Ernest Bofill: De Taradell a Copenhaguen

Els estudis i les ganes de repetir la sensació que va viure en un Erasmus van portar Ernest Bofill fa més de cinc anys a Copenhaguen. Ara ja es considera un danès més, i la seva experiència marxant lluny de casa seva li ha brindat l’oportunitat, i fins i tot l’obligació, de provar i viure moltes coses noves. Les ganes de viure un nou repte i noves experiències van portar Ernest Bofill cap a Copenhaguen, on ja fa més de cinc anys que viu. Un Erasmus a Finlàndia quan estava estudiant a Catalunya se li va fer curt, i poc després van despertar dins seu les ganes de repetir, així que quan se li va plantejar l’opció d’apuntar-se a un màster a Dinamarca no s’ho va ni pensar. “Tenia ganes de marxar a viure el repte, i aquí ja estava una mica cansat de la rutina”, explica Bofill. Tot i la il·lusió de viure noves experiències, no tot ha estat fàcil per a ell. “Durant el temps que estava fent el màster estudiava i treballava per mantenir-me econòmicament, però no vaig encertar gaire el tema del màster i em faltava motivació”, explica Bofill. “Hauria pogut deixar el màster i hauria estat més feliç, i ara he après que els títols universitaris no tenen gaire importància.” Ara, però, la seva vida a Dinamarca ja és diferent. “Copenhaguen és un lloc vibrant, hi ha moltes oportunitats de feina i oci”, però Osona és Osona, i també es troba a faltar, tot i que afirma que “em fa por tornar, ja que viure fora et fa idealitzar el que no tens, i crec que tornar em pot decebre”. Bofill ja és “com un bon danès més”, sobretot a l’hora de pujar a una bicicleta, transport habitual al país. “M’encanta anar amb bicicleta a la feina, ja que l’aire al matí em dona molta energia, i ara ja circulo amb la calma d’un bon danès”, afirma. I és que sortir a viure fora es basa a provar i tastar noves experiències. “He provat moltes coses, com l’Ultimate Frisbee (rugbi amb un disc volador), a ballar swing, esgrima o fins i tot lluita amb espases medievals. A més, també he après a valorar la gastronomia, tant la de fora com la catalana, que per absència encara s’aprecia més com n’és de bona”. Cinc anys i mig després d’arribar a Copenhaguen, ja comença a veure-ho com el final d’una etapa. “La vida a Dinamarca és fàcil i còmoda, ja que tot està ben planificat i gestionat, però penso que estic al final d’una etapa, ja que vull noves motivacions buscant una feina nova, potser aquí a Copenhaguen o a algun altre lloc”, afirma. Però, malgrat això, aquesta experiència sempre quedarà com un record per a Bofill. “Jo recomano provar de viure fora alguns mesos, tampoc tant temps, ja que t’ha de venir de gust. Però sortir del teu entorn un temps t’obre de mires i et dona una perspectiva diferent, sobretot si pots viure en un entorn multicultural, com la universitat o en una empresa amb gent molt diversa”, explica. I és que, com ell mateix afirma, “marxar et dona l’oportunitat, i fins i tot t’obliga, de provar coses noves

Ernest Bofill: De Taradell a Copenhaguen

De la Fisher-Price a RAC105

Una carta diària durant 25 anys

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin