Va ser després d’unes fortes pluges, l’any 1944, que es van posar al descobert les primeres restes del que ara és el jaciment del Camp de les Lloses. L’aigua que baixa del turó del Castell s’escola per aquests vessants d’una manera torrencial. I això ja passava als segles II i I aC, quan el poblat iberoromà va viure el seu creixement i la seva esplendor.
La campanya d’excavacions d’aquest any ha acabat amb troballes que ho confirmen, i sobretot la d’una gran base de columna que ha aparegut fora del seu lloc, possiblement arrossegada per l’aigua. “No està in situ i ens l’hem trobat tombada”, expliquen Imma Mestres i Montse Duran, les arqueòlogues que dirigeixen les excavacions. Al voltant no hi ha cap edifici al qual hagués pogut pertànyer. Però hi ha més indicis: fa temps que l’equip arqueològic té clar que hi ha un primer moment d’ocupació del Camp de les Lloses, i després una segona, sobre les mateixes estructures. Entre l’una i l’altra “hi ha pocs anys de diferència”. I en alguns casos, un nivell de sedimentació, terres que serien aportades per l’aigua. La conclusió és que “se’ls inunden les cases, cauen les parets i construeixen a sobre d’aquests estrats”. D’alguna manera, es pot dir que “hi ha un entossudiment a quedar-se aquí”, que no és del tot estrany. Estan vora de la via de Mani Sergi, que s’està construint. I el poblat dona servei als que ho fan i a les tropes militars que ho vigilen. “Hem anat trobant paelocanals, és a dir, evidències d’antics xaragalls”, explica Duran. Encara avui, la protecció del jaciment quan s’acaba una fase d’excavació ha de tenir en compte les escorrenties de l’aigua, malgrat que l’existència d’edificacions i un carrer entre el Camp de les Lloses i el turó del Castell suposa una barrera per a l’aigua.
La campanya d’enguany ha estat quasi normal, de dues setmanes de durada i amb dos grups de treball, una part dels quals són estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB). S’ha continuat aprofundint en dos dels edificis (els designats amb les lletres I i K) i s’han localitzat algunes ceràmiques de vernís negre itàliques. Anteriorment es va fer una prospecció en uns forns que hi ha a l’altra banda del turó del Castell i que sempre s’han designat com a ibèrics. “És el primer pas per comprovar si ho són i si hi ha jaciment per excavar”, diu Mestres.
EL MUSEU AVANÇA
Paral·lelament a l’excavació, avancen les obres d’ampliació del Museu del Camp de les Lloses, amb l’estructura ja construïda. Van començar al mes d’abril i està previst que s’acabin al mes d’octubre, amb una inversió de 775.000 euros. Aquest any també es tanca el projecte de recerca quadriennal “L’ausetània romana abans de la fundació d’Auso”, amb epicentre al jaciment de Tona.
{{ comment.text }}