Un viatge en el temps

L’octubre de 2024, la junta de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors destapava, sota una llosa de la nau principal de l’església, l’antic vas funerari de la comunitat, que hauria funcionat des que es va inaugurar el temple, el 1728, fins al 1834, quan s’obre el cementiri municipal i les autoritats locals ordenen tancar tots els sepulcres parroquials. Tot i que se’n tenien pistes documentals, es desconeixia la seva existència real i localització. Un any després d’aquella descoberta, i gràcies a les aportacions de més de 250 micromecenes, l’entitat va poder “dignificar” l’espai per fer-lo puntualment visitable. Quedava, però, un fil per estirar: poder datar i examinar les restes humanes localitzades. El projecte es va encarregar a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Aquest dimarts se’n van presentar els resultats, amb una posada en escena digna de l’excepcionalitat de la troballa, al Paranimf de la UVic i antiga església de l’Hospital de la Santa Creu, a tocar d’on va néixer l’entitat. El treball d’anàlisi i classificació de les restes ha estat liderat per la directora del Laboratori d’Anatomia de la Facultat de Medicina, Laia Nogué, amb la col·laboració de l’arqueòleg i antropòleg vigatà Ot Ordeig, de l’empresa Carboni C14. Malgrat que les restes òssies estaven “molt fragmentades” i en alguns casos resultaven “inconnexes”, s’han pogut certificar “un mínim de 33 individus sepultats”, van exposar Nogué i Ordeig. A més, gràcies a les proves de datació amb carboni 14 de quatre dels fèmurs, s’ha pogut confirmat la seva antiguitat. Les dates “més determinants”, amb un marge d’error de 20 a 30 anys, situen les morts de dos d’aquests individus entre 1637 i 1700 –correspondrien a difunts enterrats a la primera seu de la congregació i posteriorment traslladats al vas sepulcral dels Dolors–. En un dels casos se situa la defunció al 1836, ja a la recta final de la utilització de l’espai. L’anàlisi ha posat de manifest la “diversitat” dels individus enterrats, tant d’homes i dones com d’infants. Aquesta heterogeneïtat indicaria que el vas funerari estava obert a persones de diferents perfils socials, “des de bracers fins a nobles”, va detallar Xavier Cervera, prior de la congregació, fet que “confirma” que l’entitat, fundada el 1689, “sempre ha acollit gent de totes les capes socials, i tant homes com dones, certament disruptiu, llavors”. Les restes també han evidenciat fractures i lesions artròsiques, indicadors que permetran aprofundir en el coneixement de les condicions de vida i de treball de la població vigatana a cavall dels segles XVII i XVIII. “Aquesta col·laboració posa de manifest el paper de la ciència en la generació de coneixement i en la difusió de la història local; i ens ha permès fer un viatge en el temps”, va voler destacar el president de la Fundació d’Estudis Superiors de la Salut (FESS), Josep Arimany. Una col·laboració que també posiciona la facultat de cara a l’aspiració d’acollir la seu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. En aquest sentit, Arimany va avançar que els resultats de l’estudi es presentaran al proper Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, que se celebrarà a l’octubre a Granollers. Tot plegat ha quedat recollit en un vídeo, dirigit per Sergi Olivares, que també es va projectar dimarts. Les restes tornaran al vas funerari La presentació de l’estudi va culminar amb una visita al vas funerari de l’església dels Dolors. Allà es va encendre una llàntia en record de les persones que van fundar la congregació el 1689, precisament un 21 d’abril. El sepulcre es va reobrir en un acte solemne el passat 4 d’octubre, després d’haver-hi fet una intervenció “minimalista” per preservar-ne “tota l’essència”, va explicar Xavier Cervera. Un cop completat l’estudi, la congregació té la intenció de retornar les restes al seu emplaçament original, “en uns ossaris dignes i adequats”. Per Cervera, aquest espai se suma a un conjunt artístic i patrimonial “de primer ordre” i, alhora, “un actiu cultural i espiritual més per a la ciutat”. En aquests sentit, la congregació ha iniciat els tràmits per sol·licitar que el temple sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional –actualment compten amb el reconeixement local. Per a una segona fase quedarà destapar la suposada ossera que hi hauria just al darrere del vas funerari –i que quedaria sota l’alçada de l’altar–, com indica una petita obertura ara segellada.

Un viatge en el temps

Lídia Fàbregas, nova directora del MEV Museu d’Art Medieval

L’església dels Dolors de Vic torna a lluir de façana

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

El pla director del castell de Taradell preveu actuacions per valor de 465.00 euros

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Pascual readmet vuit treballadors acomiadats de la planta de Gurb però manté el calendari de tancament

“No és canviar el costum, sinó adaptar per incloure i respectar”

Un ferit crític per un accident entre dos camions a Coll de Ravell

Comencen les obres del segon tram de la variant de Sant Miquel de Balenyà, que ha d'estar l'estiu de l'any que ve

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol