Els pastors neolítics del Cabrerès ja tenien una estratègia de gestió

L’experiència els havia ensenyat. Els pastors que en l’època del neolític, ara fa uns sis mil anys, es movien pel Cabrerès tenien un coneixement precís de com havien de gestionar els seus ramats de bous i vaques per millorar-ne el rendiment. Així ho revela un estudi que s’ha dut a terme conjuntament entre investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Cardiff, al País de Gal·les, a partir de restes trobades a la cova de les Pixarelles, al terme de Tavertet. Els investigadors, encapçalats en la part catalana per Roger Alcántara, conclouen que els pastors sabien moure els ramats entre les zones de muntanya baixa i mitjana segons l’època, per modificar-ne el cicle reproductiu. La mobilitat vertical dels grups humans que feien servir la cova de les Pixarelles es combinava amb una divisió del ramat: alguns animals continuaven a prop de la cova per assegurar que el grup tingués llet i el ramat es reproduís mentre que altres anaven a pastures més bones. La dieta, però, no es basava en conreus sinó en el que hi havia disponible al Cabrerès, plantes pròpies de zones obertes i prats. “Aquest fet reforça la hipòtesi d’una gestió eficient, amb poca intervenció directa”, explica Alcántara. L’investigador forma part del Grup de Recerca Arqueològica de la Mediterrània i el Pròxim Orient que dirigeix l’arqueòleg manlleuenc Miquel Molist. La investigació ha permès determinar també que havien après a sincronitzar els naixements de vedells amb l’arribada als prats d’estiu, quan hi havia més abundància de menjar i no necessitaven guardar-ne tant per a l’hivern. Aquests resultats tenen un valor especial perquè són els únics que hi ha actualment disponibles a la península Ibèrica sobre el maneig de ramats bovins en el neolític. Les dades que s’han obtingut serviran per entendre com els ramats bovins van ser importants en els canvis econòmics del neolític mitjà, un moment clau per al desenvolupament de les societats humanes. I seran una base per continuar investigant “la resiliència humana als paisatges muntanyosos i les dinàmiques socioeconòmiques”. El finançament del projecte ha estat a càrrec del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Des de la UAB també hi ha participat Maria Saña, del grup de recerca Early Foods (UAB). Un jaciment únic amb restes de bòvids La cova de les Pixarelles (a la fotografia, la gran obertura d’entrada a la cavitat) és un jaciment únic al terme de Tavertet, situat a uns 670 metres d’alçada. Els arqueòlegs n’han destacat sempre l’interès per les restes de fauna que s’hi han trobat. Una gran majoria, fins a un 80% del total, són de bòvids. Això el converteix en un jaciment molt singular a la península Ibèrica i rellevant per a l’estudi del període neolític mitjà, entre 4.500 i 3.500 anys aC.

Els pastors neolítics del Cabrerès ja tenien una estratègia de gestió

Portes obertes i actes en el Dia Internacional dels Museus a Osona

La Festa Verdaguer destaca la lluita del poeta per la veritat

Vint anys d’arts escèniques a Sant Hipòlit

Una producció de L’Atlàntida

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Pressió per treure el parc infantil de la rambla Tarradellas de Vic