Jordi Domènech estrena la seva primera òpera, ‘El tàvec’

Música del barroc i contemporània, Stefan Zweig i la mitologia grega, la ficció i la realitat. Són ingredients que combina Jordi Domènech en la seva primera òpera, El tàvec, que s’estrena aquest dissabte a L’Atlàntida. En aquesta aventura creativa ha comptat amb la complicitat de dues figures rellevants, Xavier Albertí com a director escènic i el contratenor i actor Xavier Sabata, mentre que ell mateix assumeix la direcció musical. Polifem Consort, la formació que va impulsar al costat de la violinista Anna Urpina, s’amplia fins a 15 membres per interpretar la partitura d’aquesta obra. El projecte va néixer de l’amistat entre Domènech i Sabata, que li va demanar una obra. “Vaig estar pensant quin material seria adequat per a ell, la seva veu i la seva personalitat, perquè abans que cantant ja era un gran actor.” La inspiració la va trobar en un conte, Història d’un crepuscle, de Stefan Zweig, “que va de la transformació”, diu Domènech. Un cantant operístic en decadència vol fer una darrera actuació per reconciliar-se amb el públic que ja no el segueix. I es posa en la pell de Madame de Prie, cortesana de Lluís XV, que també al caure en desgràcia amb la mort del rei es veu obligada a deixar la cort de Versalles i no vol tornar a fer vida de província. Dues decadències, dues personalitats que prefereixen morir en escena en la seva darrera representació. I en el fons, una mort que no és tal sinó una transformació, amb el rerefons de Les metamorfosis d’Ovidi. El tàvec, insecte molest “que no només pica sinó que esgarrapa”, és el símbol des de Sòcrates de la consciència que rosega, però també de l’ambició, “el corcó que no para de preguntar-te què fas i cap on vas”, diu Domènech. “Són elements de literatura dramàtica que l’espectador no té per què conèixer prèviament”, diu Albertí, que parla d’El tàvec com d’“un viatge d’identitats”, mentre que Domènech ho compara amb unes nines russes, una dins l’altra: “Un compositor imagina el protagonista, que imagina una cortesana, que imagina una dona de la mitologia grega.” Una orfebreria musical, de Händel al món contemporani El començament de la música d’El tàvec no és Domènech, és Händel, dues peces per situar l’espectador en el context de l’època, del Versalles de Mademan Deprie. Orquestra i so barrocs, que canvien després amb el protagonista contemporani. I finalment, retorn al barroc però no amb peces de l’època sinó amb la música de Domènech recreant-la. Un joc d’anades i vingudes que lliguen amb la idea de transformació que vol transmetre l’autor. “I cada transformació potser no és una ruptura, és la capacitat que tenim per superar-les.” L’obra es representa en tres parts, amb 21 escenes, estructurades en un llibret d’Albert Arribas. El compositor manlleuenc parla “d’un gran salt mortal” en el moment en què es decideix a escriure una òpera. “He fet cantates però aquesta és la meva primera obra de música adulta cantada.” Veurà com tot va prenent forma a l’escenari de L’Atlàntida amb ell mateix com a integrant de l’orquestra, de Polifem Consort, en el clavicèmbal en les parts en què sonarà barroc i en el teclat electrònic quan sonarà contemporani. Per al públic hi haurà una xerrada prèvia introductòria de l’obra el mateix dissabte a les 7 de la tarda –una hora abans del concert– a càrrec del mateix Jordi Domènech i Xavier Albertí. Aquest és el darrer dels Grans Concerts d’aquesta temporada, la quinzena des que van començar, amb el patrocini de la Fundació Puig-Porret.

Jordi Domènech estrena la seva primera òpera, ‘El tàvec’

Portes obertes i actes en el Dia Internacional dels Museus a Osona

La Festa Verdaguer destaca la lluita del poeta per la veritat

Vint anys d’arts escèniques a Sant Hipòlit

Una producció de L’Atlàntida

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Començar el dia al Taga