De quan Vic va ‘sumar’ un sant

El 7 de maig de 1950, fa 75 anys, el papa Pius XI presidia la solemne canonització d’Antoni Maria Claret (1807-1870), un sant que, tot i haver nascut a Sallent, sempre va mantenir una estreta vinculació amb Vic, ciutat on va fundar la congregació dels claretians i on avui té el sepulcre. La cerimònia per fer-lo sant va aplegar milers de fidels a la basílica de Sant Pere del Vaticà, entre els quals una delegació d’uns 700 pelegrins procedents de la diòcesi vigatana, encapçalada per l’aleshores bisbe de Vic Joan Perelló. La canonització del pare Claret va arribar vuit dècades després de la seva defunció i “només 16 anys des de la seva beatificació”, recollia el manlleuenc Joan Arimany, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, en l’últim número de la revista Reliquiae Sanctorum. En època de Lleó XIII, el 4 de desembre de 1899, s’havia iniciat la causa de canonització; el 6 de gener de 1926, s’havien aprovat les virtuts, i el 18 de febrer de 1934, s’acceptaven els dos miracles produïts per la intercessió de Claret: la curació d’un càncer de sor Josefina Marín a Santiago de Cuba (1834), on va exercir d’arquebisbe, i de l’hemiplegia que havia patit Elena Flores, a Còrdova (1848). La cerimònia per fer-lo sant, revestida de “l’estètica pròpia de l’època”, es va allargar quatre hores. En la seva homilia, Pius XI va descriure el nou sant com “una ànima gran, nascuda per acoblar contrastos; va ser humil d’origen i gloriós als ulls del món; fort de caràcter, però amb la suau dolçor de qui coneix el fre de l’austeritat i de la penitència”. Un personatge que, en vida, va arribar a ser “calumniat i admirat, festejat i perseguit”. Durant la missa es va fer la tradicional ofrena, que va consistir “en cinc ciris, dos pans, dues botes petites de vi i aigua, i tres gàbies amb dos coloms, dues tórtores i diversos ocells, entre els quals uns canaris de Vic”. Nascut a Sallent el 23 de desembre de 1807, fill d’una família de teixidors, Claret va ingressar jove al Seminari de Vic i va ser ordenat sacerdot el juny de 1835. Després d’exercir a Viladrau de seguida va iniciar la seva vocació com a predicador arreu de Catalunya i les Canàries. El 1949 va fundar a Vic la congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, els populars claretians, amb la missió de l’evangelització i el compromís social. Un any després seria consagrat a la catedral de Vic com a arquebisbe de Santiago de Cuba, on viurà 12 anys convulsos. Després del seu retorn va ser nomenat confessor de la reina Isabel II, etapa que li comportarà incomprensions i enemistats polítiques. Va morir el 24 d’octubre de 1870, amb 63 anys, al monestir de Fontfreda, on s’havia refugiat malalt i perseguit arran de la Revolució de 1868. No serà fins al 1897 que les seves despulles es traslladaran a Vic. Claret és un dels quatre sants que tenen sepulcre a Vic (juntament amb Bernat Calbó, Joaquima de Vedruna i Francesc Coll). Curiosament, cap d’ells és fill de Vic; en canvi, els dos sants nascuts a la ciutat, Miquel Argemir i Carme Sallés, estan enterrats a Valladolid i Madrid, respectivament. Vic, ciutat dels sants per sempre. Unes 1.200 persones visiten cada any el Museu Claretià de Vic Des de principis dels anys 80, el convent del Pare Claret, al carrer del mateix nom de Vic, acull el Museu Claretià –totalment remodelat el 1991–, que recull objectes i records de diferents moments de la vida i obra del sant. Des del naixement a Sallent fins a la mort a l’exili, a Fontfreda, passant per la fundació dels Missioners Claretians a Vic, els anys d’arquebisbe de Cuba o l’etapa com a confessor de la reina Isabel II. L’admiració que el pare Claret despertava durant els anys de predicació van permetre a la congregació recollir una singular quantitat d’objectes personals o relacionats amb el fundador. L’espai rep entre 1.200 i 1.300 visitants l’any, explica Ricard Costa-Jussà, actual responsable de l’equipament. Predominen fidels i pelegrins de la família claretiana d’arreu del món. Desconegut pel gran públic, els últims tres anys, gràcies al cicle de visites a petits equipaments culturals de la ciutat, l’han descobert alguns vigatans i osonencs. El museu només es pot visitar a hores convingudes.

De quan Vic va ‘sumar’ un sant

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme