L’Esquerda va canviar l’urbanisme

Hi va haver un moment, en una data encara per fixar però que seria anterior al segle IV aC, en què els pobladors de l’Esquerda van canviar l’urbanisme del lloc on vivien. Que els pobles i ciutats estan en contínua transformació, que les capes es van superposant les unes a les altres segons les necessitats de cada moment és una cosa que avui tenim assumida. Però que fa més de sis mil anys, sense haver-ho teoritzat, ho posaven en pràctica. La campanya d’excavacions d’enguany al jaciment de l’Esquerda ha trobat evidència d’aquest canvi que en el seu moment van operar els pobladors ibers. I que obre noves perspectives en aquest sector del jaciment per als anys vinents. La primera muralla ibèrica de l’Esquerda és una construcció potent, per al seu moment, “amb habitacions que s’obren a redós de la mateixa muralla”, explica l’arqueòloga Montserrat de Rocafiguera, que dirigeix aquesta part de l’excavació juntament amb Jordi Gibert i Anna Morales. El model més antic és habitual en altres jaciments ibèrics de la Catalunya Central. Però les troballes d’aquest any, tres parets que tanquen la muralla (faltaria encara trobar la quarta) parlen del pas cap a un model d’urbanisme més mediterrani, potser ja d’influència grega, amb una ordenació dels seus carrers (més avall, han sortit noves restes de paviments de còdols, que des de fa temps donen testimoni d’un moment d’organització i d’una certa monumentalització de l’espai públic). “En tot cas, indica la vitalitat que tenia l’Esquerda i que es podria relacionar amb el moment de transformació cap a capital dels ausetans”, diu Rocafiguera. El que es vagi trobant en els pròxims anys en aquest indret pot determinar i aclarir molt sobre el que passava l’Esquerda en el moment ibèric. Aquí ha aparegut també una de les peces més remarcables de la campanya d’enguany, una gerra de ceràmica trencada però íntegra, que es podrà reconstruir i que per la tipologia, “que encara no havíem trobat aquí”, pot ser del segle III aC. No es descarta que es pugui exhibir en el pròxim Cap de Setmana Ibèric, a principis d’octubre. A més d’aquest lloc, els treballs al sector ibèric s’han centrat en un espai que s’ha obert de nou darrere la muralla. “Hi ha moltes capes de diversos moments”, diu Rocafiguera. Es veuen els còdols del paviment de carrers, però per sobre s’hi construeix de nou (“privatitzen l’espai públic?” es pregunta l’arqueòloga), hi ha carreus de grans dimensions que encara no saben ben bé a què poden pertànyer. “Ens ho deixa a punt per continuar investigant”. EL CELLER I LES BOTES A l’àmbit medieval, a redós de l’antiga església, es continua treballant a partir d’un sector on els darrers anys s’havien fet importants descobriments. S’ha confirmat que aquest lloc era destinat a emmagatzemar vi en botes de fusta. Es van trobar ben marcats els suports que les sostenien, i en les anàlisis de carboni 14 s’han identificat fins i tot les fustes que s’hi feien servir: roure per a les dogues (les peces de fusta que formen la bota) i salze i pollancre per als cercles que les ajunten. També es va trobar una llavor carbonitzada de vinya (Vitis vinifera). Ara, es treballa en la part de ponent d’aquesta mena de celler, més enllà d’on hi hauria hagut un taulell que donava l’exterior. S’ha trobat un gran nivell d’enderrocs “que correspondrien al moment de la destrucció definitiva de l’Esquerda”, al segle XIV, segons l’arqueòloga Esther Travé, que s’ocupa d’aquest àmbit amb Albert Pratdesaba. L’enderroc protegeix de moment el que pugui haver-hi a sota, i que serà on es començarà a treballar l’any que ve. “Aquest complex vitivinícola aprofitaria alguns murs ibèrics, i demostraria l’ocupació d’aquesta àrea per part de les elits dels ausetans”, diu Imma Ollich, investigadora principal del projecte de recerca de l’Esquerda, que també abasta els jaciments del Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i la Roca del Purpiol (Tavèrnoles).

L’Esquerda va canviar l’urbanisme

El festival d’humor Pixa’t de Riure d’Alpens arriba a la cinquena edició

El rastre de la pesta al castell de Besora

Torelló, de Festus

El grup Xarxa estrena una adaptació de ‘Billy Elliot’ al teatre Cirvianum de Torelló

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour