El rastre romà a Osona

Les evidències de fustes carbonitzades, els projectils de plom que es disparaven amb fones… tot el material que continua apareixent al jaciment de Puig Ciutat, a Oristà, aporta nous indicis sobre la violenta destrucció del gran assentament romà a mitjans del segle I aC, en el marc de la guerra civil entre partidaris de Cèsar i els de Pompeu. Els resultats de les excavacions d’aquest estiu es van presentar diumenge en públic, en una cita que ja s’ha convertit en costum per als veïns d’Oristà i La Torre d’Oristà. Deu anys de treballs sistemàtics han fet aflorar un patrimoni que ara ja se senten com a propi. Per culpa del coronavirus, la campanya d’aquest estiu ha estat més limitada. Els estudiants de la Universitat d’Edimburg que hi participen cada any no s’han pogut desplaçar, i a falta dels escocesos, “s’ha treballat amb universitats catalanes”, explicava l’alcalde, Marc Sucarrats. L’excavació s’ha centrat en un dels àmbits en què ja s’havia treballat l’any passat, on es van localitzar les primeres restes humanes de Puig Ciutat. L’anàlisi que se n’està fent indica que es tractaria d’una dona, que tindria prop de 50 anys. “És important per saber quin tipus de persones vivien aquí”, expliquen els arqueòlegs. Si és una dona, voldria dir que no es tractava només d’un campament militar, sinó que hi havia una població estable. Si era local —ibèrica— o venia d’Itàlia, és quelcom que determinarà l’anàlisi de l’ADN. Sí que venien d’Itàlia restes de ceràmica d’ús noble, que apareixen al costat de la més basta, d’ús quotidià. I com a tot arreu de Puig Ciutat on s’excava, evidències d’incendi, del moment de la destrucció: fustes carbonitzade que es distingeixen pel color negrós, “i que hem de documentar bé perquè al treure-les de terra es desfaran”. Entendre l’estructura d’aquests i altres edificis fins que no es pot baixar més en el nivell és fonamental. “Una feina lenta, però és que a cada nivell hi ha informació”, expliquen. A la campanya de la tardor passada, per exemple, va aparèixer l’evidència de tota una estructura de fusta que havia caigut a terra sencera .”Es va trobar perfecta”, diu Àngels Pujol, l’arqueòloga que dirigeix l’excavació des que va començar. Era al primer edifici que troba el visitant quan arriba al jaciment, una estructura on s’ha anat ampliant l’àmbit excavat, i del qual ja es comença a intuir que podia haver tingut un ús comercial. “Era un espai obert que donava al carrer, sense paret”. Aquí van aparèixer també restes d’àmfores trencades. Al cap de deu anys d’haver començat les campanyes d’excavació sistemàtiques a Puig Ciutat, els arqueòlegs continuen tenint molta feina per davant, en un jaciment que té més de 5 hectàrees. Cada vegada en saben més, de la seva estructura i de la vida que hi duien els seus habitants, partidaris de Pompeu. Fins que un dia van ser assaltats per les tropes de Cèsar, que possiblement havien entrat per Coll d’Ares i feien camí cap a Lleida. Va ser el final de Puig Ciutat. Monedes trobades enguany al Camp de les Lloses de Tona A TONA, LES ESTRUCTURES MÉS ANTIGUES DEL CAMP DE LES LLOSES Una quinzena d’arqueòlegs —menys de la meitat dels habituals— van participar també en la campanya d’enguany al Camp de les Lloses de Tona. Els treballs s’han centrat en algunes de les estructures més antigues del jaciment, datades entorn de l’any 125 aC, anteriors fins i tot a l’assentament militar que significa el moment de màxima expansió del poblat. “En un temps breu, van establir-se i van començar a estructurar l’assentament”, explica l’arqueòloga Imma Mestres. Entendre aquestes estructures és fonamental per saber com va començar el Camp de les Lloses. En els treballs ha aparegut ceràmica campaniana (imatge petita inferior), i en la rasa de fonamentació d’un dels edificis, també han aparegut dues monedes .Una d’elles (a la imatge petita superior, a l’esquerra) és un denari de plata encunyat a la seca d’Iltirta (zona de l’actual Lleida), i l’altra és un as, moneda més corrent. L’aparició d’aquestes monedes s’associa a un ritual de fundació de les cases, en el moment en què es construeixen. ESTIU A MIG GAS ALS JACIMENTS D'OSONA I EL RIPOLLÈS L’estiu de la Covid-19 ha posat en escac també l’arqueologia. Algunes de les excavacions programades no s’han pogut dur a terme, com la campanya de juliol a L’Esquerda, en què hi participen estudiants universitaris. Tampoc es treballarà enguany al jaciment de les Coves del Toll de Moià, perquè el reduït espai de les baumes impedeix guardar distàncies entre els arqueòlegs, segons ha informat l’IPHES (Institut de Paleontologia Històrica i Evolució Social), que n’és la institució responsable. En canvi, sí que es farà la segona campanya de L’Esquerda, prevista per a finals d’agost. També està programada la campanya anual al castell de Campelles, al Ripollès, que possiblement tindrà lloc a principis de tardor.

El rastre romà a Osona

“En el nostre entorn és difícil que no hi hagi cap partidari de l’extrema dreta. Doncs per què no parlar-hi?”

Promeses de la dansa

Torelló, de Festus

El So de les Cases celebra els 10 anys

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic