Vic, ciutat de la Renaixença

Jacint Verdaguer no va sorgir del no-res. Abans que el poeta de Folgueroles esclatés, a mitjan segle XIX, Vic ja era una ciutat amb una notable activitat cultural i, en especial, literària. Era el brou de cultiu d’on va néixer el moviment de la Renaixença, que tenia en Vic una de les seves capitals. Aquesta és una de les conclusions de la tesi doctoral del filòleg Pol Serrabassa, que ha investigat els precedents de la Renaixença, llegida a la UVic-UCC.
La tesi de Serrabassa estudia el període comprès entre els anys 1860 i 1880, dividit en tres períodes. El primer, fins al 1865, amb la creació del Círcol Literari –que aglutina els intel·lectuals vigatans– i amb figures com Josep Serra i Campdelacreu o Joaquim Salarich i Verdaguer, el primer poeta i el segon prosista que escriu novel·les romàntiques a l’estil de les de Walter Scott. El segon període, de 1866 i 1871, va lligat a la creació de l’Esbart de Vic, en què Verdaguer ja hi té un paper fonamental, “un dels cercles poètics més significatius del país”, i també a una notable activitat teatral. Finalment, el darrer període fins a 1880 ja inclou la dissolució de l’Esbart, però l’aparició també de joves seguidors, del setmanari La Veu del Montserrat que funda Jaume Collell, el gran creador del “discurs ideològic” de la Renaixença. La tesi de Pol Serrabassa incorpora la publicació, en 700 pàgines, d’una gran quantitat de producció literària inèdita de l’època, de Serra i Campdelacreu, d’Ignasi Campà i d’altres autors, sobretot en poesia. “Els autors són més nombrosos del que es coneixia”. L’antologia La Garba Muntanyesa, que es publica l’any 1879, ho demostra. Tot això porta l’autor a afirmar que Vic “és un dels principals centre de la Renaixença”, el moviment que marca la represa de la cultura catalana, al costat d’altres ciutats de Catalunya, com Reus, i d’altres territoris de parla catalana, com Ciutat de Palma o València, abans que arribi a Barcelona. El Círcol Literari de Vic, “un esplai intel·lectual”, és un dels llocs on es cou la represa de la llengua catalana, a través de les classes, de les conferències i d’altres activitats, en uns inicis “molt ambiciosos”.