L’historiador Agustí Dalmau publica un llibre sobre el Casino de Ripoll

La saviesa popular que es transmet a través de dites com ara el no hi ha mal que per bé no vingui s’ajusta perfectament al llibre sobre el Casino de Ripoll que Agustí Dalmau ha presentat aquest abril. Joan Vilalta, l’antic president de la patronal ripollesa i també del Casino, va encarregar el 2006 a Dalmau d’escriure un llibre amb la història de l’entitat. L’efervescència del dia a dia de l’historiador i el nombre de projectes no només de Ripoll sinó també de molts altres llocs de la comarca o fins i tot de fora que entomava no van fer sinó retardar-ne l’elaboració. De fet, Vilalta va morir el juliol de 2018 sense haver vist completada una obra que va ser possible sobretot per la pandèmia de la covid-19, que va originar un forat en l’agenda de l’autor. La participació de l’editor Oriol Molas va fer-hi la resta, i 18 anys més tard de la idea original els ripollesos ja disposen de la història de l’entitat més antiga del municipi, i el que, segons ha dit el mateix Dalmau, serà el seu últim llibre sobre Ripoll, a causa del poc interès que darrerament genera la història local. Dues entitats que existien prèviament a la vila durant el segle XIX, la Sociedad Coral Ripollense i el Circo Ripollés, van ser la base sobre la qual va crear-se el Casino. Socis de tots dos col·lectius van crear la Junta Constructora del Casino, que es va edificar en un terreny just a la confluència dels rius Ter i Freser, i que es va poder inaugurar el febrer de 1888. També s’hi va projectar per primer cop una pel·lícula sonora, el desembre de 1930, quan s’hi va programar El ángel azul. Però de la mateixa forma que no hi ha mal que per bé no vingui, molt sovint el mal es converteix en desastre. L’inici de la Guerra Civil va comportar la desaparició de l’entitat quan el Comitè de Milícies Antifeixistes va saquejar i apropiar-se del Casino, que es considerava un espai de ripollesos benestants. L’edifici va reconvertir-se en Casa del Poble, i va utilitzar-se per celebrar-hi assemblees populars, actes benèfics i polítics, i altres celebracions culturals. El seu enclavament al costat del pont Macià Bonaplata va afectar-lo durant els bombardejos franquistes al municipi, quedant parcialment destruït el 1939. L’aiguat de 1940 va rematar-lo abans que pogués reconstruir-se, i els socis van traslladar-lo, un cop recuperada la gestió, al primer pis de la Casa Alòs de la plaça Gran, tres anys més tard. L’activitat que s’hi va desenvolupar durant el règim dictatorial va tenir a veure amb els jocs de taula, les exposicions artístiques o els balls. La nova ubicació es va mantenir fins al 1987. Gairebé un segle després de la seva creació, el Casino tornava al seu lloc original, a l’edifici que en porta el mateix nom, però que poc ha tingut a veure amb la idea original. Els baixos d’aquest immoble han acollit alguns negocis de restauració i oci, i actualment hi ha la Penya Blaugrana de Ripoll, però els seus gestors no han estat capaços de reflotar-ne ni de lluny l’activisme que durant la darrera dècada del XIX i les primeres del XX van convertir-lo en un referent a la vida social. Durant la seva presentació, Dalmau va justificar que només s’hagin fet 150 exemplars de l’obra, “perquè poca gent compra llibres, i hi ha poca gent interessada en la història de Ripoll”. I va afegir la satisfacció per haver pogut escriure-la tenint en compte que “encara existeix i té l’honor de ser l’entitat ripollesa viva més antiga”.

L’historiador Agustí Dalmau publica un llibre sobre el Casino de Ripoll

Joan Turrats, dibuixant futur entre muntanyes del Ripollès

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Començar el dia al Taga

Ripoll recorda el mestre republicà Josep Bassaganya

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells