“L’avi considerava que les cançons recollides havien de tornar al poble”

Joan Tomàs i Parés (Barcelona, 1896-1967) va ser un dels més rellevants folkloristes del segle passat. Amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, el març d’aquest any 2021 es van iniciar els actes d’aquesta commemoració. Parlem d’aquesta efemèride amb la seva neta, Liliana Tomàs, actualment resident a Sant Martí d’Albars i comissària de l’Any Tomàs. Com definiria Joan Tomàs, a part de ser el seu avi? Una persona molt alegre i apassionada, interessada per conèixer totes les melodies populars catalanes, cançons, danses, crits, tonades.... I no només interessada per recollir-les sinó també per ensenyar-les. Era també un gran pedagog. De fet, la commemoració ha estat una iniciativa de vostè. Sí, fa molts anys que havia començat a treballar partitures, vaig fer el primer inventari de tot el seu fons abans de fer la donació a la Generalitat i també un dossier amb propostes. Vaig contactar amb institucions, entitats i persones concretes i vaig presentar el projecte, que va tirar endavant a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. Joan Tomàs va treballar uns anys per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). Quins eren els objectius d’aquest magne projecte i com hi va participar? Es volia recórrer el territori dels Països Catalans i recollir-hi el màxim de cançons, així com danses, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc. Eren les anomenades missions, dutes a terme habitualment per dues persones i com a mínim una d’elles havia de ser músic per garantir una bona transcripció musical. A més, cal remarcar que s’exigia fer-la tal com ho transmetien els informants, sense correccions personals. L’avi va ser dels primers a participar-hi ja el 1922 i en va fer un total de 23 fins al 1935. Una d’aquestes missions va ser al Lluçanès. Quan hi va venir i què hi va recollir? Va ser-hi el 1931, del 23 al 26 d’agost, juntament amb Joan Amades, i es van establir a casa de Josep Maria Vilarmau, a Santa Maria de Merlès. Des d’allà es van desplaçar a Salselles, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Prats de Lluçanès i hi van aplegar més d’un centenar de cançons i melodies interpretades per pastors, músics, pagesos i veïns de la contrada. En aquest extens recull hi trobem, entre altres, la música de les danses de Prats, però també tonades diverses, jocs, nadales i moltes cançons del repertori popular, amb interessants i encara avui desconegudes versions. Per què un dels grans referents és Joan Amades i en canvi el seu avi encara és poc reconegut? Quina relació van tenir? Fins ara el que ha prevalgut és el Costumari de l’Amades, que es va fer als anys cinquanta amb materials de l’arxiu musical de Joan Tomàs. Tot i que posa que les transcripcions són de l’avi, la lletra petita ningú se l’acaba mirant. A més ell era una persona molt humil, sense gens d’afany de protagonisme. Per això també ha passat molt desapercebut. Ells dos s’estimaven molt. De fet van ser amics des de ben joves. A partir del 1927 van fer 11 missions junts per a l’OCPC i van mantenir sempre molt bona amistat. Quines activitats es proposen als llocs que volen participar en la commemoració? A part de l’exposició dels 125 anys, sempre hi sol haver un concert, de cançons compostes per l’avi, o de cançons recollides en aquella zona, i també alguns debats o l’edició del que s’hi havia aplegat. Fins ara quina ha estat la resposta del públic? Meravellosa, la gent s’hi ha implicat moltíssim i tothom ha quedat sorprès i agraït. També va passar aquí a Sant Martí per la festa major, quan vam presentar alguns dels materials del Lluçanès i vam interpretar algunes cançons. De seguida hi va haver ressò a altres pobles que demanaven que aquest acte es pogués repetir. Vull afegir a més que les edicions dels cançoners han estat un gran èxit. L’avi, a la darrera memòria que va redactar per a l’OCPC el 1935, ja va escriure que les cançons havien de retornar al poble i em sembla que és una mica el que estem intentant fer amb aquesta iniciativa.

“L’avi considerava que les cançons recollides havien de tornar al poble”

El matí de les escoles, amb l’EMVIC, al primer cap de setmana Festival de Jazz de Vic

Els mercats i fires de Vic atrauen 572.000 visitants i generen 61,6 milions el 2025

Centelles recupera la música del Ball del Pi

El primer ‘bye-bye’

LA PREGUNTA

Aprova el pacte Govern-ERC per donar llum verda al pressupost de la Generalitat?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll