Gairebé un centenar de metres de muralla estan quedant al descobert al jaciment de L’Esquerda de Roda. Els treballs que s’hi han fet dies han delimitat un nou tram de la muralla, sota de la part ibèrica del poblat. Un ajut de 50.000 euros concedit per l’Obra Social de La Caixa ha permès donar continuïtat a les excavacions i treballar-hi amb un nombrós equip de 35 persones per avançar més que en les campanyes habituals.
El nou llenç de muralla era conegut pels arqueòlegs, en part, abans d’excavar: una cata i una prospecció amb georadar ja n’havien mostrat les traces: “La prospecció va donar pautes, no obríem a cegues”, explica Imma Ollich, codirectora de l’excavació. La dimensió de l’obra, però, els està deixant sorpresos: una fondària que s’estima en uns 12 metres, encara no excavada, i un gruix que supera els 2 metres i mig. “És una muralla externa, que tancava del tot el meandre del Ter sobre el qual s’assenta L’Esquerda”, diu Ollich. Establir-ne la datació és el que ara s’està fent a partir dels resultats de l’excavació.
Una primera hipòtesi la situa a l’alta edat mitjana. La muralla va associada a l’estructura de dues torres d’època ibèrica, una de les quals ja era coneguda i l’altra, bessona de la primera pel que fa a dimensions, ha aparegut en aquesta fase.
La coincidència del poblat ibèric i d’aquesta muralla posterior a prop l’una de l’altra no és estranya: “En època medieval, reaprofiten les estructures”, diu Imma Ollich. Als peus de la muralla hi apareixen els indicis d’un fossat i, sorprenentment, al costat del fossat han aparegut alguns enterraments que representen un enigma per la seva ubicació, fora del recinte emmurallat. L’anàlisi dels resultats de l’excavació serà més important que mai.
El període ibèric, complet
L’espectacularitat de la muralla descoberta a L’Esquerda no ha d’amagar la importància d’altres informacions que va proporcionant l’excavació en el poblat ibèric. Els treballs d’aquest final d’agost han localitzat estructures sota els nivells del segle V aC, és a dir, que es podrien situar en el període ibèric antic, del qual fins ara no n’hi havia evidències. “D’aquesta manera, podríem establir tota la seqüència cronològica del poblat ibèric”, explica Montserrat de Rocafiguera, codirectora del jaciment de L’Esquerda.
Seria també la primera vegada que es troben evidències d’aquest període a Osona, un lloc on els historiadors imaginaven que la iberització havia arribat en època més tardana. L’Esquerda hauria tingut així un poblament més o menys continuat durant més de mil anys, des de l’edat del bronze, de la qual ja havien aparegut restes, fins a l’edat mitjana. A la dreta hi ha les parets de les torres de defensa. Els treballs van acabar dissabte passat.
{{ comment.text }}