Text: Ariadna Santamaria
Tot va començar un estiu de fa sis anys, quan Pepe Martínez, de Montesquiu, va encetar una nova afició: crear escultures amb motoserra. “Sempre m’havia agradat fer escultures, però vaig veure un vídeo sobre el tema i vaig pensar que era maco. Llavors va ser quan em vaig decidir de començar”, explica. Ara fins i tot ha creat alguna escultura per encàrrec, ja que va posar una peça seva en un camí transitat de Torelló a la vora del riu i sembla que el boca-orella li ha donat feina. “La gent va començar a parlar de la figura, va agradar”, comenta.
Martínez es dedica a la fabricació i el muntatge de xapa i tubs per indústries. Sempre que té estones lliures, però, les aprofita per esculpir, “normalment els caps de setmana”. Segons diu, si no estàs concentrat no és gens fàcil, perquè per dibuixar cal precisió. Per aquest motiu, només esculpeix quan té temps, “entre setmana amb la feina acabo cansat i tampoc tinc gaire estona”.
Des que va començar només ha fet una figura humana, un home amb un llibre a la barra d’un bar. Per crear-la, es va inspirar en una altra que havia vist precisament a dins un bar: “Vaig fer quatre fotos i vaig donar-li una forma més o menys semblant”. La resta de peces que ha produït Martínez han estat animals, “és el que trobes a la natura, i sembla que és el que queda més maco per esculpir amb aquest material”, explica. Tot i això, reconeix que té pendent el projecte d’esculpir altres figures humanes, que per ell és tot un repte.
Un altre dels projectes que vol materialitzar és esculpir una única figura a mida real amb més d’un tronc: “He vist en competicions a l’estranger fer la forma d’un ós de dos metres empalmant dos troncs. M’agradaria provar-ho amb un cérvol”.
Per altra banda, des de fa uns anys li agrada anar a veure competicions professionals de tala amb motoserra. Fins i tot n’ha presenciat a diferents països d’Europa, com per exemple Alemanya. De moment, però, ell no s’ha presentat a cap de les competicions que hi ha a Osona. “Abans es feien a Vic, però només duraven una hora i mitja i era talla ràpida. Pot quedar bé, però no li pots fer els detalls. Això vol hores i altres eines, no tan sols la motoserra”, detalla.
Tot i reconèixer que li agradaria poder dedicar més hores a aquesta activitat que tant l’apassiona, sap que ara per ara és molt difícil. A l’estiu, això sí, els dies que esculpeix s’hi pot estar moltes hores, perquè el dia és més llarg: “A vegades no marxo fins que la llum ja no em permet veure el que faig”.
Martínez confessa que la part que més gaudeix és la d’admirar el resultat final. “Veure com queda l’escultura i les fases que ha anat passant és el que més m’agrada”, conclou.
{{ comment.text }}