Joan Anguera, a la pell de Josep Pla en una lliçó magistral

Són temps d’acomiadaments significatius en el teatre català. Si una companyia com Dagoll Dagom fa les darreres representacions d’alguns èxits del seu repertori, també un actor excel·lent, com Joan Anguera, després d’una trajectòria teatral llarga i brillant, ha seleccionat una obra de petit format per fer la seva última lliçó dramàtica. Per a nosaltres, aquesta vinguda d’Anguera a Vic té, a més, un sentit molt proper i personal, perquè aquí va viure anys molt intensos dels seus inicis professionals. Podem recordar, per exemple, com l’any 1979 va assumir la direcció de la companyia de teatre La Gàbia, on actuava com a intèrpret, quan Lluís Solà, el fundador del grup, va ser nomenat regidor a l’Ajuntament de Vic. Anguera també va ser professor de l’Institut del Teatre de Vic i d’altres centres d’ensenyament, com ara l’escola Andersen i l’Escola de Mestres, l’embrió de la futura Universitat de Vic. I tot això vol dir deixar molts records a la comarca i a gent molt diversa. L’obra escollida ha estat una peça de petit format que permet gaudir plenament de l’art de la paraula, a través d’una selecció de fragments d’El quadern gris de Josep Pla, llibre basat en el dietari de l’escriptor empordanès redactat durant els anys 1918 i 1919, quan Pla n’havia complert 21 i entrava en l’edat adulta. D’aquest text sabem que el va anar modificant més endavant i, finalment, el va incloure en les seves Obres Completes. Això vol dir que Anguera ha optat per mostrar un tast d’alta prosa en català i dita de forma que es puguin captar tots els matisos que el text ofereix, com la ironia, la murrieria, la complicitat o la saviesa. Des de la perspectiva del Josep Pla madur, doncs, s’evoca l’època de joventut i es va passant per tot un ventall de temes que permet assaborir les descripcions del Palafrugell natal, amb referències al clima, la mar, el paisatge empordanès, la família, on destaca especialment la figura del pare; també la relació o millor dit la no relació amb els amics i les dones. I després de la visió rural i d’infància, el Pla jove se centra en la ciutat de Barcelona, on descobreix alguns grans autors: Plató, Montaigne o Proust, i on coneix, a través de l’Ateneu Barcelonès, figures representatives del seu temps, com ara Josep Maria de Sagarra, Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i, sobretot, és molt interessant el record d’Alexandre Plana, que li va aconsellar com havia d’escriure: de manera clara i senzilla, i va afegir que si volia treballar a fons la llengua es dediqués al periodisme. Sense necessitat de caracteritzar-se gaire (només, i en determinats moments, amb l’ús de la boina que Pla havia portat per disfressar-se del pagès que mai no va ser), Anguera llueix especialment a l’hora de pronunciar les paraules que desagraden a l’autor: són un exemple de com en la pronúncia amb intenció d’una sola paraula pot intervenir tota la gestualitat del món: els ulls, la boca, els músculs del rostre, l’entonació... És un encert la participació de Joan Alavedra, que introdueix la música en viu i a més hi intervé com a partenaire. Una autèntica lliçó magistral. ‘El quadern gris’, de Josep Pla. Direcció: Joan Anguera i Ivette Viguetà. Interpretació: Joan Anguera i Joan Alavedra (acordió). Casino de Vic. Dissabte, 9 de novembre de 2024.

Joan Anguera, a la pell de Josep Pla en una lliçó magistral

Abel Cobos estrena ‘El rei i el drac’ a l’ETC

El festival de circ experimental Kontrast s’expandeix a Prats de Lluçanès i Casserres

Abel Reyes i els més malvats

Tona, Taradell, Sant Joan i Moià també se sumen dissabte a la campanya Cap Butaca Buida

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic