Un forn amb 125 anys d’història

L’any 1900 es va posar a subhasta una casa de Perafita avui coneguda com a Cal Cabalé, i que anteriorment duia el nom de Cal Gavatx. La va comprar la besàvia de Ramon Vilaseca, Angeleta Mascarella, i va començar així una nissaga de quatre generacions dedicades a elaborar pa. Vilaseca va deixar l’ofici l’any 2018 per raons de salut i va traspassar el negoci a Xavier Cortell i M. Ignacia Pasos, uns forners del Baix Llobregat amb una àmplia experiència en aquest ram. “El primer que va treballar-hi va ser el germà de la besàvia i aquesta, casada amb Joan Bosch, no va tenir fills”, explica Vilaseca. Per això van adoptar una neboda que vivia a Sant Boi de Lluçanès, Àngela Sauquet Mascarella, “que va ser la meva àvia”. Els besavis, que havien ampliat el negoci amb la venda de comestibles, quan es van fer grans van llogar un mosso per tal que els ajudés. La següent generació, la dels avis, amb Àngela Sauquet i Joan Altarriba, a més, havien elaborat fideus i van continuar comptant amb un ajudant. Un d’ells va ser Joan Franquesa, conegut com el Joan pastisser, que a la dècada dels cinquanta del segle passat es va independitzar, va ensenyar l’ofici al seu nebot Lluís Franquesa i aquí va començar un altre dels forns reconeguts del poble. La mare, Dolors Altarriba Sauquet, es va casar amb Francisco Vilaseca Llimós, que era pagès, i aquest “va anar a aprendre l’ofici a Berga”. Als anys setanta, quan el germà gran de Vilaseca va tornar de la mili semblava que es quedaria el negoci, “i el pare va fer llavors un forn nou”. Finalment, però, va ser el mateix Ramon qui va plegar de la fàbrica per agafar-ne les regnes i va decidir anar a Barcelona a formar-se. Quan va començar els pans més venuts “eren els de quilo i quilo i mig i pels voltants de Nadal encara en feia per encàrrec de quatre o cinc quilos”. Explica que amb el temps la mida es va anar reduint adaptant-se a la demanda dels consumidors i que darrerament el més sol·licitat “eren barretes de quart”. A més, també elaborava coca llarga, coca d’ou, coca de cabell d’àngel seca, lioneses, braços de gitanos i pastes seques. A part de vendre a la botiga, on aviat va tenir dependenta, i els darrers anys un ajudant al forn, també repartia a les cases de pagès de Santa Creu de Jutglar, Sant Martí d’Albars i Santa Eulàlia de Puig-oriol, com havia fet el seu pare, que a més també arribava a Sobremunt. Reconeix que l’ofici de forner és molt sacrificat, “al principi no fèiem festa cap dia de la setmana” i a més “s’havia de treballar gairebé tota la nit”. Amb els anys va anar canviant i avui veu que hi ha hagut millores perquè “tenen més dies de festa i es disposa de cambres i fermentació controlada”. Quan volia plegar va fer una crida per traspassar el forn i va tenir la sort que una parella de Vallirana ho van agafar de seguida. Els actuals llogaters, Cortell i Pasos, fan un balanç molt positiu dels sis anys que duen al poble i han ampliat l’oferta amb focaccies i el cap de setmana amb pans variats de fajol, sègol i llavors. La cessió va ser tan ràpida que “el forn no va estar mai tancat”, especifiquen. Això sí, Vilaseca de moment vol mantenir-ne la titularitat, perquè “qui sap si algú més de la família, algun nebot, s’animarà a continuar l’ofici”, puntualitza.

Un forn amb 125 anys d’història

25 anys de ‘Caramella’

Imatgeria festiva que fa poble

Olost torna a tenir barberia 15 anys després

Prats tanca Santa Àgata amb el repic de campanes, aquest dimecres

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Rebenten una vintena de vidres de cotxes a Vic en una sola nit

Jordi Casanovas, aquest diumenge, arribant a l’acadèmia de futbol

Desarticulat un grup criminal que cultivava marihuana en una nau de Manlleu

Accident entre una furgoneta i un cotxe a Vic a l'antiga carretera de Prats

Roben a l’aparcament dels treballadors de l’Hospital de Vic

Tres detinguts a Vic per robar a l'interior d'un cotxe

El pantà de Sau s'omple de visitants atrets per l'augment de les reserves d'aigua

Sis robatoris en habitatges de Torelló en les darreres setmanes

Albert Soler posa el seu nou llibre a la venda per un milió d'euros

L’espai funerari, situat sota el segon tram de la nau de l’església, amb l’accés ja arranjat per poder-hi fer una primera intervenció, el febrer passat