Irene Morcillo: De Taradell a Tòquio

Angi Conejo El passat mes de setembre la taradellenca Irene Morcillo va començar el seu viatge al Japó. Instal·lada a Tòquio amb la parella, la seva idea és estar-se un any a la capital nipona, però no descarta quedar-se dos anys més al Japó ja que li han ofert una feina a una escola de Karuizawa, un poble de muntanya de 20.000 habitants. Abans de viure a Tòquio, la taradellenca Irene Morcillo va estar nou mesos vivint a Anglaterra perquè volia triar la menció d’anglès a la universitat, i per aprendre l’idioma bé volia viure allà i estudiar a una escola d’idiomes a Londres, així que va anar a treballar d’au-pair. Més tard, es va instal·lar dos anys i mig a Finlàndia perquè com a mestra d’Educació Infantil creia que havia d’aprendre com treballen a les escoles fineses, i després d’un Erasmus de pràctiques a una escola de Turku va fer un màster en educació. Finalment va estar dos mesos de visita a Corea del Sud, la seva parella estava estudiant allà, i va ser com una petita introducció a l’estil de vida que té ara al Japó. Va escollir el Japó perquè “vull conèixer una persona molt especial”. Quan estudiava Magisteri a la UVic, la seva professora de psicologia del desenvolupament els va ensenyar el documental de Toshiro Kanamori, un mestre japonès que fomentava la felicitat a l’escola i la importància de pensar en els altres: “Un mètode d’ensenyament que crec que ajuda a evitar el bullying a l’escola”. També es va decidir perquè el seu company estava molt interessat en les relacions d’Europa i el Japó en el camp de la robòtica. Així que van unir les forces i ara viuen allà tots dos i està fent un voluntariat a una escola internacional. Al gener continuarà treballant a l’escola esporàdicament, ja que a l’abril començarà el curs a la universitat de Hosei, on estudiarà, entre d’altres coses, psicologia i cultura i llengua japonesa. El que més li agrada del Japó és la natura, l’amabilitat de la gent, la netedat de Tòquio i la seguretat, i el que menys és la quantitat de gent que hi ha a la capital. “Quan agafes el tren o vas al centre és súper estressant! Al tren no hi ha normes, és un campi qui pugui i val tot.” Els canvis que més ha notat són el menjar i el saber estar, “t’has d’adaptar a la manera de fer dels japonesos, has d’anar d’un lloc a l’altre sense fer soroll. Si tens tos i no portes mascareta ho passaràs fatal. I cada vegada que entres o surts d’un lloc has de fer tantes reverències com siguin necessàries”. Els japonesos enganxen una festa amb l’altra i l’ambient nadalenc es va començar a viure l’1 de novembre, quan van començar a posar els llums al carrer i a decorar els aparadors. El que més troba a faltar de Taradell és la família, les amistats i el menjar. També la Serra, el castell d’en Boix i el molí dels Sors. “Aquí anem a la muntanya gairebé cada cap de setmana, però hem de fer dues hores d’anada i de tornada i agafant sis trens, es fa molt pesat! A Taradell és un luxe tenir la natura tan a prop.”

Irene Morcillo: De Taradell a Tòquio

Folgueroles torna la verge a l’ermita de la Damunt, en el marc de la festa major

Els Esquirols, des de la trinxera

1.000 Matagalls

Festa reubicada

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

“Escollir l’Amor” en el dol

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Roben material dels Bombers de Vic

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva