Tona, la continuïtat del joc

Els jocs en què no intervenen les pantalles van tornar a ocupar dissabte carrers, places i equipaments culturals de Tona. La 24a edició de la Fira JocJoc va coincidir, a més, amb la celebració dels 20 anys de Katakrak, companyia professional dedicada a l’activitat lúdica al carrer. I el carrer va ser el lloc on van desplegar tot el seu repertori de jocs, que mostrava com han anat creixent i evolucionant amb el pas dels anys. https://youtu.be/b5zxoshWvT0 Que el joc és una marca de Tona, ara mateix és indubtable. I una de les proves és que aquí hagin nascut dues companyies que s’hi dediquen. Primer va ser Guixot de 8, ara amb la seu a Taradell, i després va venir Katakrak. Dissabte va celebrar a Tona el seu vintè aniversari, dins del marc de la 24a edició de la Fira JocJoc, que durant tot el dia va omplir la vila de públic amb ganes de passar-ho bé en família. Perquè, ja se sap, amb l’excusa dels més petits, acaben jugant també els més grans. Katakrak va desplegar al voltant de la sala La Canal i al carrer d’Antoni Figueras tot el seu repertori de jocs, que és també una mostra de l’evolució que han experimentat al llarg de dues dècades, des que Sandra Sardà va engegar aquest projecte. Primer els jocs més mecànics, fets amb material de reciclatge i hereus dels primers que va fer Joan Rovira, de Guixot de 8. “Després vam veure que hi havia molt de residu electrònic i el vam incorporar”, explica Sardà. I aquí van néixer els Enginys Eko.poètics, que insistien en el missatge de la sostenibilitat. L’Andròmina va arribar amb nous materials i veient que la gent “vol participar i pot crear els seus propis jocs”. I de la confluència amb els llibres del segell Cafè Central, codirigit per Víctor Sunyol, en va arribar la poesia: a les Kadires en Vers, al voltant d’un moble tan quotidià, es creen petits escenaris on es combinen paraules. “La companyia ha anat canviant, perquè els seus membres i col·laboradors han anat fent aportacions i hem pogut fer coses diferents”, deia Sardà. Ella mateixa explicava que havia descobert “de gran” tot la meravella del món del joc. Al migdia, en un dels moments de màxima afluència de públic, es van bufar les espelmes del vintè aniversari i es va convidar a vermut. Tot l’equip de col·laboradors de Katakrak va parlar del seu pas per la companyia i Sardà va remarcar que tota aquesta història era possible “per haver viscut a Tona i conegut el món del joc”. Mentre tot això passava, el públic havia anat escampant-se per tots els espais de la fira, “amb més parades que mai al llarg del carrer d’Antoni Figueras”, explicava Judit Sardà, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament i regidora de Cultura. També va créixer el nombre d’editorials participants en la part dedicada als jocs de taula, dins de la sala La Canal, fins a omplir-la tota. La plaça Major acollia mentrestant els jocs clàssics de Guixot de 8, l’origen de tot plegat, al costat de la tómbola que recorda l’origen de tot en la Fira de la Pesseta, ja fa més de 40 anys. I la biblioteca obria un espai per als invidents o per als infants que necessitessin un lloc més tranquil: “La fira és perquè jugui tothom, i no tothom té les mateixes facilitats”, deia Judit Sardà. El vent que havia bufat divendres ja era molt menys intens, i malgrat el fred l’ambient assolellat convidava a donar el volt per una fira que és senyal d’identitat tonenca. “Que una empresa que va néixer d’haver viscut la Fira de la Pesseta ja faci 20 anys dona molt de sentit a tot plegat”, afirmava la regidora de Cultura. Sandra Sardà: “Som humans i encara tenim les dues mans” En temps de pantalles, veure els infants intentant accionar pedals, manovelles i tota mena de mecàniques senzilles en els seus jocs més tradicionals –ajudats de pares o avis– és tot un acte de fe. “Vivim un moment contradictori, sí que hi ha les pantalles però som humans i encara tenim les dues mans, i alguns creiem que tot això es recuperarà”, diu Sandra Sardà, de Katakrak. I de la mateixa manera que la proposta de la companyia tonenca fa palès que el món analògic també pot ser ben divertit, porta implícita una reivindicació del carrer i la plaça en lloc del sofà de casa o de l’habitació tancada. “També hem de recuperar la connexió amb l’espai públic i transformar-lo.” Sardà explica que a vegades hi ha gent que els demana si no han de posar barreres per delimitar l’espai dels seus jocs, o si no hi ha qui se n’emporta algun element. “La gent sap conviure millor del que sembla, i sap compartir.” En el seu missatge de fons també hi ha el de la recuperació i els mil usos que poden tenir els materials, ara que tot ho llencem de seguida que ha fet la seva funció: des d’una roda de bicicleta fins a un teixit, tot pot tenir moltes vides.

Tona, la continuïtat del joc

El Toca Fusta resisteix a la pluja

La Fira d’Oristà celebra la 31a edició amb més de seixanta parades

La Fira del Fredeluc i la Botifarra tanca la temporada micològica a Santa Eulàlia de Riuprimer

Santa Eugènia viu una edició més viva que mai de la seva Fira del Disc

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029