“Llençar una nina em costa molt”

A finals del segle XIX les nines van esdevenir un objecte de consum molt desitjat pels més menuts, encara que no tothom es podia permetre la seva adquisició. A més, amb aquesta joguina es volia familiaritzar les nenes des de ben petites en el rol de mare que la societat els tenia assignat. Marina Solé fa uns 25 anys que col·lecciona nines. En té aproximadament 150, encara que no les ha acabat de comptar mai. No hi falten les que amb el temps han esdevingut clàssiques però també d’altres que li han arribat a través de familiars i companys que coneixen la seva afició. I encara que algunes potser no tenen gran valor, reconeix que sempre els fa un lloc perquè “llençar una nina a mi em costa molt”. D’entre les seves preferides hi ha la Mariquita Pérez, del 1939, una de les més preuades durant la postguerra i de la qual remarca que “era una nina que només tenia la gent rica”. També la Gisela, que va sortir al mercat el 1944, o la Cayetana, que va aparèixer dos anys més tard. De més endavant té diversos models de Barbie, comercialitzada el 1959, o les de finals dels seixanta com la Nancy o la Barriguitas. En totes elles s’hi reflecteixen els cànons de bellesa del moment, els pentinats o les modes, especialment en algunes que comptaven amb tot d’accessoris, des de roba de vestir o altres complements com guants, barrets, sabates, bosses de mà... fins a mobiliari. No sap ben bé per què va començar amb aquesta afició, però sí que té clar que tota la vida li han agradat les nines: “Quan a les meves nenes els en portaven els Reis sempre procurava que no les espatllessin. I algunes d’aquestes encara les tinc”. N’hi ha de diferents mides, colors i materials, terracota, cartró-pedra, porcellana, goma, i no hi podien faltar les populars pepes, fabricades amb cartró. Solé té clar que les que més l’entusiasmen són les de porcellana. Per aquest motiu ha viatjat força vegades a Alemanya per poder-ne adquirir o si més no per poder gaudir dels mercats artesanals de joguines. L’any 2009 hi va fer una estada per assistir a un curs per confeccionar nines reborn, que es caracteritzen per semblar veritablement un bebè: “Érem només quatre alumnes, i va ser una setmana fantàstica”. A part de col·leccionar nines també durant anys ha confeccionat vestits de tot tipus per a aquestes, ja fos perquè s’havien fet malbé els originals que portaven o perquè les havia comprat sense roba. I aquests models fins i tot els va arribar a vendre a diferents mercats i els comercialitzava a diverses botigues de Barcelona. En tot aquest temps ha conegut altres aficionades com ella amb qui es troba a vegades per compartir informació o troballes. A més, ha muntat exposicions al mateix poble, a Prats de Lluçanès, a Manresa o a Navàs, tot i que fer-ne no és el seu objectiu “per la feina que comporta tot plegat”, diu. Considera que a la seva edat ha de fer un pensament i decidir què fa amb la col·lecció, perquè no té clar que els seus descendents hi estiguin interessats: “Potser els farà nosa, i per això he de pensar si les venc o en regalo una part. Només em quedaré les que siguin realment valuoses”.

“Llençar una nina em costa molt”

Un jardí per una trajectòria

Presenten el FICC, el primer festival de curtmetratges de Centelles

Inauguren a Montesquiu l’espai d’escultures del forjador Montferrer

El ‘segrest’ que no s’oblidarà mai

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta