“Volíem que fos un festival per a la gent de carrer”

La màgia, des de totes les seves disciplines, tornarà a ser la gran protagonista del festival Una Tona de Màgia, que enguany viu la seva desena edició, consolidat com un dels grans aparadors del país d’aquesta art escènica. EL 9 NOU ha parlat amb qui en va ser el gran impulsor i director artístic durant tots aquests anys, el mag tonenc Jordi Pota. Van haver de fer molta màgia per poder arrencar aquest festival?[riu] Home, sí que crec que hi ha hagut màgia aquí. Mires enrere i penses que no era fàcil que hagués pogut passar una cosa així, en un poble petit com Tona. Si ho poso en perspectiva, en aquests 10 anys he voltat molt més que en aquell moment, he vist més festivals, més pobles, més administracions... i realment crec que vam fer màgia amb aquella primera edició, sobretot perquè la vam muntar en sis mesos. I ho vam fer amb ajuda de la gent que estava llavors a l’Ajuntament, molts voluntaris, molta gent i molts comerços locals que s’ho van creure... perquè allò era fum! No existia res, encara. I ja va ser un èxit, aquella primera edició...Sí, crec que es va fer bona feina i va anar molt bé. Tot i que passada per aigua, vam omplir el pavelló, amb 600 persones en cada espectacle... va ser bastant espectacular aquella arrencada. Amb la mà al cor; s’esperava arribar als 10 anys de vida d’Una Tona de Màgia?No [torna a riure]. Jo crec que no. Potser ara sí que miro més al futur o al llarg termini les coses que vaig fent, però en aquell moment, amb 23 anys que tenia, no pensava en 10 anys enllà. Pensava just que aquell any es pogués fer; aquella angoixa que tot anés bé... I aquella angoixa l’ha anat superant?A mi aquesta angoixa em va durar fins a la sisena edició, perquè la veritat és que ens han passat moltes coses. De la primera a la quarta edició el festival es va anar fent gran; a la quarta realment es va fer molt gran. Després va venir la covid. En lloc del maig el vam fer a l’octubre, aquell 2020. El 2021 no es va fer. I el 2022 es va reprendre, però vam haver de tornar a fer màgia per tornar a agafar l’energia de tot arreu i de tothom, i fer créixer el festival una altra vegada. L’ha vist mai perillar, en algun moment?Suposo que sí. Sempre tens aquesta por, però no crec que aquesta por hagi estat 100% real. Al final, una de les coses que sempre temies és que es veiés com un tema polític o personalista, i no com una cosa de poble, que és el que sempre defenso i he defensat. I crec que s’ha acabat veient així i els polítics de tots els colors d’aquí a Tona també ho estan creient. Estic especialment content d’això. És una gran fita que l’administració de Tona i la gent de Tona se l’hagin cregut, aquest festival. Es podria dir que amb els anys ha anat evolucionant el format; sobretot en el sentit de fer-lo més present per tot el poble…El format en si jo diria que ha estat bastant el mateix. Cada any fem alguna innovació, algun canvi puntual, afegim, traiem, reubiquem... La màgia al carrer s’ha fet sempre, sí que s’ha anat estenent la programació off per més espais del poble, però la base i la idea generals són les mateixes que la primera edició, amb diferents editorials. El padrí d’aquest any, el músic Arnau Tordera, parlava que el festival ja havia esdevingut un clàssic, amb aquestes 10 edicions...Home, És guai que digui això l’Arnau! Per què no. 10 anys són 10 anys –en realitat són 11–. Per això aquest any en el lema diem que portem la màgia a l’ADN. Penseu que molta canalla del poble de 18 o 20 anys ja no recorden Tona sense màgia. I una dècada després, creu que Una Tona de Màgia ja figura al mapa dels millors festivals de màgia del país?De Catalunya, segur, 100%; i d’Espanya, també, sí, sí. A més, el nostre format és un format molt popular, molt pensat per a les persones de carrer, no tant per als professionals. I això també el fa bastant únic. La majoria de festivals que es fan a Espanya barregen diferents tipus d’actuacions amb conferències, congressos... molt pensat també per a un públic professional. Aquí es va decidir que això seria un festival per a la gent de carrer. Que vinguessin a gaudir d’aquest art, que el coneguessin i que veiessin que la màgia es pot fer de moltes maneres diferents i que és un molt bon art escènic. Quines han de ser les claus per assegurar el futur del festival?Crec que, a priori, hauria de passar una cosa molt greu perquè es deixés de fer. Després hi ha altres temes que segurament són més polítics, però això ja ho hauràs de preguntar a l’Ajuntament, per veure com ho veuen ells. Des de la meva visió, el repte és que cada vegada la gent el conegui més. Crec que no s’ha de fer molt més gran, està bé una mida com la que tenim, potser amb algun punt més, algun extra més... però sí que podem aconseguir que vingui més gent. Que estem prou contents, eh! Perquè Déu-n’hi-do la gentada que ve. Quan fa bo això s’omple que fa por... Quina xifra d’espectadors han assolit cada any?El rècord crec que el tenim en més de 10.000 persones. És una bestiesa per un festival d’un poble com Tona. Jo diria que si anem per aquí, mantenint aquestes xifres, és realment una barbaritat. La màgia continua sent una modalitat cultural menystinguda o poc valorada?Crec que sí. Administrativament, vull dir. Com a art escènica, no. És una art escènica amb majúscules. El tema és que potser l’administració sí que la té una mica poc valorada, la màgia, i llavors costa pel tema subvencions i tot això. En canvi, el públic de carrer, gràcies a festivals com aquest o a les grans estrelles internacionals, ha fet que la màgia deixi de considerar-se només una cosa infantil i també atregui el gran públic. I això ho veiem aquí a Tona amb les gales internacionals, però també mirant com s’omplen teatres amb la màgia, pagant barbaritats per veure el Mago Pop, per exemple. En general crec que la màgia, en aquests últims 10 anys, ha evolucionat positivament. Què ha estat per vostè, la màgia?Buf! La màgia per mi ha estat una passió, sobretot quan vaig començar, amb 17 anys, que era una obsessió total, allò d’intentar millorar, d’aprendre... al final la màgia es nodreix de moltes arts escèniques diferents, i depèn de cap on ho enfoquis has de practicar més una cosa o una altra. La màgia és una de les poques arts escèniques que el que fa és amagar la tècnica. La majoria d’arts escèniques la mostren, aquesta tècnica, perquè la gent flipi. La nostra art escènica el que vol és que no es vegi. Per tant, has de practicar el doble, la tècnica i la tècnica perquè no es vegi. Per tant, és una art escènica que si no tens aquesta mica d’obsessió, sobretot als inicis, és complicat que la puguis arribar a realitzar amb un nivell alt. En la presentació insistia que aquesta desena edició serà, efectivament, una edició molt especial, gairebé emotiva, per a vostè...Sí, sí... sobretot quan vam anar a muntar l’exposició commemorativa [a la biblioteca] i veus allà una miqueta cronològicament les fotos, recordes moltes coses i, és clar, personalment a mi em toca. Per això he decidit aquest any tornar a presentar la Gala Internacional, com vaig fer en la primera edició, perquè crec que era un any que el presentador havia de saber una mica de què anava tot això, posar-hi context i explicar una mica a la gent com hem viscut aquests 10 anys de festival i poder-ho fer així, de tu a tu, més emocionalment. El posaré en un compromís. Si algú només pot venir a dos espectacles en aquesta edició, quins li recomanaria?És complicat, és complicat. La perla del festival sempre és la Gala Internacional. Això crec que no s’ho pot perdre ningú i és un espectacle que almenys s’ha de veure un cop a la vida, com a mínim. No t’ho pots perdre. I després, aquest any en diria la Gala Unipersonal, la que tancarà el festival diumenge a 2/4 de 7 amb Jaime Figueroa, i el seu El ventrílocuo. És una genialitat. És un espectacle fantàstic, i és molt guai tenir-lo aquí. A més, la gent de Tona que ve sovint ja el coneix, perquè ha presentat dues vegades la Gala Internacional, i és un dels presentadors preferits del públic. Podran fer màgia amb la meteorologia aquest cap de setmana?Tant de bo poguéssim fer màgia i que no plogués mai els dies del festival, però el fem al maig i ja se sap... No hi podem fer res, no, però tenim preparats plans B i la majoria de propostes les podrem reubicar, per exemple el gimnàs de l’IES Tona... Per tant, que la gent vingui igualment, que les coses principals estan sota cobert i estarà tot a punt. Màgia per a tots els públics El món de l’il·lusionisme fet espectacle té una cita destacada aquest cap de setmana a Tona amb una nova edició, la desena, del festival Una Tona de Màgia, un certamen adreçat a tots els públics que tornarà a comptar tant amb alguns noms destacats com amb joves promeses de les diferents modalitats d’aquesta art escènica. “Aquest festival ens ha situat dins del mapa cultural català; és un model que no trobareu enlloc més”, destacava en la presentació l’alcalde de Tona, Lluís Ges. “L’hem consolidat; és un goig de veure’l i viure’l. Continuem apostant per un festival de carrer amb espectacles per tot el poble”, reblava la regidora de Cultura i Promoció Econòmica, Judit Sardà. Aquest any precisament se suma un nou espai, la sala Mossèn Pere Devesa. Amb motiu de la desena edició, la Biblioteca Caterina Figueres acull una exposició que fa un recorregut per la història, els artistes i els moments més destacats d’aquesta dècada de màgia a Tona. D’altra banda, el grup Els Tets oferirà, aquest divendres a les 8 del vespre a la plaça Major, un concert commemoratiu, en què no hi faltarà la cançó que van compondre com a himne del festival. Aquest any, a més, tota la imatge gràfica del festival ens recorda una cadena d’ADN que s’ha anat formant any rere any amb cada una de les edicions celebrades. La programació manté l’estructura dels últims anys. No hi faltarà, en l’arrencada, la ja clàssica Màgia Golfa, aquest any amb el carismàtic Karim. Com a plat fort, també a La Canal, les dues gales internacionals, dissabte a la tarda i a la nit, amb artistes de primer nivell mundial. Entre els noms més destacats, el coreà Young-Min, Gran Premi Mundial de Màgia. El públic familiar també tindrà el seu gran moment amb la Gala Infantil, diumenge, protagonitzada per Enric Magoo, un dels mags més estimats pel públic familiar. El festival es tancarà amb un altre dels caps de cartell, Jaime Figueroa, que presentarà el seu nou espectacle, El ventrílocuo, a la Gala Unipersonal. Com en les passades edicions, Una Tona de Màgia se suma a la voluntat de promoure i fer visibles les dones en aquest sector. Enguany, per exemple, compten amb Lucía Rivera, una de les millors magues del món, especialista en quick change, que acumula vuit premis internacionals de màgia i que serà una altra de les artistes de la Gala Internacional. Com sempre, la màgia sortirà als carrers i omplirà places i racons del poble durant els tres dies. Enguany s’hi suma un nou espai, la sala Mossèn Pere Devesa, on actuarà Jordi Caps, primer mag a guanyar una de les edicions del concurs Got Talent. Com és habitual, el festival s’acompanya d’una Fira Màgica, a l’entorn de la plaça Major, que incorpora algunes parades d’artesania i food trucks per poder-hi menjar.

“Volíem que fos un festival per a la gent de carrer”

‘Anime’ en català fet a Osona

Pere Casas és el nou director del Museu del Ter de Manlleu

La Festa Verdaguer s’estén a la Catalunya Nord

Centelles inaugura la biblioteca nova del Palau dels Comtes amb Salvador Illa i protesta de docents

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Leche Pascual tancarà la planta de Gurb el 31 de juliol després d'haver-la venut a Casa Tarradellas

De les millors carns, els millors embotits

Detenen a Vic dos membres d'un grup criminal que suplantava identitats per adquirir la nacionalitat

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Mor un motorista en un xoc frontal amb un turisme al Brull

El sòl pelvià i les forces invisibles