ACN | Lourdes Casademont
La Masia la Sala de Viladrau, la casa on va néixer el bandoler Serrallonga, ja té els permisos d’obra per començar a fer-hi obres després de 17 mesos de tramitacions. Marta Lloret –coneguda com a ‘La caçadora de masies’ a les xarxes- vol rehabilitar-la i donar-li una nova vida com a seu de la Fundació Mas i Terra i com a espai de divulgació d’aquest patrimoni.
Ara fan una nova crida per finançar una obra d'”emergència” i aconseguir restaurar aquesta casa de quatre plantes reconeguda com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). En una entrevista a l’ACN, Lloret explica que “cal intervenir la coberta o la casa caurà”. L’obra costarà 91.000 euros i, tot i que demanaran una subvenció, han d’assumir un 30% del cost.
“Com més aviat tinguem els diners, abans començarem”. Són paraules de Marta Lloret, directora de la Fundació Mas i Terra que ha liderat la recuperació del mas La Sala de Viladrau, un projecte de “gran envergadura” i ple de reptes, com ella mateixa reconeix. El 2023 va signar la cessió d’ús amb els propietaris i des de llavors que treballa per aconseguir fer-ho realitat.
Durant una visita a la masia, acompanyada de l’arquitecte i el constructor, repassen els passos que caldrà seguir en aquesta primera fase d’obres. “Hem estat molts mesos esperant el moment de tenir el permís d’obres”, explica Lloret.
Ara busquen aconseguir donacions a través d’un micromecenatge per fer realitat la primera fase de reparació de coberta. De fet, per poder arribar fins aquí han calgut moltes mans i persones anònimes que han donat suport al projecte.
“Ja fa anys que moltes persones contacten amb mi i que expressen la tristesa de veure com cau una masia i es deixa perdre aquest patrimoni“, detalla. Per això, demana canalitzar aquesta “impotència” i donar suport a recuperar la Sala. “Entre tots ho podem fer possible”, assegura.
“Una masia on encara es pot actuar”
Lloret explica que sent una “gran responsabilitat” i també una “certa angoixa” en veure que va passant el temps. “Cada cop que enfilo el camí, al primer revolt on veig el mas, miro si encara està igual i si ha caigut alguna cosa”.
La casa va deixar d’estar habitada el 2019, però “està en un estat en què encara es pot actuar”. Així ho assegura l’arquitecte Borja Esteve. Una de les coses que valora, diu, és que els permet veure “com estaven fetes aquestes masies i això és perfecte”.
“Ens trobem amb moltes masies on s’ha actuat molt malament, però aquí no s’hi ha actuat gairebé gens”. Per això, sent que és un “plaer”: “Hi ha molt poques masies a Catalunya amb aquestes característiques, importància, història i amb les oportunitats que ofereix”. De fet, també preveuen que la masia sigui un lloc de formacions per mostrar tècniques tradicionals de construcció i restauració.
Una de les tasques de l’arquitecte ha sigut recopilar els estudis tècnics, històrics i patrimonials de la casa amb els que han aconseguit el permís d’obres. “És una feina de molts anys i de molts professionals”, assenyala, i reconeix especialment la feina dels tècnics municipals de Viladrau. “Haver tardat 17 mesos a tenir-lo en aquest sector i segons els estàndards és un èxit rotund”, afirma l’arquitecte i recorda que La Sala és un Bé Cultural d’Interès Nacional.
El constructor serà el masover de la casa
Un altre dels implicats en els treballs és Pere Blanch, constructor i restaurador de masies amb l’empresa Boira Creacions. Serà el futur masover de la casa juntament amb la seva dona Eli. Quan va conèixer el projecte, de seguida va veure que el finançament seria el principal obstacle, “com passa amb totes les masies”. Malgrat tot, assegura estar “entusiasmat” en recuperar aquest espai on s’expliqui com eren les cases de pagès d’abans i acabar vivint-hi amb la família.
Quan era petit, recorda haver estat per la zona i veure la casa. “Molta emoció i molta il·lusió, sabem que ens hem ficat en un merder impressionant, però les ganes hi són”, afegeix. Des del seu punt de vista, un dels reptes serà aconseguir mantenir l’essència del mas i que sigui “funcional” per viure-hi.
La Sala és una masia documentada al segle XIII. L’any 1594 hi va néixer Joan Sala i Ferrer, conegut com a Serrallonga i el bandoler més famós de les Guilleries.
