“L’home mor però l’obra perdura”, es pot llegir al monòlit que hi ha a l’escalinata principal d’accés al parc. Li va dedicar l’Ajuntament de Sant Julià al mestre d’obres vilatortí Miquel Pallàs (1876-1943) per haver deixat empremta en tantes cases senyorials del poble, però sobretot per la seva obra més popular i emblemàtica, el parc de les Set Fonts, antiga font Noguera, inaugurat l’any 1933. Dissabte, en el marc de la festa major, Sant Julià va poder inaugurar la rehabilitació més ambiciosa que s’hi havia fet en els seus 87 anys de vida.
El projecte es va afrontar des del respecte per l’obra original de Miquel Pallàs. El verd de la vegetació, reforçada i ampliada, i el gris de la pedra, ara repolida, fan relluir cada un dels entramats d’aquest parc de ressons noucentistes. Un element crida especial atenció: la petita bassa central. S’ha eliminat una vella tanca i s’ha enjardinat el perímetre per primar la interacció amb el visitant, tal com dibuixava el projecte redactat per l’arquitecta Mireia Segalés i el paisatgista Josep Comella.
“Sense haver sofert no es fan coses grans”, apunta una de les inscripcions que Pallàs, home d’esperit noucentista, va deixar esculpides a les pedres. “Va ser un artista total”, destacava dissabte el seu net, Víctor Pallàs. “A partir d’uns elements naturals i uns coneixements tècnics, va saber crear un microcosmos, aquest petit univers”, va dir. I és que, per ell, hi ha quelcom de “literari” en la concepció del parc: “És allò d’interrogar les pedres; perquè les pedres ens parlen”.
Abordar una profunda remodelació d’aquest parc, un dels reclams turístics del poble, era un dels reptes que s’havia marcat Joan Carles Rodríguez des que va accedir a l’alcaldia per primera vegada, l’any 2011. El problema de finançament, però, ho havia anat frenant. Una subvenció que l’Ajuntament va rebre l’any passat de la Diputació –que ha cobert 200.000 dels 220.000 euros que han costat les obres– van fer possible posar fil a l’agulla. “És un dia molt esperat i important per Sant Julià”, va emfasitzar. L’accés al parc ha estat tancat al públic des que van començar les obres, pel novembre, en un procés que “no ha estat senzill”, reconeixia. “Ara ja el podem tornar a gaudir i d’una manera molt més digna”, va insistir. El projecte ha inclòs la restauració de l’edifici de l’antic escorxador, dissenyat pel mateix Pallàs, concebut com una sala polivalent “per a ús social i cultural del poble”. En canvi, s’ha deixat per a una hipotètica segona fase la intervenció en l’espai que ocupa l’actual restaurant, la zona de la tirolina o l’enllaç fins a la font de Sant Fèlix.
“Aquesta restauració és una mostra de vocació d’inversió pública perquè aquest espai és font de riquesa, pel seu atractiu turístic, però també de riquesa convivencial, un valor que en els temps que corren té més sentit que mai”, va apuntar Alba Camps, delegada del govern a la Catalunya Central. També hi van assistir Lluís Cerarols, director dels Serveis Territorials de Cultura, a més d’alguns alcaldes i consellers comarcals. En canvi, el representant de la Diputació, l’ens que ha finançat les obres, va haver d’excusar la presència a última hora.
“Si eduques bé els teus fills faràs gran el teu poble”, diu una altra de les inscripcions que es poden llegir entre les pedres. I aquest va ser el darrer missatge que va voler llançar l’alcalde: “Cuidem aquest parc entre tots, siguem cívics”, va dir. De ben segur que el mateix Miquel Pallàs ho subscriuria.es inscripcions que es poden llegir entre les pedres. I aquest va ser el darrer missatge que va voler llançar l’alcalde: “Cuidem aquest parc entre tots, siguem cívics”, va dir. De ben segur que el mateix Miquel Pallàs ho subscriuria.
{{ comment.text }}