Adeu a Can Cerilles de Manlleu

“Donant les gràcies a la clientela per la seva fidelitat.” És com es volen acomiadar Josep Terradellas i Loreto Vilalta, que el proper 10 d’agost abaixaran la persiana d’un dels establiments icònics i centenaris de Manlleu: la xarcuteria Can Cerilles. La quarta generació de la nissaga no haurà tingut relleu. Feia temps que el matrimoni havia posat data a la seva jubilació –tots dos ja n’han fet 66–. Conscients que cap dels seus dos fills continuaria al negoci –han emprès altres camins professionals–, tenien l’esperança de poder lligar algun traspàs a última hora, però de moment no ha estat possible. Tampoc no era fàcil: “S’ha de ser de l’ofici i molta vocació per agafar un negoci com aquest”, admet Terradellas. A ell gairebé no li van donar ni opció. “En un negoci familiar t’hi vas ficant gairebé sense donar-te’n compte”, rememora. De ben marrec ja li va tocar traginar dins l’obrador i, com qui no vol la cosa, aquí dins s’hi ha passat mig segle. Tota una vida. Que la seva dona, Loreto Vilalta, s’animés a posar-se darrere el taulell tot just després de casar-se va ser “fonamental” per consumar aquest periple eminentment familiar. Aquesta història la van començar a escriure els seus besavis, Josep Terradellas Sardà i Mercè Vilardell Rossell, fills de Moià i d’Alpens, respectivament, que el 1911 van obrir una primera botiga de comestibles al carrer de l’Horta d’en Font de Manlleu. Hi venien des de vi a granel fins a fruites, verdures i altres productes d’alimentació. El fet que la seva besàvia fos una dona “prima com una cerilla” va acabar donant el nom popular a l’establiment. Serà a partir de la tercera generació que Can Cerilles, que ja s’havia traslladat a l’actual local del carrer de la Cavalleria, entrarà decididament al sector de l’elaboració de derivats del porc. El pare de Josep Terradellas havia après a “desfer” porcs a Can Puig i, des del primer moment, farà una clara aposta pel producte de proximitat –els porcs se’ls han criat sempre en una granja familiar i els han sacrificat en un escorxador de la comarca–. Els embotits curats, i en especial la seva multipremiada llonganissa, han estat els productes estrella de Can Cerilles, però també la botifarra o la botifarra d’ou. Només cal entrar a la botiga per veure els diplomes dels diferents guardons que han anat recollint els últims anys en concursos d’àmbit nacional. “No és tan senzill fer una bona llonganissa i no tothom la sap fer bé”, deixar anar Terradellas. El secret de tot plegat sembla senzill: “Esforçar-te i millorar cada dia per donar qualitat i bon servei”. Aquesta ha estat, per ell, la clau de l’èxit d’un establiment que ha atret clientela no només de Manlleu, sinó també d’altres municipis de dins i fora de la comarca. “Has de donar un servei que et diferenciï dels demés; si no, tens les de perdre amb els supermercats”. Terradellas no amaga, però, un punt de pessimisme sobre el futur del sector: “Falta relleu generacional i van tancant botigues per falta de personal”. A més de fomentar la seva especialització en el món de la xarcuteria, a Can Cerilles també han defensat sempre el seu paper d’establiment “de barri”. Per això, aquests dies són molts els clients i clientes –“sobretot la gent gran”– que no paren de fer-los la mateixa pregunta: “On anirem a comprar, a partir d’ara?”. I ells arronsen les espatlles. Al darrere els queden 113 anys d’història –l’any 2012 van rebre la credencial de la Generalitat com a establiment comercial centenari–; al davant, la merescuda jubilació.

Adeu a Can Cerilles de Manlleu

Santa Eugènia de Berga presenta els nous capgrossos

Mossèn Quinto torna a fer vibrar Folgueroles

Ramon Mas s’endinsa entre el drama familiar i la ciència-ficció a ‘Sempre és massa tard’

“La dignitat és un valor intrínsec a la persona”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

Mor un home mentre pujava el Taga

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons