Eulàlia Baulenas: De Tona a Friburg

Friburg, als peus de la Selva Negra, és coneguda com la ‘ciutat verda’ d’Alemanya. Aquí hi viu des de fa tres anys la tonenca Eulàlia Baulenas. Graduada en Ciències Polítiques, està donant l’empenta definitiva a la seva tesi doctoral. El confinament del coronavirus, que allà tothom s’ha pres molt seriosament des del minut zero, li permet dedicar-hi més temps. Aquests dies de confinament, Eulàlia Baulenas té almenys el consol d’un bon paisatge per contemplar des de casa. És el de Friburg, on viu des de fa tres anys, una petita ciutat universitària de l’estat federat de Baden-Württemberg, a Alemanya. Als peus de la Selva Negra. No per casualitat és coneguda com la ciutat verda. “Literalment, es pot dir que tinc bosc al costat d’on visc, és fàcil anar a córrer o en bici”. Aquí és on Baulenas està acabant la seva tesi doctoral, que ara avança perquè hi pot dedicar més hores. Té previst presentar-la al juliol a l’Albert-Ludwigs-Universität. Una que té molt a veure, precisament, amb el medi natural: estudia les polítiques forestals i de l’aigua “mirant què fan els diferents governs d’Europa en aquest àmbit”. I sobretot, si hi ha una gestió conjunta d’aquests dos aspectes. A Catalunya, no. I en molts altres llocs, tampoc, “tot i que els experts diuen que s’hauria de fer així, i que això pot tenir beneficis davant del canvi climàtic”. La tesi intentarà saber per què no es relacionen els dos aspectes “i quines lliçons se’n poden treure quan es fa”. A l’acabar el grau de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, Baulenas tenia clar que no seria fàcil trobar feina a Catalunya. “De seguida em vaig moure de cara a fora… més que trobar-hi la feina era tenir l’horitzó obert que aquesta podia estar en algun altre lloc d’Europa”. Va començar un màster a Barcelona que, al segon any, la va portar a Constança, no gaire lluny d’on viu ara. Després va viure dos anys i mig a Luxemburg, i finalment va tornar a Baden-Württemberg per fer-hi el doctorat, en aquest cas a Friburg. “M’agrada molt la ciutat, i la gent és molt amable”. Coneguts en el dia a dia, els alemanys no són com els descriuen els tòpics, però sí més planificats: “Aquí hi ha menys flexibilitat, ni per anar a fer el got no s’improvisa, s’ha de quedar”. Al seu departament de la universitat, hi ha gent de diferents països i han fet pinya. Tot i que a la feina fa servir molt l’anglès, tots intenten viure en alemany. “A mi m’agraden les llengües, i m’interessa com funciona l’alemany, on les paraules tenen sentit per elles mateixes”. Ja se sent còmoda parlant-lo, i reconeix que li falta millorar a l’hora d’escriure’l. Com a tot arreu, a Friburg es viu aquests dies en confinament, i aquí sí que es va fer evident la disciplina del país: “La quarantena és un dels èxits d’Alemanya, des del primer moment no es va veure ningú al carrer”. Els plans que tenia Baulenas per fer alguns viatges i veure la família i els amics s’han aturat, per ara. Allà on viu hi està molt bé, però reconeix que “la terra sempre tira”.

Eulàlia Baulenas: De Tona a Friburg

Viatge rodó

Enric Juliana reivindica el llegat de Jaume Balmes en la Conferència Balmesiana d’aquest 2026

Una festa d’estiu, per la tòfona desconeguda

Un Rodafolk de luxe

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França