Cristina Vallès: De Sant Joan a Doha

Ho diu convençuda: “Aquí he trobat el meu lloc al món”. Cristina Vallès i la seva família es van traslladar a Qatar ara fa tres anys, després d’haver-ne viscut 11 a Praga. I no se’n penedeix ni un moment. Quan al seu home, el belga Ben De Wulf, una empresa de caçatalents li va proposar una feina a l’empresa de telecomunicacions Ooredoo, amb seu a la capital del petit emirat del Golf Pèrsic, reconeix que s’ho va mirar amb una certa prevenció. “Primer li vaig demanar si hauria de dur vel obligatòriament i si podria conduir”. Ara ja sap que no faria aquestes preguntes, perquè Qatar no és –ni de lluny– l’Aràbia Saudita. Encara que comparteixin frontera. De fet, no té cap dubte que viu molt millor aquí que a Txèquia, on va conèixer en Ben i on van viure durant 11 anys. La Cristina, llicenciada en Ciències de l’Educació, feia de directora d’un centre destinat a joves nord-americans que fan el programa Study Abroad. “Havia arribat a ser responsable de 750 estudiants en un any.” Ho recorda com una època estressant. El trasllat a Doha se’l va prendre com un canvi de vida: el primer any el va dedicar a instal·lar la família, i també a estudiar àrab. I ara fa de professora de reforç per a infants amb trastorn de l’espectre autista a la Compass International School, la mateixa escola on van els seus fills, la Nora, d’11 anys, i en Mateu, de 13. “Els porto a l’escola, i plego al migdia amb ells, el meu marit tampoc plega gaire tard, i podem fer vida de família”, diu. A més, en aquest centre hi ha alumnes de 70 nacionalitats diferents, un dels atractius que Vallès valora més de Qatar. “Vivint en un món tan intercultural, és una gran oportunitat trobar-te aquesta diversitat.” Ella mateixa ha descobert la cultura àrab, “molt més important del que veiem des del món occidental”. Del tarannà del país, li agraden els valors “de respecte, de família, de viure en comunitat”. I als qatarians, els troba “força catalans, en el sentit que estan orgullosos de la seva cultura i tradició, i tenen un punt seriós d’entrada però hospitalari després”. Si no hi ha cap daltabaix, és on faran vida els propers anys. “Allà on siguem nosaltres, és casa nostra”, diu Vallès. De fet, en Ben ve d’una família de diplomàtics, acostumada a canviar de residència, i mai no havia tingut ni tan sols un domicili fix a Bèlgica. Potser per això han triat un lloc on sempre saben que podrien tornar, i aquest és Sant Joan. El vol des de Qatar és de només sis hores, i hi passen els estius i el Nadal, com a mínim. “És on poden dir que és a casa.” Però de moment, sense moure’s de Doha, on, per cert, encara no s’han trobat amb el

Cristina Vallès: De Sant Joan a Doha

De la Fisher-Price a RAC105

Una carta diària durant 25 anys

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin