L’Escolania de Montserrat i l’Esbart de Rubí, junts a L’Atlàntida de Vic aquest divendres

L’Escolania de Montserrat i l’Esbart Dansaire de Rubí protagonitzaran aquest divendres el penúltim dels Grans Concerts de L’Atlàntida d’aquesta temporada. Serà una actuació de caràcter excepcional, vinculada al Mil·lenari de Montserrat, perquè només es fa en dos escenaris fora del monestir: a banda de L’Atlàntida, l’altre és el Palau de la Música Catalana, on va tenir lloc dijous. El programa està dedicat al nucli del conegut Llibre Vermell de Montserrat, el còdex de finals del segle XIV que ha estat una font única de coneixement no només de la música sinó de la vida cultural de Montserrat i de l’època medieval. Es tracta de 10 composicions vocals en llatí, en català i en occità dedicades al culte a la Verge. Algunes d’aquestes peces devien ser ballades per part dels pelegrins: el pare Gregori Estrada va descobrir al manuscrit unes anotacions que no eren de notes sinó de coreografies. “Potser les més antigues conegudes”, afirma Aurèlia Pessarrodona, musicòloga i cantant, en la publicació del concert. És a partir d’aquestes que l’Esbart Dansaire de Rubí ha plantejat les coreografies. Una de les peces (la darrera, Ad Mortem Festinamus) va ser la primera versió amb música de la Dansa de la Mort de Verges. L’Escolania estarà acompanyada per la Capella de Música de Montserrat, un grup de veus d’adults –antics escolans– constituït com a cor estable des de 1997. La part musical de l’actuació serà a càrrec de Punt de Malura, una formació que acompanya danses amb melodies tradicionals i instruments de l’època com el sac de gemecs, la tarota o l’organetto. Tot el conjunt estarà dirigit per Llorenç Castelló, titular de l’Escolania de Montserrat. L’Esbart de Rubí, per la seva part, ja havia fet l’any 1977 coreografies del Llibre Vermell i ara les ha actualitzades. Poc després d’haver celebrat el seu centenari, es manté com una de les formacions d’arrel tradicional que més ha treballat en la connexió amb formes contemporànies o amb experiències singulars com la del concert d’aquest divendres. L’actuació és a les 8 del vespre a la sala Ramon Montanyà i una hora abans, el musicòleg Jaume Ayats farà una xerrada entorn del programa per a tothom qui hagi comprat entrada. Al cicle de Grans Concerts, que patrocina la Fundació Puig-Porret, li quedarà encara una actuació rellevant. Es tancarà el proper dia 28 de març amb la presència de Ton Koopman, un referent mundial en la música barroca, al capdavant de la Franz Schubert Filharmonia. La darrera actuació a Vic, l’any 2017Les sortides de l’Escolania de Montserrat fora del monestir no són moltes. La darrera a Vic, també a L’Atlàntida, va tenir lloc l’octubre de 2017, en un concert de caràcter extraordinari a benefici de les Germanetes dels Pobres, promogut des del Rotary Club d’Osona. És la primera vegada que participen en el cicle de Grans Concerts. “L’Escolania és un referent de la cultura musical catalana”, deia Montse Catllà, directora de la Fundació L’Atlàntida, en la presentació dels Grans Concerts.

L’Escolania de Montserrat i l’Esbart de Rubí, junts a L’Atlàntida de Vic aquest divendres

Un 2026 amb molta música

Els Avui publiquen el primer disc

El grup osonenc Pelat i Pelut anuncia el final del seu projecte musical i farà un concert de comiat

Concert d’Any Nou per tancar el cicle de festes nadalenques

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador

Osona Ripolles