L’arribada de les festes de Nadal i del començament d’un nou any impliquen, de manera inequívoca, l’aparició d’una allau d’anuncis de joguines. En aquest aspecte, les possibilitats semblen infinites, amb opcions tan variades com nines, bicicletes, jocs de construcció o videojocs, per posar alguns exemples. Però tot i la immensa varietat de possibilitats que es presenten, sembla que aquestes es redueixin a la meitat segons el gènere del destinatari o destinatària, com si les joguines només les poguessin rebre o bé els nens o les nenes.
El blau, per als nens; les nines, per a les nenes; els jocs de superherois, per als nens; els jocs de cuinetes, per a les nenes… els tòpics són habituals en la societat i en el sector de les joguines, i és important defugir d’ells per assegurar un correcte desenvolupament dels infants a través del joc. “Les joguines permeten als nens i nenes experimentar, desenvolupar habilitats com les motores i socials i saber tot el que els permet fer el seu cos, i no s’han de separar segons el gènere o el col·lectiu a qui se suposa que van dirigits”, afirma Rosa Guitart, mestra, psicòloga educativa i professora de la Facultat de Ciències Humanes de la UVic-UCC. I és que, per molt que se’ls pugui atribuir a vegades un gènere concret a les joguines, per Guitart no hi ha res més allunyat de la realitat. “Les joguines, per si soles, no tenen sexe, però moltes vegades som els adults qui els atribuïm un gènere, com també atorguem als nens i nenes un rol”, afirma la professora de la UVic-UCC, “i fets com aquests estan tan normalitzats en la societat actual que els infants ho van incorporant i assumint a poc a poc”, diu.
Precisament, per Guitart, el problema va molt més enllà que no pas en el color de les joguines o el rol de cada infant en el joc. “Ens costa molt lluitar contra aquests estereotips de gènere, i hem d’ajudar les criatures que estan creixent en aquest sentit”, afirma. Però, tot i això, Guitart considera que “s’ha fet molta feina”, malgrat que, alhora, remarca que “ens queda molt per fer, ja que avui en dia, per exemple, no se’ns fa tan estrany veure una nena jugant amb jocs d’espases i de lluita, però sí que a alguns els sobta veure un nen jugar a nines. Hem de combatre aquests microsexismes en tots els aspectes”, afegeix Guitart.
La clau per evitar caure en aquests paranys, però, està en la mà de tots. “Hi ha moltes opcions per evitar aquestes situacions, com desmitificar i treure importància al que ensenyen els anuncis o proposar als infants altres alternatives més neutres”, explica Guitart, “i sempre ens hem de guiar per les habilitats que les joguines poden desenvolupar en els nens, no en si són de nen o de nena”, diu la professora de la Facultat de Ciències Humanes de la UVic-UCC. Però, malgrat tot, Guitart també destaca que “tampoc s’ha de prohibir a una criatura que jugui amb una joguina. Si en demana una que considerem sexista, se li ha de comprar igualment, restant importància al tema i treballant amb pedagogia per desmitificar els valors que aquestes joguines poden inculcar als més petits”, conclou Guitart.
Un món de jocs alternatius
Hi ha les joguines convencionals, i hi ha tot un món alternatiu que a poc a poc va creixent els darrers anys i que fa de la sostenibilitat en els materials, el valor educatiu i el no sexisme una senya d’identitat. Botigues com Eines Per Aprendre que regenta Roser Tió al carrer Barcelona de Tona formen part d’aquesta nova tendència de compra conscient.
{{ comment.text }}