Naixien ara fa deu anys, amb la passió pel musical com a motor, i amb les ganes d’omplir “un buit en el petit i mitjà format” del teatre cantat, lluny de les grans produccions que ja llavors començaven a veure’s als escenaris de Barcelona. Antoni Font Mir, Marc Casanova, Arnau Burdó i Arnau Tordera formaven aquell nucli inicial de La Nota Teatre, que pujaria a l’escenari de L’Atlàntida al cap de dos anys, el 16 de març de 2012, per estrenar la seva primera producció, Records a Broadway.
En una dècada han passat moltes coses. Entre elles, que Arnau Tordera i Arnau Burdó estan plenament dedicats a altres projectes musicals, en especial a Obeses. Però l’esperit inicial de La Nota Teatre ha continuat viu, la companyia s’ha anat transformant i aquest dilluns celebrarà l’aniversari reestrenant Records a Broadway a l’Almeria Teatre de Barcelona.
“Era una delicatessen, en un format que no s’ha explorat gaire més”, diu Antoni Font. Una formació típica de barbershop, amb quatre protagonistes que es multipliquen: són actors, músics i ballarins. Antoni Font és ara director del muntatge, que interpreten Àlex Ars, Ferran Enfedaque, Joan Sáez i Eudald Planchart, aquests dos últims uns joves actors de Ripoll i Vic, respectivament. Una altra vigatana, Blanca Bardagil, ha treballat també en la dramatúrgia del muntatge. Són l’exponent d’una nova generació en el teatre musical català: després dels més veterans que van aprendre’n directament sobre els escenaris i dels seus primers deixebles –entre els quals Antoni Font– arriben “els que ja han tingut professors formats en l’especialitat”. Tenen tots entre 22 i 26 anys i, segons el seu director, un talent que els converteix en una aposta clara de futur. “Ho demostren en els assajos d’una obra molt difícil, perquè estan tota l’estona sobre l’escenari cantant i ballant”.
Hi actuen els joves Joan Sáez, de Ripoll, i Eudald Planchart, de Vic
Records a Broadway manté l’esquema de la seva primera versió: fer un recorregut per més d’un segle de teatre musical a través d’una trentena de cançons representatives –arranjades per Arnau Tordera– que simbolitzen “punts d’inflexió en el gènere, sense els quals els que van venir al darrere no haurien pogut avançar”. No s’han buscat obres especialment conegudes, i, de fet, “potser les tres quartes parts de les cançons són d’obres que no s’han fet aquí”. El panorama és complet: des dels ragtimes de principis del segle XX fins a les influències del jazz en autors com George Gershwin, l’estil simfònic de Leonard Bernstein, les balades d’Andrew Lloyd Webber, el rock d’Elton John o l’estil propi que impregna les produccions de la factoria Disney en les partitures d’Alan Menken. S’hi han incorporat també peces de musicals més recents, estrenats en la darrera dècada, com un tema de Dear Evan Hansen de Ben Pasek i Justin Paul, que va guanyar el Grammy al millor musical l’any 2018. Tots els registres d’un gènere, el musical, que viu un bon moment a tot el món. “Però hi ha molta gent que no en coneix la història.” D’això va, justament, Records a Broadway.
{{ comment.text }}