La història del santuari de la Gleva es remunta al segle XIII. Els seus orígens es vinculen a una llegenda –que és similar en la majoria de santuaris marians– que explica que una noia, en aquest cas del mas la Codina, va trobar una imatge de la Mare de Déu en el lloc que indicava un bou del ramat que pasturava, dalt del puig del Terrer. Sota un terròs, una “gleva”, hi va trobar l’escultura. El temple, dedicat a la que es esdevindria “la Patrona de la Plana”, viurà successives reformes al llarg dels anys. La definitiva, la que porta l’empremta barroca de Josep Morató. Durant el segle XIX, però, sorgiran nous models emergents de devocions, com la del Sagrat Cor de Jesús o de la figura de sant Josep, i la de la Mare de Déu sembla perdre força. Per revertir-ho, l’Assemblea de Congregacions Marianes a Catalunya, reunida a Vic el maig de 1921, acorda impulsar una coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva –com ja s’havia fet anys anteriors en d’altres santuaris del país–. La proposta es consumarà el 8 de setembre de 1923 enmig d’un gran fervor popular. Per recordar el centenari de l’efemèride, l’Ajuntament de les Masies de Voltregà impulsa tot un any de celebracions.
El primer acte, dijous passat al vespre, va ser la inauguració d’una exposició que ha estat coordinada des del Museu del Ter de Manlleu i comisariada per Joan Arimany, gestor cultural especialitzat en devocions populars. “Aquest santuari és un element referencial en l’àmbit religiós, però també històric, patrimonial i sentimental pels veïns del poble i de la comarca”, va remarcar en la presentació l’alcaldessa, Verònica Ruiz. L’any 1923, la Gleva es va convertir, per uns dies, “en el centre d’atenció de tot Catalunya” i un dels objectius, ara, és “homenatjar tots aquells veïns que van contribuir a fer més gran el santuari”. Ruiz va explicar que el programa commemoratiu el concretarà una comissió de treball que es crearà properament i que inclourà, entre d’altres, representants del Museu del Ter, del Museu Verdaguer de Folgueroles i d’entitats d’àmbit local i comarcal. L’alcaldessa va recordar que els últims anys l’Ajuntament s’ha anat implicant en les reformes que s’han hagut de fer a l’edifici –actualment s’estan reparant la teulada i el campanar–, tot “sumant” amb la parròquia i el Bisbat per continuar millorant un equipament “que ens sentim molt nostre”. En aquesta línia, també s’està tramitant la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’acte va estar presidit pel bisbe de Vic, Romà Casanova, que va voler insistir que darrere aquesta efemèride també hi ha “una història de fe i d’estima a la Mare de Déu”. Joan Arimany va aprofitar per avançar el contingut de l’exposició, que ha quedat instal·lada a l’entrada de la Rectoria. La mostra detalla el context històric, els preparatius i l’ampli ressò popular que va tenir l’efemèride. “Realment va ser una celebració molt important per la Gleva i per tota la comarca”, ha pogut documentar.
Una celebració cada 25 anys
L’esclat de la Guerra Civil va suposar la destrucció, entre d’altres, de la imatge de Mare de Déu de la Gleva. El setembre de 1939 es va beneir l’actual reproducció, obra de l’escultor Josep M. Camps, que va ser coronada el 8 de setembre de 1953 –la peça resta exposada aquests dies dins del santuari–. L’any 1948, quan es va escaure el quart de segle de la primera coronació, el santuari estava en plena recuperació de la seva esplendor i els actes van estar presidits pel bisbe Joan Perelló. El 8 de setembre de 1973 es va viure el 50è aniversari, amb la destacada presència de l’arquebisbe de Tarragona, Josep Pont, i el bisbe de Vic, Ramon Masnou. El 1998 es va escaure el 75è aniversari, i l’acte central va comptar amb els bisbes de Girona, Jaume Camprodon; Vic, Josep M. Guix; Solsona, Antoni Deig, i l’abat de Montserrat, Sebastià Bardolet.
Entre 20.000 i 50.000 persones
Els actes dedicats a la coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva es van allargar del 3 al 16 de setembre de 1923. El dia 8 de setembre, diada central de la coronació, es van aplegar diverses autoritats eclesiàstiques, civils i militars de Catalunya, i van arribar al santuari processons procedents de diverses parròquies de la comarca. Les cròniques de la diada quantificaven l’assistència global a la jornada del 8 de setembre d’entre 20.000 i 50.000 persones. A la fotografia, l’aleshores bisbe de Vic, Francesc Muñoz, en el moment de la coronació, just abans de dipositar-la de nou al seu cambril. Com a curiositat, com a representant del rei Alfons XIII s’esperava la presència del capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera, però a darrera hora va delegar la funció; cinc dies després cometia el cop d’estat que instaurava una dictadura a l’Estat.
{{ comment.text }}