Del poble al Raval, per la C-17

La gata perduda d’Arnau Tordera iniciava dissabte a L’Atlàntida, amb la sala Ramon Montanyà plena de públic, una petita gira per teatres del país. És bo que una producció com aquesta, estrenada al Liceu fa dos anys i mig, tingui recorregut pel país encara que hagi de ser –lògicament– en un format més reduït. Les hores esmerçades a crear-la i la repercussió que va tenir justifiquen que se’n faci una versió per rodar pel país. La història creada per Victoria Spunzberg de la gata –l’escultura de Botero de la rambla del Raval– que esdevé símbol d’un barri, del seu orgull i la seva lluita, va arribar al públic amb les 150 veus d’El Cor Canta –feia goig, l’escenari– i el talent jove de l’Original Soundtrack Orchestra. I sobretot, gràcies al talent dels quatre solistes (Anna Capmany, Mar Esteve, Joan Mas i Albert Cabero), que van ser molt més que unes veus i que van convertir-se en actors. Tordera va crear una música sintonitzada plenament amb el to d’una òpera popular, creada en comunitat amb la gent del mateix barri. Feta de grans moments i passatges lírics, entroncada amb la música popular –no podia faltar-hi la rumba catalana–. Sota la direcció de Belén Clemente, va ocupar tota la segona part d’un concert que als inicis també tenia l’al·licient de dues estrenes. En efecte, Tordera va presentar per primera vegada en públic dues noves creacions. La primera va sonar just a l’inici del concert i d’alguna manera tenia a veure amb el temps que va durar el procés creatiu de La gata perduda. El Passeig musical per la C-17 és la transposició en música de l’itinerari entre Tona i Barcelona, entre el poble del músic i el cor barceloní on es coïa la seva òpera. És poc habitual poder veure una peça per a guitarra elèctrica i orquestra com aquesta, on brilla el Tordera guitarrista. Un divertimento –diu ell– que fa picades d’ullet fins i tot a sintonies conegudes de ràdio i que va servir per obrir el concert. La primera part d’aquest va incloure també l’estrena d’El poble, basada en el conegut poema homònim de Miquel Martí i Pol i en un altre que s’hi relaciona, la Meditació última (“Ara és l’hora de dir que el poble persisteix...”). El resultat és una peça coherent, amb moments d’intimitat i de grandesa, que s’afegeix en lloc d’honor a la llarga llista de poemes martipolians musicats. Del sentiment del poble, al sentiment del barri, que en el fons també és poble, en un concert per recordar i tancat amb una llarguíssima ovació.

Del poble al Raval, per la C-17

Vic ressona amb el 28è Festival de Jazz

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Pep López, 50 anys de música

Premis Enderrock amb ressò osonenc

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Neguit entre els treballadors de Leche Pascual per la reconversió de la planta de Gurb a la producció de mozzarella

“A l’Ajuntament soc l’alcaldessa. A la feina, la Laia. Intento separar-ho molt”

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

La Generalitat farà una prova pilot a Vic per incorporar mossos d’esquadra als centres educatius

Denuncien un treballador d'un centre educatiu de Torelló per abusos sexual a un menor

Vic haurà de tornar a convocar la plaça de gerent perquè els candidats suspenen la prova

Gil Pratsobrerroca: "És un somni"

Detingut el conserge d’una escola de Torelló per abusos sexuals a un menor d’edat

Dissenyen a Vic un dispensador intel·ligent d'aigua filtrada