Patrimoni i creació artística: visita a l’antic forn de calç de Calders, avui viver de cultura

Parlar del CACIS i del Forn de Calç és fer-ho de Roser Oduber, que va néixer al Panamà. Els seus pares, també artistes, s’havien conegut a l’Argentina, estudiant Belles Arts. Ella va venir a formar-se a Barcelona i va debutar treballant de forma remunerada en el món del còmic. Vivia amb parella i fill a Manresa, i buscaven lloc en un entorn rural per disposar d’un taller prou gran, d’una banda, i perquè el seu fill tenia problemes respiratoris. Van decidir-se pel Forn de Calç valorant que tenia corrent elèctric, aigua d’un pou –ara estan connectats a la xarxa de Calders– i per la possibilitat de recuperar el conjunt arquitectònic. Els forns de calç llavors només s’intuïen, perquè eren plens de bardisses i s’havien anat enrunant. Era l’any 1983 i encara hi havia masies, on els masovers vivien precàriament i amb una certa indefensió, pendents de la voluntat dels propietaris. La Roser anava a les cases, amb el fill, i recorda un ambient força trist, que contrastava amb la seva il·lusió i força. Li va quedar gravada una frase de la iaia de Torrecabota: “Com has vingut a parar en aquest cul de món?”. Una vegada rehabilitada la casa amb criteris de sostenibilitat, van pensar a recuperar els forns de calç. Van promoure visites de tècnics i polítics, que els deien que amb tant patrimoni cultural a Catalunya, no podien prioritzar una propietat privada. I es van decidir a fer-ho pel seu compte, demanant una hipoteca. Fins que Jaume Perarnau va ocupar l’alcaldia de Calders i va declarar el conjunt patrimonial com a BCIL, la qual cosa va facilitar l’accés a ajudes públiques. Roser Oduber, l'ànima de CACIS, al taller / Josep Font Oduber havia estat fundadora de la Xarxa d’espais de creació i producció de Catalunya i n’és vicepresidenta. Va crear el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat CACIS l’any 2008, en un moment d’expansió de les fàbriques de creació. Disposen d’un espai expositiu, actualment amb una exposició d’Ángeles Ciscar i Malcolm Froment; de taller, d’espai escènic i de residències per a dos artistes. Els que hi ha ara mateix són Camilo Mutis, de Colòmbia, i Paula Vicente, de Barcelona, que desenvolupen conjuntament el projecte “Fer aigües”. Les residències són gratuïtes. Amb els ajuts del Departament de Cultura, poden pagar uns honoraris, petits, i fins i tot unes dietes que han incorporat enguany. A l’inici hi havia la voluntat que els artistes deixessin obra. Però acumular peces descontextualitzades els va semblar contrari als criteris del centre, en el sentit de no alterar el paisatge ni contaminar-lo. Per això han potenciat les obres biodegradables i de pedra seca, i han invertit en publicacions de qualitat per deixar testimoni del treball dels artistes. El 2024, quan el CACIS havia fet 15 anys, van editar el primer número de CALÇ, una publicació que fa d’aparador de l’activitat que s’hi porta a terme. La qualitat i diversitat dels articles i autors és una mostra de com pot integrar-se en una mateixa narrativa la creativitat, la ciència, el patrimoni, la sostenibilitat i la història local. També disposen d’un projecte educatiu propi que renoven cada any. Pel CACIS hi passen escoles de municipis de l’entorn, com Navarcles, Súria, Berga, i també de Barcelona. Més que amb el Moianès, s’han relacionat amb Manresa. A Oduber li sembla inconcebible, de fet, que al Moianès no hi hagi una sala on acollir exposicions com per exemple les de la Diputació de Barcelona. Això també permetria mostrar a quilòmetre zero el treball artístic del CACIS i no haver de mirar tant cap a Manresa. “Encara que sigui en format de gravats, s’ha de poder veure Tàpies al Moianès”, defensa Oduber, i diu que sovint ha cantat la canya a regidors de cultura i alcaldes del Moianès. Personalment, vol dedicar més temps a la creació pròpia: “En les arts visuals passa com amb els músics: si no treus disc de tant en tant, passes a la història”. Fa un temps va fer una exposició de 800 metres quadrats al Tinglado de Tarragona. Vol reflexionar sobre el concepte “un sol ús”, que trasllada del consum a la vida: “Si les persones també tenim un sol ús, i no facilitem que ens puguem reinventar i canviar de trajectòria, també anem directes a la deixalleria”.

Patrimoni i creació artística: visita a l’antic forn de calç de Calders, avui viver de cultura

“El que es lleva i ja té mandra d’anar a treballar té un problema”

Ampolles de vi i, ara, també d’oli

Comencen les obres de la nova escola bressol d’Oló

“A més de poc protegida, la cultura està interessadament mal finançada”

LA PREGUNTA

Està a favor que Espanya compri armes a Israel?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"