Esperant el lleó

“Caram, és enorme!”; “és preciós”; “impressionant”. Una comitiva vigatana integrada per Roger Albert, president dels gegants de Vic; Joan Miquel Merino, juntament amb Albert estudiós de fet geganter vigatà; i Encarna Andrés i Fina Correderas, membres de la comissió de festes de l’Associació de Veïns del Barri del Remei –l’entitat que s’encarregarà de portar la comparsa–, van visitar dilluns el Taller d’Escultura Casserras, a Solsona, per avaluar, per primera vegada en directe, l’estat de construcció de la nova figura que passarà a formar part de la imatgeria festiva de la ciutat: un lleó. La figura s’havia d’estrenar aquest diumenge, en el marc del solemne seguici, però l’anul·lació de la festa major ha obligat a ajornar-ho per a l’any que ve. Tot i que encara no està acabat, les primeres valoracions no podien ser més positives. El projecte es va encarregar fa uns mesos a un dels obradors d’imatgeria festiva més antics i genuïns del país, el Taller d’Escultura Casserras. Avui el comanda Sessa Casserras, neta de Manel Casserras (1929-1996) i filla de Josep Manel Casserras (1957-2015), dos dels grans mestres geganters que ha tingut Catalunya. D’aquest taller n’han sortit, des de 1959, més de 300 figures festives, entre les quals alguns encàrrecs de Vic mateix, com els gegantons Muley i Ermessenda (2013) o els gegants pubills Mercè i Llucià (2011). En aquesta ocasió, la proposta era molt específica. Donar forma a un dibuix de 1664, el més antic que es conserva d’una peça festiva de Vic, que els mateixos Albert i Merino van localitzar fa un any en un dels llibres d’actes del Gremi de Blanquers que es conserva a l’Arxiu Episcopal. Es tracta de l’esbós previ a la construcció d’un lleó, una figura que va formar part habitual de la imatgeria de Vic entre 1601 i 1801. Aquest lleó, que va acabar funcionant uns 10 anys, s’hauria construït amb motiu dels actes d’inauguració de l’església de la Pietat. Detalls com aquest quedaran recollits en un llibre que Albert i Merino estan redactant sobre la història de la imatgeria festiva de la ciutat; l’objectiu és tenir-lo enllestit l’any que ve. Comptar amb un dibuix previ per inspirar-se “sempre és un punt de referència; millor que partir de zero”, apuntava dilluns Sesse Casserras, tot agraint que “ens van donar molta llibertat” a l’hora de donar-hi forma. Ella i la seva parella, Ferran Fontelles, van començar moldejant la figura amb fang –en van utilitzar uns 300 quilos– abans d’iniciar la còpia a cartró. “El cartró-pedra manté millor l’essència de la imatgeria festiva”, defensava Casserras, convençuda que la fibra de vidre, material que s’ha estès els últims anys, “costa més de reparar si mai es trenca; el cartró és molt més noble de treballar-hi”. La forma arquejada del cos, com la de l’esbós del segle XVII, i l’expressió del rostre –un punt d’enfadat però tampoc agressiu “per no espantar la canalla”– donen un toc alhora festiu i majestuós a una figura que vol simbolitzar “lleialtat i fortalesa”, apuntava Albert. Les dimensions, 2,20 metres d’altura per 2.30 d’amplada, hi contribuiran. En els propers dies es procedirà a l’estocatge i pintura del lleó. També faltarà col·locar-li dos ullals a la boca, uns ulls de vidre o una gran cua recargolada. A la recta final li brodaran unes faldilles i l’estola, amb l’escut de Vic. L’interior s’equiparà amb una estructura de fusta per facilitar la seva conducció. Tot i que està pensat que el portin entre dues persones –de qualsevol edat–, puntualment també el podrà fer ballar un portador expert. Mentrestant, des del centenari taller d’artesania dels metalls Ferran Garreta, de Vic, ja estan treballant en la confecció de la corona. Dilluns, Ferran i Carme Garreta, tercera i quarta generació de la nissaga, també es van desplaçar a Solsona per acabar de prendre mides. Malgrat que la figura quedarà acabada en les properes setmanes, el mateix Albert descartava la possibilitat de presentar-la en societat en breu. La intenció és esperar a la festa major de l’any que ve o, com a molt, pel Mercat del Ram, les dues dates assenyalades en què està previst que la figura surti al carrer, per preservar-ne la solemnitat. En els últims anys el seguici de la festa major ha anat recuperant altres figures com el drac, el bou i la mulassa o els cavallets cotoners. Del bestiari festiu històric només quedaria per recuperar el drac, del qual es té referència des del segle XV. Ara per ara, no hi ha cap previsió d’afrontar aquest projecte. El cost de la construcció del lleó –d’uns 10.000 euros– l’ha assumit íntegrament l’Ajuntament.

Esperant el lleó

Manlleu viu un 19è Serpent multitudinari

El Pescant la Lluna il·lumina el final de festa de Torelló

El documental d’EL 9 TV sobre els 10 anys del Seguici Infantil de la festa major de Vic

Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès 2025

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?