Arriba als cinemes la coproducció francobelga La vida de una mujer, dirigida i escrita per Charline Bourgeois-Tacquet, després de competir en la darrera edició del Festival Internacional de Cinema de Canes. Una cineasta francesa que va irrompre amb força en l’escena cinematogràfica amb la pel·lícula de debut Los amores de Anaïs (2021) i que amb La vida de una mujer vol representar en tota la seva complexitat les contradiccions d’una dona del nostre temps, forta i segura, que viu al límit el seu èxit professional, però al caire del desbordament. La Gabrielle (Léa Drucker), una dona madura de 55 anys, viu de forma abnegada la seva feina com a cirurgiana i cap del departament d’un hospital. Una dona atrafegada que fa front a tota mena de maldecaps corporatius, laborals o, també, familiars. Sempre viu enganxada al telèfon, sempre amunt i avall, en perpetu moviment. Una dona sense respir, pràcticament sense vida privada, en una vida complicada, amb escapades sexuals fora del matrimoni tot i la relació estable que manté amb el marit, l’Henri (Charles Berling), un home comprensiu i empàtic, revestit de certa noblesa.
Enmig d’aquest estrès quotidià, la Gabrielle ara ha de fer front a la contrarietat de la mare afectada d’Alzheimer i, també, a un afer sentimental sobrevingut amb una novel·lista, la Frida (Mélanie Thierry), qui ha vingut a l’hospital per documentar-se per escriure un llibre. La Frida, com una intrusa, provoca una rebolcada en la vida més o menys controlada de la Gabrielle i el seu ordre vital és sacsejat així per aquest nou imprevist que l’obliguen a repensar la vida que ha triat, a reorganitzar-se, a redefinir-se. Una vibrant i polifònica pel·lícula que s’estructura en capítols breus que radiografien amb diferents pinzellades la vida intempestiva de la Gabrielle. Un mosaic de situacions diverses que conformen una mirada calidoscòpica a una dona que ara descobreix la seva vulnerabilitat. Un bon melodrama que busca la veritat en la simplicitat.
