Quan el rellotge s’atura

Hi ha dos esdeveniments, dimarts a Centelles. Un és la Festa del Pi i l’altre, el tancament de la rellotgeria Valldeneu. Mentre a la plaça Major ja ressonen les primeres galejades, molt a la vora, a la recollida plaça Vella, es viu el darrer dia d’una història de botiga i d’ofici. Lluís Valldeneu es jubila i, sense relleu generacional, abaixa la persiana del negoci que va fundar el seu pare fa 77 anys. Centelles serà un més dels pobles que es queden sense rellotgeria. Entre els que piquen el timbre i passen la porta hi ha clients que venen a buscar algun dels últims encàrrecs, altres a buscar entre els articles que hi ha en liquidació. I també els que entren només per acomiadar-se, donar les gràcies i desitjar a Lluís Valldeneu, que té ara 71 anys, una bona jubilació. “Et trobarem a faltar” és la frase més repetida entre tots. I en alguns casos, la pregunta: “On anirem ara?”. Si és per arreglar rellotges, la resposta és difícil. Lluís Valldeneu s’emociona i –professional fins al darrer minut– atén a tothom i dona conversa. La casa familiar dels Valldeneu era coneguda com Cal Campaner per la majoria de centellencs. Abans que rellotgers, la tradició familiar era la de fer de campaners de l’església de la qual són tan a la vora: cinc generacions de campaners, que fins l’avi havien compaginat amb l’ofici de cadiraires. “El darrer campaner va ser el pare, de fet, jo l’ajudava”, diu Lluís Valldeneu. Això comportava també la feina de donar corda al rellotge que marcava les hores des del campanar, “fins a l’automatització de tot”. La rellotgeria la va obrir el seu pare quan es va casar, i ell va voler seguir. Va anar a Barcelona a aprendre l’ofici, a l’antiga Escola de Santa Llúcia, vinculada als grans rellotgers europeus, els suïssos. Tenia 14 anys quan hi va entrar, “però ja hi anava mig après de casa”. Van ser tres cursos de formació i fins i tot va participar en campionats de rellotgers: va quedar primer de Catalunya i primer d’Espanya. I tercer del món. Amb la formació acabada, va començar a treballar amb el pare a la rellotgeria mentre ho compaginava amb la feina de monitor de lleure i d’esports a l’escola dels Sagrats Cors. El van temptar perquè estudiés per mestre, però no va voler. “El meu ofici era el de rellotger.” Quan el pare es va jubilar, ell va passar a estar al capdavant de la botiga. Des de llavors, la seva vida ha transcorregut entre la botiga i el talleret interior. De vendre rellotges, se’n pot aprendre fàcilment, però arreglar-ne ja n’hi ha pocs que ho sàpiguen fer. Precisió, paciència, traça… “les manualitats són lo meu”. També la papiroflèxia, amb la qual va aconseguir fer l’ocellet de paper més petit del món. “Aquí també he arreglat de tot, a part dels rellotges: des de paraigües fins a peces de roba de pedretes quan en queia alguna”. El món dels rellotges ha canviat molt: de llargues hores de reparacions manuals amb la lupa a l’ull, als rellotges antixoc, els digitals i, ara, els intel·ligents. “Aquí ja no hi he entrat”, diu Valldeneu. El rellotge de polsera es va perdent entre les noves generacions, tot i que encara hi ha qui en vol recuperar dels pares o dels avis. Ja no parlem dels rellotges de paret. El tic-tac es va apagant a la rellotgeria Valldeneu, però el seu propietari ja sap com donar-li nova vida: un petit museu de les meravelles fetes amb papiroflèxia.

Quan el rellotge s’atura

De quan Gaudí va dormir a Vic

La plaça Major de Vic, escenari de la cantada de caramelles

Els caramellaires de Seva tornen a sortir pels carrers del poble

L’Aplec dels Ous a Balenyà es manté més viu que mai

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès