“Els Galceran van tenir una gran transcendència en la història del país”

El 5 d’octubre de 1833 el pradenc Josep Galceran Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya en favor de Carles V. Feia pocs dies que havia mort Ferran VII i la seva filla Isabel esdevenia així reina d’Espanya. El seu naixement, tres anys abans, va fer que el seu pare revoqués la llei sàlica, per la qual només podien regnar descendents masculins. A causa de la minoria d’edat de la monarca, la seva mare, Maria Cristina, va haver d’exercir de regent, un càrrec que més endavant va assumir el general Baldomero Espartero. Aquest fet ocasionà un greu enfrontament entre els anomenats isabelins i carlins –uns, partidaris de la jove reina i els altres, del seu oncle Carles Maria Isidre de Borbó– i donà lloc a la primera carlinada que esdevindria una autèntica guerra civil i que s’allargà fins al 1876 amb la segona i tercera guerres carlines. Josep Galceran i els seus fills, Jeroni i Josep Anton Galceran Terrés, tots veïns de Prats de Lluçanès, tingueren un destacat paper en aquest llarg conflicte, uns fets que s’expliquen detalladament en el llibre Els Galceran de Prats de Lluçanès. Idealistes, herois o bandolers?, que es va presentar en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. L’autor, Joan Anton Abellán, va ressaltar algunes curiositats de la vida d’aquests tres personatges i dels seus descendents, part dels quals van acabar a l’exili. Abellán va explicar entre altres anècdotes que Josep Anton, que va cursar estudis eclesiàstics, va coincidir a la parròquia de Vinyoles d’Orís amb Jacint Verdaguer i que, impulsat per les seves fermes conviccions polítiques, va deixar un temps el sacerdoci per incorporar-se a la batalla. Acabada la Tercera Guerra Carlina retornà de nou al seu càrrec, i va morir a Vic el 1908 com a rector de la Pietat. Del seu germà Jeroni, mort al mas La Coma d’Orís, va destacar el seu nomenament com a comandant general de la Província de Barcelona. També va parlar de l’estada d’Alfons Carles de Borbó a Cal Camps de Prats de Lluçanès o de l’empresonament de part de la família a la casa rectoral durant un parell d’anys. En el llibre es fa esment a més d’algunes reconegudes batalles succeïdes al Lluçanès com la d’Alpens el 1873 dins la Tercera Guerra Carlina, on va morir el brigadier Cabrinetty, o l’Acció de Prats l’any següent, vora la serra del Grau, on es comptabilitzaren entre morts i ferits unes 2.000 persones. Abellán va concloure que la família Galceran estava molt arrelada al poble i que pels seus ideals van perdre tots els seus béns i propietats, afegint que no només es tracta d’una nissaga destacable a escala local sinó de “gran transcendència en la història del nostre país”. L’acte, que es va iniciar amb la interpretació del Romanço del Galceran per part de Manel Gost i Josep Riera, va comptar amb la presència de l’alcalde de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch; l’editor Lluís Vila i una àmplia representació de la família Galceran.

“Els Galceran van tenir una gran transcendència en la història del país”

Escrivint per als joves

La biografia de Serrallonga i les seves músiques

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

Pla per Pla

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic