Un grups d’investigadors ha documentat a la Vall de Núria la cova prehistòrica a més altitud dels Pirineus. El jaciment, conegut com a Cova 338 i situat a 2.235 metres, esdevé una troballa clau que canvia la manera d’entendre la presència humana a l’alta muntanya i situa aquest entorn com un espai molt més actiu del que es pensava fins ara.
L’estudi, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), demostra que la cova no era un lloc d’ús puntual o esporàdic, sinó que va ser ocupada de manera reiterada durant mil·lennis, des del neolític fins a l’edat del bronze (entre l’any 5000 aC fins al 1000 aC). Aquest fet indica que les comunitats humanes hi tornaven de forma planificada, probablement seguint rutes estacionals ben definides.
Les excavacions han tret a la llum restes de fogars, ossos d’animals, fragments de ceràmica i minerals verds rics en coure. Aquestes troballes apunten que ja es treballaven i aprofitaven recursos minerals en plena alta muntanya fa milers d’anys, un fet poc documentat fins ara als Pirineus i molt rellevant a escala europea.
També s’hi han localitzat ornaments personals, com un penjoll fet amb una petxina marina i un altre amb una dent d’os, que evidencien pràctiques simbòliques i de representació personal.
Un altre dels aspectes destacats és l’organització de l’espai dins la cova. Els investigadors hi han identificat zones diferenciades per a activitats concretes, fet que reforça la idea d’una ocupació estructurada. “La muntanya no era un límit, sinó un territori actiu dins de l’organització econòmica i territorial de les comunitats prehistòriques”, assenyala Eudald Carbonell, investigador de l’IPHES-CERCA i coautor de l’estudi.
La recerca, publicada a la revista Frontiers in Environmental Archaeology, també posa en relleu la dificultat dels treballs de camp. L’accés al jaciment només es pot fer a peu, cosa que ha obligat l’equip a transportar manualment tot el material. Malgrat això, s’han aplicat tècniques modernes per obtenir dades molt precises.
Amb aquesta descoberta, la Cova 338 es consolida com un jaciment de referència i obre noves vies per entendre com vivien, es movien i aprofitaven el territori les societats prehistòriques dels Pirineus.
La Cova 338 obliga a replantejar el paper de l’alta muntanya en la prehistòria dels Pirineus. Fins ara s’havia considerat un espai marginal, però les noves dades apunten a una ocupació recurrent i amb activitats complexes, tal com destaca Carlos Tornero, responsable de l’estudi.
Les restes trobades indiquen que els minerals s’introduïen a la cova i s’hi treballaven, fet que evidencia una explotació organitzada de recursos rics en coure en plena alta muntanya, especialment durant el neolític final i l’edat del bronze.
Aquestes evidències situen el jaciment com un cas destacat, ja que es tracta d’una de les mostres més antigues d’aquest tipus d’activitat a l’Europa occidental.
