El rol de les dones als Pastorets

No entendrien un Nadal sense trepitjar un escenari, ja que des de petites pràcticament han viscut les festes dins d’un teatre. Són cinc de les actrius que formen part del repartiment de diferents representacions dels Pastorets a Osona, però mai no n’han estat les protagonistes principals, uns papers que els autors van escriure entre finals del segle XIX i inicis del XX pensant en homes per encarnar-los. EL 9 NOU les ha reunit per parlar del rol de les dones dins la representació teatral nadalenca per excel·lència, un espectacle en el qual de mica en mica s’han anat fent lloc. El recorregut teatral dins dels Pastorets d’Isabel Claveria, de Vic; Judit Quintana, de Torelló; Núria Campàs, de Manlleu; Carme Vallejo, de Borgonyà, i Maria Viladecans, de Sant Quirze, és similar. Totes hi van participar per primera vegada des que tenien entre 5 i 6 anys, tret de Campàs, que encara era més petita (en tenia 3). Llavors hi feien de pastoretes mudes, de poble i també d’angelets, i no tenien frases. A mesura que es van anar fent grans van passar a l’infern com a fúries i després es van posar a la pell de personatges amb text. “Els personatges pensats per a dones als Pastorets són secundaris”, apunten. I és així en la versió més representada que Josep M. Folch i Torres va escriure el 1916 –la que fan a Vic, Manlleu, Torelló i Borgonyà–, amb Lluquet i Rovelló com a protagonistes, i en la de Frederic Soler, Pitarra, que des de fa 119 anys interpreten a El Centre de Sant Quirze, amb Garrofa i Pallanga als papers principals. El masclisme de la societat de l’època en què es van escriure i que encara hi impera es nota en els papers femenins que tenen més text: Isabeló, Marta i la verge Maria, en el cas de Folch i Torres, i Raquel i també Maria, i en el de Pitarra. Isabeló cuida el pare, a qui han de demanar permís per casar-se amb Lluquet. Marta té un matrimoni concertat amb Jeremies, el personatge tartamut, i fins i tot es parla del dot que ella aporta. A la coneguda escena de l’esmorzar que Rovelló roba a Jeremies, aquest diu: “Vaig a dir a la Marta que me’n prepari un altre”, recorden les actrius, i precisament és ella qui cuina les sopes al final de l’obra. Raquel “es casa per obligació, els pares l’obliguen a fer-ho amb Garrofa perquè té diners”, apunta Viladecans, i, de fet, segons el text, Garrofa la vol “perquè el cusi, el sorgeixi, el raspalli i el serveixi” i ho diu “com si només servís per això”, lamenta l’actriu de Sant Quirze. Per això, en alguns casos, com a Torelló, on l’espectacle en què es modifica molt el guió fa uns anys que ha canviat el títol original pel de La gran aventura d’en Lluquet i en Rovelló, són una mica crítics i fan notar aquests tics masclistes amb frases afegides, com en el cas de l’esmorzar: “No te’l pots preparar tu?”, apunta Quintana. Claveria afegeix que “si analitzes les frases” en alguns casos el sexisme és molt evident. I aquí, diuen, també hi ha el debat de si s’introdueixen determinats canvis quina serà la reacció de qui espera veure “els Pastorets de tota la vida”. Les actrius no s’han vestit mai amb la samarra i la barretina a l’escenari per Nadal, però de mica en mica han anat trencat barreres i s’han posat a la pell de personatges d’entrada masculins. Només va passar una vegada a Borgonyà, recorda Vallejo, quan una noia va fer de Rovellona. I qui sap si “la Isabeló es podria enamorar igualment d’un Lluquet interpretat per una dona, seria trencador”, diu Quintana. Els primers papers que es van feminitzar, però, ja fa algunes dècades, són els àngels, tot i que d’entrada no tenen sexe. Per això, molts anys s’han vist dones interpretant els àngels sant Miquel o sant Gabriel i també, a l’infern, els set pecats capitals. De fet, en el cas de la versió de Sant Quirze, apunta Viladecans, al llibret especifica que els pecats els interpreten dones quan un dels personatges torna de l’infern i diu que ha vist “meravelles perquè els dimonis són femelles”. Això sí, els que manen, Satanàs i Llucifer, han de ser homes, segons l’autor. Tot i això, els darrers anys, cada vegada hi ha més representacions que han apostat perquè dones també interpretin els dos dimonis principals, com a Torelló, Borgonyà o Manlleu. En el darrer cas precisament aquest any és una noia qui farà del rei de l’avern, Satanàs, a qui acompanya Campàs, que fa quatre o cinc anys que és l’àngel caigut, Llucifer. En les representacions que a Osona majoritàriament s’estrenen entre els dies de Nadal i Sant Esteve, el públic hi podrà veure Claveria i Quintana fent de Marta a Vic i Torelló, respectivament. Claveria va començar als Pastorets de l’Orfeó, després a l’Atlàntida antiga i a Manlleu, i ha interpretat pastors amb text, Isabeló, Maria, els pecats, sant Miquel i sant Gabriel. Quintana, al Teatre Cirvianum de Torelló, hi va fer també de Satanàs fa uns anys, de Llucifer o sant Miquel, a banda dels papers estrictament femenins, tret de Maria. Campàs, la més jove, després de fer de fúria ja ha fet el Llucifer a l’Espai Rusiñol de Manlleu, i espera, l’any vinent, poder fer-ho al remodelat Teatre Centre. Vallejo, que l’any passat també era Llucifer, aquesta vegada passa al poble mut, encara que al llarg dels anys ha interpretat la majoria de papers de l’auca. Cada representació, amb un centenar de persones implicades, tot i saber com comença i com acaba abans d’entrar al teatre, i amb un text similar –alguns amb cops de tisora per reduir-ne la durada–, té la seva pròpia marca, a la qual s’afegeixen més o menys innocentades en les representacions del dia 28. Després de la tertúlia el que totes tenen clar és que Nadal no seria Nadal sense els Pastorets.

El rol de les dones als Pastorets

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Dos ferits lleus en una sortida de via a la collada de Toses

Uns 170 tractors al tall de l'Eix a Gurb per demanar un millor control de la fauna salvatge

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

“Em va quedar gravat que érem 541 habitants. Ara passem dels 600”

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda