De botigues i rebotigues

Vic és, amb més d’un miler d’establiments actius, una de les ciutats amb la densitat comercial més alta del país. Hi ha contribuït un tràfec mercantil mil·lenari i avui en són el seu millor aparador la vintena llarga de botigues històriques, la majoria centenàries, que han resistit al pas dels anys. Durant aquest mes de juny, l’Ajuntament ha ofert una ruta gratuïta titulada “Coneix els comerços emblemàtics de Vic”, per donar visibilitat i reconeixement a aquests locals que “donen un color especial als carrers de la ciutat”, en paraules de la regidora de Comerç, Bet Piella. La iniciativa, que ha anat a càrrec dels guies de Vic Informadors Turístics, ha tingut bona acollida, malgrat que l’horari, a mig matí del dissabte, ha complicat l’accés als establiments i la interacció amb els mateixos botiguers. No és estrany que aquest viatge tingués parada obligada a la plaça Major, al voltant de la qual s’hi concentren part d’aquest selecte club de comerços emblemàtics. No serà fins a mitjan segle XVIII quan prenen cos els primers establiments pròpiament comercials en aquesta plaça i al conjunt de la ciutat. El més antic, avui, és la joieria Nogué, documentada des de 1699, un dels comerços que formaven part de la ruta. Parlar de botigues centenàries és viatjar, indefectiblement, a les antigues rebotigues, perquè durant molts anys els comerciants “hi feien vida, a dins la botiga”, relatava Lluís Llord, un dels guies que va dirigir la ruta. Ho corroborava, per exemple, Miquel Prat, tercera generació al capdavant de la joieria situada als baixos de la modernista Casa Costa. Encara recordava quan la cuina i el menjador eren darrere la botiga; i al pis de dalt hi van viure tota la família fins al 1964. Aquell any Can Prat passa a ser, a més de rellotgeria, joieria. “Dec ser un dels últims rellotgers-rellotgers que queden”, deixava anar davant la comitiva d’una quinzena de persones que van envair la petita botiga. Un ofici que va aprendre del seu pare; i aquest, del seu avi. En alguns establiments que es van poder visitar no sembla haver avançat el temps. Com a la centenària merceria Pous, a la plaça del Pes. “Està tot igual, i continuem venent pràcticament el mateix de sempre”, certificava Fina Pous, tercera generació al capdavant del negoci. Darrere cada taulell, una història. Alguns a mans d’una mateixa nissaga, d’altres amb canvis de mans, però tots mirant de preservar l’essència i l’esperit dels comerços de tota la vida. Per molts anys.

De botigues i rebotigues

Entre el rock i la cobla

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic