Els Amics de la Música de Manlleu van tancar dissabte el 33è Cicle de Concerts de la temporada. I ho van fer amb tots els honors possibles. Juntament amb l’Associació Joan Manén, de la qual parlarem el cicle vinent, van convidar a qui possiblement és el millor contrabaixista del món, Leon Bosch.
Nacionalitzat anglès d’origen sud-africà, músic, director, pedagog i molt implicat en lluites socials que, a més, ha descobert i recuperat autèntiques joies del patrimoni musical català, desconegudes a casa nostra i algunes arreu, i d’altres inèdites. Com deia molt bé el president de l’Associació Joan Manén, Daniel Blanch, en la presentació del concert, alguna cosa passa en el nostre país que no sabem valorar el que tenim.
El concert va ser un digne i merescut homenatge a l’anomenada Escola Catalana del Contrabaix: Pere Valls, Josep Cervera-Bret i Antoni Torelló, nascuts al segle XIX i traspassats el XX. Uns autors deixebles de Giovanni Bottessini, una figura mítica en el món d’aquest instrument.
Fa uns anys que Leon Bosch, seguint les petjades de Bottessini, va descobrir aquests autors i, meravellat per la seva música i qualitat, no només els ha inclòs en el seu repertori sinó que n’ha enregistrat discos i interpretat obres que no s’havien estrenat mai.
Exemple d’estrena la vam tenir amb la Fantasia amb variacions “Leonora”, una música festiva, melòdica, de dansa, que va senyorejar l’espai i se’l va fer seu. L’acompanyava el pianista de casa nostra i internacional Lluís Rodríguez Salvà. Ambdós van establir en totes les peces un diàleg deliciós entre els dos instruments que van fer gaudir el públic d’allò més. Escoltar, i veure, interpretar Leon Bosch és un gaudi immens. Virtuós, asserenat, però molt apassionat, és un músic que sedueix des del primer acord. Lluís Rodríguez no es queda enrere, un virtuós del piano que destil·la també passió, alegria i energia. Sensibles i expressius, semblen fets un per l’altre.
Encetava el concert la Segona fantasia de Pere Valls, un tema amb variacions, lluminós i de sons nets, i d’ell també es va interpretar Suite andaluza, aquella música tan mediterrània, expressiva, plena de contrastos. Amb Record de Londres, de Josep Cervera Bret, en homenatge a Londres del compositor, podíem canviar la lletra que s’endevinava en alguns compassos i cantar God save the artists. Dos bisos, un d’ells una suite de Cervera i els assistents sortien de l’Auditori en estat de gràcia. Una meravellosa sorpresa, aquest concert que es va celebrar també a Barcelona sense gaire ressò mediàtic. Perquè reconèixer que han de venir de fora per difondre el nostre patrimoni potser no és gaire nostrat.
{{ comment.text }}