Seva fa memòria de la carlinada

Es deia Fernando Lanzuela, era aragonès i combatia a les files carlines amb el grau de caporal, en la tercera guerra que els va enfrontar als liberals durant el segle XIX. El dia 23 d’agost de l’any 1875 va perdre la vida prop del pla de Terrades, no se sap ben bé si per l’explosió d’una granada o per un tret, en un enfrontament amb les tropes liberals a prop de Seva. Dissabte es complien exactament els 150 anys d’aquest fet, i el Grup de Recerca de Seva ho va recordar en un recorregut teatralitzat que va arribar fins a la Creu del Carlí, el monument funerari que anys més tard es va aixecar per recordar el soldat caigut. Seva era un poble de forta presència carlina, i algunes de les famílies més importants del terme es destacaven per ser partidàries d’aquest bàndol. “Se n’ha parlat poc, d’aquestes guerres, malgrat que van tenir un pes important a la comarca”, explicava Gil Vilarrasa, del Grup de Recerca de Seva, abans de començar el recorregut a la casa de Can Camps. “Joan Camps era, però, un liberal aferrissat, que en les seves cròniques va explicar què passava a Seva.” Gràcies a aquest testimoni, ni que fos partidista, s’han pogut reconstruir els fets. La primera escena recreava Joan Camps discutint amb Gràcia Prat, la seva cosina i ferma partidària del carlisme, “una qüestió de fe”. Després, desenes de persones emprenien els 20 minuts de camí a peu que separen el centre de la vila de la Creu del Carlí, i alguns hi anaven en un trenet que l’Ajuntament havia disposat per a l’ocasió. Al peu del monument, es recreava l’enfrontament entre els soldats carlins i liberals que acabava amb el caporal Lanzuela estès a terra i mort. El músic Joan Redorta –vestit com a soldat carlí– tocava amb el sac de gemecs l’himne carlí, la Marxa d’Oriamendi. La creu que és al costat del camí, és de ferro i data de l’any 1911, quan un grup de partidaris carlins va fer construir el monument en record del soldat difunt. La inauguració va ser el pretext per fer un gran acte d’afirmació carlina. I de tornada al poble, la plaça de l’Església era l’escenari final de la recreació històrica d’aquest acte, al mateix lloc on es va fer, i fins i tot reproduir el discurs exacte que va pronunciar en aquella ocasió el qui era l’alcalde de Seva, Antoni Montañà. “Són paraules reals, perquè es conserva el seu document de puny i lletra”, remarcava Gil Vilarrasa, contextualitzant aquell moment. El caporal Lanzuela havia estat elevat a “màrtir del tradicionalisme”, amb la benedicció política i eclesiàstica, i la seva creu passava a formar part del patrimoni de Seva, encara que molta gent no conegui actualment amb exactitud l’episodi que la motivava. Dissabte van tenir ocasió de reviure-ho. Joan Camps; “Arribaren quatre o cinc granades”Joan Camps és el personatge representat a la dreta, en la primera escena del recorregut de dissabte, davant d’on havia estat casa seva. “Lo dia 23 del mateix agost vaig passar una hora de grans angoixes”, relata en el dietari que duia. Parla d’una partida de carlins que es dirigia cap a Centelles, “uns dos mil” i d’una columna liberal sortida de Vic amb 800 homes, 300 cavalls i vuit peces d’artilleria. Hi ha un enfrontament prop de Seva, i els liberals disparen foc d’artilleria des de Torrellebreta: “Arribaren quatre o cinc granades.” Camps ja diu que en aquest episodi “hi hagué un carlista mort als pins del capdavall del pla de Terradas”. La creu de record allà on va caure el soldat LanzuelaEls soldats vestits amb uniforma carlí (vermell i blau fosc) i els liberals (blac i blau cel), al peu de la creu, amb el cos del caporal Lanzuela estès a terra. No se sap ben bé com va ser l’enfrontament. La documentació sobre els enterraments contradiu el testimoni de Joan Camps i sembla que hauria mort d’un tret de bala. L’única víctima entre les tropes. El fet va quedar en la memòria. A la terra, diuen que al mateix lloc on van quedar el cap i els braços del mort, s’hi van dibuixar tres creus que la gent mantenia visibles . L’any 1911 es va aixecar la creu, feta pel ferrer vigatà Joan Colomer. Una besnéta seva és membre del Grup de Recerca de Seva. Un acte d’afirmació carlina al cap de 36 anys dels fetsEl lloc on a morir el soldat va esdevenir de peregrinació i culte per als carlins de Seva i l’entorn. Passades les guerres, i malgrat que el carlisme havia estat derrotat, els partidaris de l’alternativa dinàstica als Borbons que havien ocupat el tron seguien mantenint viva la flama. Al cap de 36 anys de l’escaramussa bèl·lica de Seva, la inauguració de la creu va reunir partidaris vinguts d’altres llocs d’Osona i de més enllà, en un dia fred de març, amb neu que enfangava el camí fins al monument. L’alcalde elogiava el poble de Seva, per ser “ben educat” i mantenir la memòria del difunt. I, en el fons, per continuar fidels al lema “Déu, pàtria i rei”.

Seva fa memòria de la carlinada

Les primeres fotografies de Vic

Roda homenatja els treballadors forçats del Pont Nou

Camprodon licita les obres per renovar l’espai d’exposició permanent sobre La Retirada

El mestre que van afusellar per ensenyar

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic