespinell o raïm de pastor, una planta usada com a aperitiu, o les carxofetes del card marià.
També es van donar a conèixer llegendes associades i es van explicar usos curiosos no culinaris de vegetals com la lleterola o la celidònia, totes dues per fer fora les berrugues; la repalassa, molt freqüent en productes cosmètics; la fusta de servera, per crear tallants de carnisser; el tortellatge, per modelar bastons, o el sanguinyol, per elaborar l’oli de llum.
Això sí, Sixto va recordar que sempre que collim aquests vegetals cal fer-ho en ambients nets, lluny de camins, carreteres i zones industrials, i de llocs tractats amb productes químics i pesticides. L’activitat estava organitzada pel Grup d’estudi de plantes de l’entorn, sorgit el 2019 a iniciativa de la biblioteca d’Olost, el qual, com a obsequi a les persones assistents, va oferir-los un exemplar del llibret Flora de la ruta de les emboscades, editat el passat 2024.
