Adeu a Can Cerilles de Manlleu

“Donant les gràcies a la clientela per la seva fidelitat.” És com es volen acomiadar Josep Terradellas i Loreto Vilalta, que el proper 10 d’agost abaixaran la persiana d’un dels establiments icònics i centenaris de Manlleu: la xarcuteria Can Cerilles. La quarta generació de la nissaga no haurà tingut relleu. Feia temps que el matrimoni havia posat data a la seva jubilació –tots dos ja n’han fet 66–. Conscients que cap dels seus dos fills continuaria al negoci –han emprès altres camins professionals–, tenien l’esperança de poder lligar algun traspàs a última hora, però de moment no ha estat possible. Tampoc no era fàcil: “S’ha de ser de l’ofici i molta vocació per agafar un negoci com aquest”, admet Terradellas. A ell gairebé no li van donar ni opció. “En un negoci familiar t’hi vas ficant gairebé sense donar-te’n compte”, rememora. De ben marrec ja li va tocar traginar dins l’obrador i, com qui no vol la cosa, aquí dins s’hi ha passat mig segle. Tota una vida. Que la seva dona, Loreto Vilalta, s’animés a posar-se darrere el taulell tot just després de casar-se va ser “fonamental” per consumar aquest periple eminentment familiar. Aquesta història la van començar a escriure els seus besavis, Josep Terradellas Sardà i Mercè Vilardell Rossell, fills de Moià i d’Alpens, respectivament, que el 1911 van obrir una primera botiga de comestibles al carrer de l’Horta d’en Font de Manlleu. Hi venien des de vi a granel fins a fruites, verdures i altres productes d’alimentació. El fet que la seva besàvia fos una dona “prima com una cerilla” va acabar donant el nom popular a l’establiment. Serà a partir de la tercera generació que Can Cerilles, que ja s’havia traslladat a l’actual local del carrer de la Cavalleria, entrarà decididament al sector de l’elaboració de derivats del porc. El pare de Josep Terradellas havia après a “desfer” porcs a Can Puig i, des del primer moment, farà una clara aposta pel producte de proximitat –els porcs se’ls han criat sempre en una granja familiar i els han sacrificat en un escorxador de la comarca–. Els embotits curats, i en especial la seva multipremiada llonganissa, han estat els productes estrella de Can Cerilles, però també la botifarra o la botifarra d’ou. Només cal entrar a la botiga per veure els diplomes dels diferents guardons que han anat recollint els últims anys en concursos d’àmbit nacional. “No és tan senzill fer una bona llonganissa i no tothom la sap fer bé”, deixar anar Terradellas. El secret de tot plegat sembla senzill: “Esforçar-te i millorar cada dia per donar qualitat i bon servei”. Aquesta ha estat, per ell, la clau de l’èxit d’un establiment que ha atret clientela no només de Manlleu, sinó també d’altres municipis de dins i fora de la comarca. “Has de donar un servei que et diferenciï dels demés; si no, tens les de perdre amb els supermercats”. Terradellas no amaga, però, un punt de pessimisme sobre el futur del sector: “Falta relleu generacional i van tancant botigues per falta de personal”. A més de fomentar la seva especialització en el món de la xarcuteria, a Can Cerilles també han defensat sempre el seu paper d’establiment “de barri”. Per això, aquests dies són molts els clients i clientes –“sobretot la gent gran”– que no paren de fer-los la mateixa pregunta: “On anirem a comprar, a partir d’ara?”. I ells arronsen les espatlles. Al darrere els queden 113 anys d’història –l’any 2012 van rebre la credencial de la Generalitat com a establiment comercial centenari–; al davant, la merescuda jubilació.

Adeu a Can Cerilles de Manlleu

Benvingut, Carquinyoli

Els 20 anys del Serpent i els 25 del Fes-te Jove marcaran la festa de Manlleu que ja ha donat a conèixer el programa

Menjar-se un croissant d’un quilo en 19 minuts a Torelló

L’art de cuidar els clients des de la cuina

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Una petita experiència gastronòmica

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic