“A més de poc protegida, la cultura està interessadament mal finançada”

Èlia Farreras-Cabero és de Castellterçol i amb només 25 anys s’acaba de graduar de cant a la prestigiosa Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, ciutat on viu des de fa cinc anys. En parla en aquesta entrevista, així com de música i perspectives de futur. D’on li ve, la vocació pel cant?De família: els pares són cantants tots dos, i a la família Cabero hi ha llarga tradició musical, ja que també eren músics els avis, els tiets... Sempre havia tingut clar que em dedicaria a la música i, específicament, al cant. Tot ho he focalitzat cap aquí. Els moments més feliços de la meva vida han estat cantant. Graduar-se a Berlín és tota una fita. Com ho ha aconseguit?Havia fet estudis de cant al Conservatori de Música i Escola de Música de Sabadell i havia estudiat violoncel a l’Escola de Música de Vic. Als 18 anys, tenia la sensació que me’n volia anar i estudiar en una universitat de prestigi internacional. Potser va ser ingenuïtat, però em vaig presentar a les proves d’accés a la Hochschule für Musik de Berlín... i em van acceptar. Així que el 2019 vaig venir a viure a Alemanya sense saber una paraula d’alemany i només amb l’anglès de l’escola. Els primers anys van ser durs: lluny de la família, canvi de cultura, d’educació, intensius d’alemany... Feia de professora de violoncel amb nens, i tenia dificultats per comunicar-me. Però sabia que estava fent el que volia. Va ser un camí difícil, però ara n’estic molt satisfeta. Aquesta escola, fundada després de la Segona Guerra Mundial, ha tingut de professors els directors d’orquestra més reconeguts del món. Com és la formació i l’ambient?És un centre que acull uns 500 estudiants. Ofereix poques places i el factor decisiu són les proves d’accés, així que la formació prèvia és requisit bàsic. És una universitat molt internacional, amb alumnes de diferents continents, i ara n’hi ha força de Corea del Sud. Catalunya, amb una població petita a escala internacional, hi ha estat poc representada. De la meva generació no em consta ningú més. Hi ha un professorat molt reconegut, com ara Wolfram Rieger, professor de piano i que acompanya músics i concerts de cambra arreu del món. La meva carrera ha estat exclusivament de cant. Treballem molt l’escena, el repertori, la tècnica vocal i la dicció, per poder llegir i interpretar bé en tots els idiomes. Condiciona la vida, la fragilitat d’un instrument com la veu?La veu és el nostre instrument musical i no podem –i potser és una sort– estudiar tantes hores com altres instrumentistes. Pots estudiar bucalment, utilitzant la musculatura, entre dues i tres hores, com a molt. La resta és partitura, estudi mental, també es pot fer molta altra feina, de ben segur, però estàs més limitada, perquè portes l’instrument sempre a sobre. Ens tornem una mica bojos, i a la meva edat potser no ho portem tan bé com quan som adults. Està clar que no pots beure alcohol ni sortir de festa. Saber mantenir una bona relació amb aquest instrument també vol dir deixar-lo estar, oblidar-te’n i fer una mica la teva, perquè sempre l’estàs provant, pensant si estàs una mica afònica... És difícil. A mi, personalment, em costa molt. Ha rebut diverses beques, algunes de renom.Des de la Schubertíada, on vaig fer de solista l’any passat, em van facilitar una beca de jove promesa per a una estada de formació per al Festival de Leeds. La més interessant és la Deutschland Stipendium, que em van atorgar el 2023 i en la qual cada mes em paguen uns diners. És una ajuda público-privada i la part privada ve d’un mecenatge personal, d’algú que decideix invertir en tu. En el meu cas, es tracta d’una periodista força coneguda del Tagesspiegel, un diari alemany fundat a Berlín. Es diu Suzanne Kippenberger i em ve a veure als concerts; s’estableix una relació especial. Quines són les principals diferències principals entre Alemanya i Catalunya, en la música i la forma de vida?Pel que fa a la música, no venen tant per una qüestió de nivell, perquè a Catalunya hi ha molt bons músics, intèrprets i professors. Però com que l’Estat alemany inverteix molt més en cultura i educació, a Alemanya hi ha moltes més oportunitats. Existeix tanta programació en centres culturals i esglésies, que necessiten més músics i és molt més fàcil trobar oportunitats. A Catalunya ara mateix en serien menys. La societat valora més la música, i anar a l’òpera aquí és molt més accessible, no es considera estrany. A mi em costa uns 11 euros. Fins a 30 anys hi ha abonaments, però també la gent gran té moltes més facilitats. En això sí que es nota una gran diferència. És veritat que l’alemanya és una societat més distant?Quan els coneixes a fons, no són tan freds. Si s’apropen, ho fan de veritat i són molt fidels. Aquesta fidelitat és un gran valor. Ara bé, capacitat d’improvisació no en tenen. Es bloquegen, quan els proposes alguna cosa de forma espontània. Em sento molt còmoda a Alemanya, però també enyoro molt el poder fer vida al carrer, el sol, o un vermut en una terrassa. Han millorat, les oportunitats dels músics joves en relació amb generacions anteriors?La formació ha millorat i, gràcies a la globalització, ha estat un punt positiu per tenir l’oportunitat d’estudiar a l’estranger. Ara bé, en l’àmbit laboral continuem patint totes les retallades. La cultura està interessadament mal finançada i poc protegida legalment. Cal continuar exigint més inversió pública en cultura, millors drets laborals del sector, canviar la mentalitat social sobre la cultura i descentralitzar-la. Penso que com a artistes cal organitzar-nos col·lectivament i picar pedra. Davant d’un circ polític com l’actual, no veig cap altra solució. Quins són els seus projecte de futur?Un màster de dos anys a la mateixa escola i m’agradaria molt fer una opera studio. És un programa que ofereixen institucions com l’òpera de Múnic a joves intèrprets. Després de passar unes proves, accedeixes a uns estudis de dos anys en els quals t’integres i interpretes òperes professionalment, i t’acaben de formar. És molt difícil d’aconseguir, però és la manera d’entrar amb bon peu com a professional de l’òpera. També vaig fent concerts. Al mes de maig interpretaré el Lobgesang de Mendelssohn al Konzerthaus de Berlín, sota la direcció de Thomas Hennig. Ja és curiós, perquè serà la tercera vegada que hi canto. L’acústica és extraordinària, així com l’espai arquitectònic. La sala té un aforament de 1.400 persones. És de les més conegudes de Berlín. Preveu tornar a mitjà termini a Catalunya?M’enyoro, però estic molt bé a Alemanya. Vaig arribar amb 19 anys i estic construint una vida aquí. És clar que em fa pena no tenir al costat els pares i els germans. De moment no em veig tornant, tot i que sí que vaig venint. Aquest proper mes d’abril interpretaré el Rèquiem de Mozart al Centre Cultural Joan Triadú, amb l’Orfeó Vigatà i l’Orquestra de Cambra de Vic.

“A més de poc protegida, la cultura està interessadament mal finançada”

“He vingut a aquesta vida a estar bé, a jugar i a guanyar”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

Els impulsors del cementiri xinès: “Hi ha milers de famílies que volen tancar aquí el seu cicle vital”

Assignen al Moianès produir més de 280 MW d’energia renovable

LA PREGUNTA

La presència de policies de paisà als instituts pot ser d’utilitat?

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

Leche Pascual tancarà la planta de Gurb el 31 de juliol després d'haver-la venut a Casa Tarradellas

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Els claustres de tres dels quatre instituts de Vic on es farà la prova pilot per incorporar-hi mossos rebutgen la mesura

Detenen a Vic dos membres d'un grup criminal que suplantava identitats per adquirir la nacionalitat

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Denuncien un home per contaminar amb purins un torrent de Sant Pere de Torelló

Detingut el conserge d’una escola de Torelló per abusos sexuals a un menor d’edat

El capità Bori, l'heroi ripollès que va salvar vides durant la Segona Guerra Mundial