“És el melic de Manlleu. El nostre particular axis mundi, on l’eix vertical uneix l’esfera celestial, amb la Mare de Déu com a protagonista; amb l’esfera terrenal, amb l’aigua que sorgeix de la mare Terra.”
És la descripció que Joan Arimany, expert en religiositat popular, feia dijous de la Font de la Mare de Déu, durant la inauguració de les obres de rehabilitació d’aquest espai barroc emblemàtic per als manlleuencs.
Ara fa un any, el mateix Arimany feia constar a través del llibre La Font de la Mare de Déu. L’aigua que sadollava Manlleu, publicat per commemorar els 300 anys de la font, la necessitat d’aquesta reforma, arran del deteriorament acumulat durant dècades. “Sortosament, el prec ha tingut resposta i avui és un dia de joia”, va exclamar Arimany, que en el torn d’agraïments va destacar el paper del Museu del Ter i del consistori sortint, però també de les pabordesses de la Font, “que en tenen constant i incansable cura”.
Les obres, que s’han allargat tres mesos, han anat a càrrec de Mireia Farrerons i Francesc Tornero, de l’empresa Vicus, especialitzada en restauració de patrimoni. Les feines, que abasten el conjunt del templet, han permès, entre d’altres, fixar les parts dels esgrafiats del sostre i dels carreus de les parets, reproduint les parts perdudes.
S’han retirat ciments i rejuntats fruit de successives reparacions. “Hem tret un total de 35 sacs de runa”, concretava Farrerons. S’han netejat a fons els carreus “ennegrits” i s’han rejuntat de nou amb el morter de calç original, “per donar un aspecte unificat al conjunt”.
Especialment significativa ha estat la recuperació dels tres brocs frontals de la font i el descobriment d’un quart “forat”, rematat per un cap de lleó de fosa, que fins ara es trobava completament cobert de calç. Això fa sos-pitar als restauradors que els altres tres brocs podrien haver tingut una decoració similar, “però no en tenim informació”, va detallar Farrerons.
Igualment remarcable és la renovada imatge blanquejada de l’escultura de la Mare de Déu i la fornícula de pedra que l’abraça. A més, s’han netejat les làmpades i baranes de ferro i s’han reconstruït les parts malme-ses de la porta de la mina.
Aquesta font data de 1722. Els seus orígens estan vinculats a la construcció d’una mina que conduïa l’aigua del pou de Dalt Vila fins al punt on arrencava el nou eixample cap al riu Ter, el barri de Baix Vila.
Durant aquests tres segles l’espai ha suportat inclemències, degradació i diversos incidents, que s’havien anat resolent a base de pegats. Qui sempre n’ha tingut cura, però, han estat les anomenades pabordesses, devotes d’aquesta Mare de Déu. “Estem joioses del resultat; aquest és un patrimoni important per a tots els manlleuencs”, va destacar en nom de totes M. Teresa Ballús, que casualment és mare de Mireia Farrerons.
L’acte va cloure amb una benedicció religiosa a càrrec de mossèn David Compte i el cant dels històrics goigs que els mossens Joan Puntí i Ferran Gorchs van confeccionar fa gairebé 100 anys, i que encara ressonen cada any per la festa anual.
{{ comment.text }}