Una carta diària durant 25 anys

Porten 25 anys escrivint-se una carta diària. A mà. Ho mantenen pel simple plaer de fer-ho, gairebé com una forma de fidelitat al paper i de resistència davant de l’acceleració que imposa l’era digital. Les protagonistes són l’escriptora Laia Fàbregas, que actualment viu a Vic, i la neerlandesa Margot Annuschek. Cada una ja ha enviat a l’altra més de 9.100 cartes, sempre en neerlandès. En total, més de 18.000 missives creuades. I la iniciativa no té data de caducitat. Tot comença als Països Baixos. Llicenciada en Belles Arts, Fàbregas (Barcelona, 1973) havia anat a viure en aquell país l’any 1997. El 2001, mentre cursava estudis de gestió d’empreses culturals a la Universitat de Rotterdam, se li va ocórrer una acció artística singular: proposar a la gent del seu entorn que li escriguessin una carta; ella es comprometia, precisament, a no llegir-les. “Què escrius a algú que saps que no et llegirà? Ho deixes en blanc, penses que algun dia no complirà la promesa?” Era l’interrogant que se’ls devia plantejar als interlocutors. Un bon dia, un company d’estudis li va presentar la seva parella, la Margot, també llicenciada en Belles Arts. Aquesta va acceptar l’envit, però la va sorprendre amb una contraproposta: escriure’s una carta cada dia durant un any. Dit i fet. Al final del termini, però, cap de les dues va plantejar deixar-ho córrer. I així continuen, un quart de segle després. Durant aquests anys han anat modulant els escrits. Al principi, quan encara es coneixien poc, eren textos més llargs. Hi havia més per explicar. A mesura que els respectius ritmes vitals han evolucionat també ha virat el contingut i format dels missatges; a voltes molt puntuals, acompanyats d’algun dibuix o sobre plataformes improvisades, com l’entrada d’un cinema o la típica polsera d’hospital. Quan portaven cinc anys van arribar a protagonitzar una exposició, a Rotterdam mateix, amb una selecció que cada una va fer de les cartes més rellevants de la seva emissora. El projecte no es va interrompre quan, el 2010, Fàbregas va tornar a Catalunya. La distància va alentir les trameses –les cartes poden trigar una setmana a arribar a destí– i l’enviament no ha estat sempre diari. Per practicitat o per impossibilitat. També perquè “cada vegada costa més trobar una bústia a prop”, admet Fàbregas, que s’ha avesat a portar sempre dins la bossa de mà un carpeteta amb fulls de carta, sobres i segells. Per si té un moment. Durant la pandèmia, quan es va interrompre el servei de missatgeria, cada una va “empaquetar” les cartes que havia anat acumulant en un únic enviament. També per abaratir costos. Perquè aquest és un altre: el preu. Avui, dos euros el segell. Només cal fer números. També han constatat que algunes cartes s’han perdut pel camí; el servei de Correus, ja se sap. Fàbregas conserva totes les cartes; cada any li cap “en una capsa de sabates”; va per la 25a. Les dues amigues, que es van veient de tant en tant, no s’han plantejat per ara posar fi a la particular iniciativa. “Vols dir? Si hem arribat fins aquí...”, es diu Fàbregas a ella mateixa; un factor li juga a favor: “Soc molt capquadrada.” En l’horitzó sempre queda la possibilitat d’explorar algun projecte editorial, avui que el gènere epistolar torna a estar de moda. De fet, aquest conjunt de cartes s’ha convertit, sense proposar-s’ho, en una mena de diari personal dels seus últims 25 anys, amb la particularitat que “ella té el meu; i jo tinc el seu”. Hi ha vincles que no necessiten de la immediatesa per mantenir-se vius. Carrera literària Laia Fàbregas, que viu a Vic des del gener de l’any passat, ha tocat moltes tecles professionals, però l’escriptura ha estat el seu fil conductor vital. El primer llibre, La nena dels nou dits, el va publicar en neerlandès el 2008, quan encara vivia als Països Baixos, i es va acabar traduint a set llengües més. Un cop a Catalunya arribarien La llista (2010) i Dies de cel groc (2013). El 2021 publica la quarta novel·la, El silenci dels astronautes, guardonada amb el Premi Joanot Martorell 2023. Des de 2012 ha estat impartint classes d’escriptura i de creació literària al Laboratori de Lletres de Barcelona, entre moltes altres tecles.

Una carta diària durant 25 anys

El Lactium es fa ‘adult’

De quan Gaudí va dormir a Vic

La plaça Major de Vic, escenari de la cantada de caramelles

Els caramellaires de Seva tornen a sortir pels carrers del poble

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin