El concert de divendres a la nit a l’ETC, el primer de format gran que s’hi feia després de les obres de reforma, va permetre descobrir en una sola nit un músic i, per a molts, també un instrument. Ell és Momi Maiga, senegalès establert ara a Catalunya, que va portar a Vic la sonoritat de la kora, a la qual s’ha anomenat l’arpa de l’Àfrica Occidental.
Amb la sala gairebé plena, Momi Maiga va mostrar com de bé poden combinar les sonoritats africanes de la kora amb influències molt diverses, sobretot del jazz però també d’ecos de flamenc o de ritmes llatins en alguns moments. Al seu costat, en plena complicitat, el violoncel·lista vigatà Marçal Ayats, i també la percussió d’Aleix Tobías i el violí del mexicà Carlos Monfort. Amb ells, Momi Maiga va oferir un tast del disc que ja té gravat, Nio (Ànima), i que podria sortir aquest mateix any: cants a la vida, a la mar, a la felicitat, amb la seva mateixa veu.
Momi Maiga té arrels familiars de músics de kora, de griots (els poetes i narradors d’històries de tradició oral) i tota aquesta herència la trasllada cap a nous terrenys en aquest treball que s’ha produït aquí. De fet, en el concert Momi Maiga va revelar que la seva presència a Catalunya té molt a veure amb un vigatà, Jaume Ayats, que va fer tot el possible perquè pogués arribar en el moment en què era director del Museu de la Música de Barcelona. “M’ha canviat la vida”, va explicar. La casualitat va voler que actualment Marçal Ayats, nebot d’aquest, sigui un dels seus companys d’escenari i còmplices en aquest projecte.
