“L’avi considerava que les cançons recollides havien de tornar al poble”

Joan Tomàs i Parés (Barcelona, 1896-1967) va ser un dels més rellevants folkloristes del segle passat. Amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, el març d’aquest any 2021 es van iniciar els actes d’aquesta commemoració. Parlem d’aquesta efemèride amb la seva neta, Liliana Tomàs, actualment resident a Sant Martí d’Albars i comissària de l’Any Tomàs. Com definiria Joan Tomàs, a part de ser el seu avi? Una persona molt alegre i apassionada, interessada per conèixer totes les melodies populars catalanes, cançons, danses, crits, tonades.... I no només interessada per recollir-les sinó també per ensenyar-les. Era també un gran pedagog. De fet, la commemoració ha estat una iniciativa de vostè. Sí, fa molts anys que havia començat a treballar partitures, vaig fer el primer inventari de tot el seu fons abans de fer la donació a la Generalitat i també un dossier amb propostes. Vaig contactar amb institucions, entitats i persones concretes i vaig presentar el projecte, que va tirar endavant a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. Joan Tomàs va treballar uns anys per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). Quins eren els objectius d’aquest magne projecte i com hi va participar? Es volia recórrer el territori dels Països Catalans i recollir-hi el màxim de cançons, així com danses, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc. Eren les anomenades missions, dutes a terme habitualment per dues persones i com a mínim una d’elles havia de ser músic per garantir una bona transcripció musical. A més, cal remarcar que s’exigia fer-la tal com ho transmetien els informants, sense correccions personals. L’avi va ser dels primers a participar-hi ja el 1922 i en va fer un total de 23 fins al 1935. Una d’aquestes missions va ser al Lluçanès. Quan hi va venir i què hi va recollir? Va ser-hi el 1931, del 23 al 26 d’agost, juntament amb Joan Amades, i es van establir a casa de Josep Maria Vilarmau, a Santa Maria de Merlès. Des d’allà es van desplaçar a Salselles, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Prats de Lluçanès i hi van aplegar més d’un centenar de cançons i melodies interpretades per pastors, músics, pagesos i veïns de la contrada. En aquest extens recull hi trobem, entre altres, la música de les danses de Prats, però també tonades diverses, jocs, nadales i moltes cançons del repertori popular, amb interessants i encara avui desconegudes versions. Per què un dels grans referents és Joan Amades i en canvi el seu avi encara és poc reconegut? Quina relació van tenir? Fins ara el que ha prevalgut és el Costumari de l’Amades, que es va fer als anys cinquanta amb materials de l’arxiu musical de Joan Tomàs. Tot i que posa que les transcripcions són de l’avi, la lletra petita ningú se l’acaba mirant. A més ell era una persona molt humil, sense gens d’afany de protagonisme. Per això també ha passat molt desapercebut. Ells dos s’estimaven molt. De fet van ser amics des de ben joves. A partir del 1927 van fer 11 missions junts per a l’OCPC i van mantenir sempre molt bona amistat. Quines activitats es proposen als llocs que volen participar en la commemoració? A part de l’exposició dels 125 anys, sempre hi sol haver un concert, de cançons compostes per l’avi, o de cançons recollides en aquella zona, i també alguns debats o l’edició del que s’hi havia aplegat. Fins ara quina ha estat la resposta del públic? Meravellosa, la gent s’hi ha implicat moltíssim i tothom ha quedat sorprès i agraït. També va passar aquí a Sant Martí per la festa major, quan vam presentar alguns dels materials del Lluçanès i vam interpretar algunes cançons. De seguida hi va haver ressò a altres pobles que demanaven que aquest acte es pogués repetir. Vull afegir a més que les edicions dels cançoners han estat un gran èxit. L’avi, a la darrera memòria que va redactar per a l’OCPC el 1935, ja va escriure que les cançons havien de retornar al poble i em sembla que és una mica el que estem intentant fer amb aquesta iniciativa.

“L’avi considerava que les cançons recollides havien de tornar al poble”

Les caramelles van ressonar, també, a plaça Major de Vic

‘Raó de ser’ i el nous bordons, protagonistes de les Caramelles del Roser a Sant Julià

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Un dolç italià tradicional: la ‘colomba’

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

"És el premi més gros que hem donat mai"

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic