Gemma Delgar
Com és lògic, les actituds lingüístiques determinen i condicionen l’ús de les diferents llengües. El coneixement d’una llengua és un factor bàsic per parlar-la. Ara bé, hi ha altres factors que s’associen directament a la motivació, que també tenen un paper molt important en l’elecció lingüística. Es tracta d’una constatació que ha estat reconeguda per molts estudis des de fa temps però, sovint, sembla que tots plegats ens n’oblidem.
Què són les actituds lingüístiques? El Diccionari de lingüística (2022) les defineix com “els sentiments positius o negatius d’un parlant envers la seva pròpia llengua o modalitat lingüística o envers una altra”. En un estudi realitzat recentment a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya sobre els usos i les actituds lingüístiques en el si de la comunitat universitària, al qual ja va fer referència un article d’aquesta secció (“Les llengües invisibles”), una de les preguntes formulades és “quina llengua prefereixes fer servir?”. El 74,6% dels estudiants, el 89% del professorat i el 92,8% del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis responen que prefereixen fer servir el català, seguit a força distància del castellà, l’anglès, el francès i l’alemany, en aquest ordre de preferència.
Però el que ens sembla més interessant és la justificació d’aquesta preferència d’una llengua o unes llengües envers unes altres. I és que quan, tot seguit, se’ls demana per què s’estimen més fer servir una llengua en lloc d’una altra, les respostes són de diversa naturalesa: perquè és la seva llengua materna; perquè són bilingües; per practicar i millorar; perquè creuen que és la llengua vehicular de la institució i del país; per mantenir, defensar i prestigiar la llengua; perquè s’assembla més a la seva llengua materna; perquè se senten còmodes parlant-la; perquè és útil; perquè és una llengua que els agrada; perquè és important per integrar-se, i per connectar millor amb la gent, entre d’altres.
Aquestes afirmacions ratifiquen el que s’ha estat dient els últims anys: les actituds lingüístiques són el resultat de la confluència de tres components: cognitiu, afectiu i conductual. El cognitiu està constituït pels coneixements i les creences sobre la llengua; l’afectiu, per les emocions, els sentiments i les preferències vinculats a la llengua; i el conductual fa referència al comportament i les intencions en relació amb la llengua.
Així doncs, el coneixement és clau per poder parlar una llengua, però la motivació, tant en el seu vessant instrumental com en el seu vessant afectiu, és decisiva a l’hora de triar una llengua per comunicar-se o per aprendre.
Glossa grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
