Magí Sunyer: “Els valors republicans clàssics són molt bàsics encara, però els tenim maltractats”

Per començar amb allò que tots coneixem: llibertat, igualtat i fraternitat. Conceptes que neixen al segle XIX en el seu sentit modern, i que encara avui fem servir!Els valors republicans clàssics són importantíssims, són bàsics per a la nostra vida i ens distingeixen. Però al mateix temps els tenim una mica maltractats. El llibre vol ser una reflexió sobre la manera com es van introduir en el nostre país aquests conceptes. Com es van defensar. I què es va escriure a partir d’ells. El lector pot fer les seves reflexions sobre com es tracten avui, el significat que se’ls dona i l’abast que arriben a tenir. Què ha canviat, al cap de més d’un segle i mig?L’aplicació d’aquests conceptes s’ha desgastat. El segle XX va ser molt complicat, amb els feixismes i dues guerres mundials en què tot això es va remoure. Situats a principis del segle XXI ens poden sonar a conceptes antics, perquè els principals els coneixem molt, els tenim assumits i pensem que són propis de la nostra manera de ser. Però també és cert que cada vegada salten més alarmes que tot això se’n pot anar enlaire en poc temps. S’hauria d’anar a buscar l’arrel d’aquests mites, i aplicar-los en la seva forma original. Per això crec que és tan important de conèixer el primer moment en què neixen. El seu llibre se centra al voltant d’una experiència política molt efímera, la Primera República espanyola, entre els anys 1873 i 1874. Amb molta presència catalana, per cert...De fet, agafo des de principis de la dècada de 1840 fins aquest moment republicà. Quan hi va haver la revolució de setembre de 1868, la que es va conèixer com La Gloriosa, pensaven que ja ho tenien, que ja ho tenien aconseguit però van fracassar. Amb la República, l’any 1873, sí que estaven convençuts que era el moment... però no va durar. Les repúbliques espanyoles no duren! Hi ha un especialista en el tema que diu que abans del segle XIX no es troben rastres de republicanisme a Espanya, i en els segles XIX i XX... tots ho tenim present: un any i poc a la Primera República i en la Segona República, si descomptem la guerra i el Bienni Negre... ens quedarien dos o tres anys. Quan parla de república, en el llibre, no vol dir només el contrari de monarquia, sinó d’una sèrie de valors i conceptes? Els que dèiem al principi de l’entrevista i d’altres...Aquests dies, amb la discussió sobre els reis d’Espanya, hem sentit aquells arguments que “si ara traguéssim la monarquia, un president de la República encara ens sortiria més car”. Però és que una república no és això, substituir-ne un per l’altre. És clar que l’essència de la transmissió per sang, de l’herència en comptes de l’elecció és fonamental. Però per altra banda una república porta en ella mateixa una sèrie de valors i de conceptes. Nosaltres potser no ens n’adonem perquè els tenim incorporats a la nostra manera de viure. El d’instrucció, per exemple. Hem de pensar que a mitjan segle XIX no hi havia educació obligatòria i que això provocava determinats efectes en la societat. Això vol dir que encara que durant aquests dos-cents anys no hi hagi hagut república (o poca) la força que s’ha fet ha operat. Ha posat un exemple excel·lent. La instrucció generalitzada era allò que igualava la societat: influeix en tota l’esquerra de principis del segle XX i en el moviment llibertari...És molt present. El poble, en general, en sabia poc o gens de llegir i escriure. I es feien centres de lectura per ensenyar-ho. Darrere hi havia aquesta idea revolucionària: la certitud que si algun dia tothom sabia llegir i escriure no es deixaria prendre el pèl, parlant clar. I tots els problemes de la humanitat s’haurien acabat. Per això és tan important el llibre i la lectura, que a vegades no és ni lectura directa, sinó la lectura en veu alta per part d’algú i la resta de la gent que escoltava. Una república no és només substituir un règim per un altre. Una república porta en ella mateixa una sèrie de valors i de conceptes Vostè fa una llista de conceptes que, en la seva majoria, trobaríem actualíssims: la instrucció, com hem dit, i també el progrés, el feminisme, el poble, la ciutadania, el pacifisme, el laïcisme, l’universalisme, la revolució, el catalanisme... És el nostre retrat com a país?Absolutament. En els últims anys hi ha una cosa que m’ha causat una sorpresa: quan vaig començar a estudiar els mites del catalanisme, no se’n parlava gaire. I just aleshores va ser quan, amb el començament del que se n’ha dit el procés, se’n va parlar i se’n va escriure molt. En aquest cas concret, el mateix: jo potser fa uns deu anys que treballo en aquest llibre, i el procés ha reivindicat tots aquests conceptes que jo pensava que tenien només un valor històric. I que s’han posat en primer pla d’una forma absoluta. Per la paraula que els designa, alguns poden semblar una mica fora de temps. La virtut, per exemple.I en canvi és molt actual, i sobretot pels efectes negatius. L’oposat de la virtut és la corrupció. La virtut és la idea que una persona, un ciutadà, pel fet de ser-ho no pot enganyar la república. I el governant tampoc. És tan antic que Plató ja deia que per aquest motiu ningú no voldria ser governant. Però el seu deixeble Aristòtil ja el va corregir, i li va dir que observava amb sorpresa que molta gent volia càrrecs públics i potser era pel guany que en treien. Posem-ne un altre: el progrés. Al segle XIX creien que l’evolució de la història era lineal, que sempre anava cap a millor. La història ens ha mostrat que no era cert?Ho creien en tots els aspectes. D’una banda, tenien tots els resultats de la Il·lustració i el progrés de la ciència: els invents mecànics, tècnics... I també tenien la convicció que a mesura que passés el temps, aquests principis de què parlàvem –que eren bons per naturalesa– s’acabarien imposant. Pensaven que l’existència de principis contraris era qüestió d’obscurantisme. La fe en el progrés va ser absoluta fins a la Primera Guerra Mundial, en què van veure que aquelles màquines també servien per matar. I d’una manera molt generalitzada. Artísticament, això es va traduir en el dadaisme, una idea de destrucció total. Avui ens trobem en una situació curiosa i en certa manera contradictòria: encara tenim incorporat el concepte de progrés, que el món avança. Però per altra banda hi ha una idea oposada: tenim una força també molt progressista que parla de decreixement. Per què? Perquè s’ha vist que no totes les conseqüències del progrés són bones. Totes aquestes idees són les que conformen les grans ideologies del que queda del segle XIX i de bona part del segle XX?En aquell moment ja es defineixen. Si en el llibre hagués tirat més endavant, m’hauria repetit. Els conceptes es fixen en aquell moment, quan el món canvia absolutament amb la Revolució Francesa. Fins i tot els historiadors canvien d’era, de la moderna a la contemporània. El que passa és que en aquest país nostre, com que depenem d’un altre país i tot això no s’ha realitzat mai d’una manera plena, ho podem continuar idealitzant. És a dir, segueix molt vigent perquè no s’ha aplicat. Els republicans tenien com a referent la Constitució de Cadis de 1812, que no s’aplica perquè va venir una restauració monàrquica absolutament retrògrada...I cent cinquanta anys després trobem aquestes idees altra vegada, i si no els donem un sentit ple, se’ns menjaran els que hi són contraris. Quina relació té el republicanisme amb el catalanisme? L’any 1868 Valentí Almirall ja havia publicat les Bases para la Constitución federal de la Nación Española y para la del Estado de Cataluña.Hi havia hagut un catalanisme cultural. Però el polític o ideològic, els historiadors estan d’acord que neix en aquell moment. I neix en un grup molt concret: els republicans federals de Valentí Almirall, que se separen de Pi i Margall, el més federalista. Un temps després, la direcció del catalanisme l’agafaran sectors més conservadors, però el catalanisme neix clarament republicà. Com es va traslladar tot això en la cultura? O com la cultura actua de difusora de les idees republicanes? Aquest llibre ho tracta en profunditat, fins i tot situa l’inici del republicanisme en un poema, La campana, d’Abdó Terrades.Per això utilitzo el terme mite. De la mateixa manera que la mitologia grega, romana o d’altres la forma la literatura, la catalana també. I per a tots aquests republicans era tan important la cultura escrita que van tenir moltes iniciatives de creació de revistes: hem de pensar que La Campana de Gràcia va arribar a tenir 30.000 subscriptors, en una època en què molta gent no sabia llegir ni escriure. Per tant, l’element cultural era bàsic, i la literatura (juntament amb la música o altres arts) defineixen tot aquest entramat mític en què ens acabem reconeixent i que formen la nostra base. Ha parlat de música, i aquí esmenta com una de les figures importants del primer republicanisme Josep Anselm Clavé, el fundador dels Cors Clavé. entre moltes altres coses.Clavé és molt important. Primer perquè és una persona d’ideologia molt ferma, molt clara. Era un combatent, tota la seva vida ho va ser. I va ser capaç de canalitzar això a través de les seves societats corals: a gairebé tots els pobles hi havia un cor de Clavé. I tenien, en principi, una ideologia republicana, encara que després tot això va anar canviant. De la mateixa manera que tenia cançons que en podríem dir lleugeres, n’hi havia d’altres amb molta ideologia. Progrés, virtut i amor és un vers de La maquinista, un poema obrerista de Clavé que es dedica a introduir el lèxic de les fàbriques en la poesia. Clavé és fonamental fins al 1890, quan ja sorgeixen l’Orfeó Català i altres branques. Tots aquests nobles conceptes, com els retornem al significat original? Els nostres temps són de retorçar els conceptes, i associar la llibertat amb prendre unes cerveses, com deia una política madrilenya.Recuperar el significat és fonamental. Com ho fem ja és una qüestió complicada, que potser va més enllà de les meves competències. S’ha produït una banalització dels termes: al segle XIX va haver-hi un senyor que va escriure El liberalismo es pecado, i ara a aquest senyor li diríem liberal en sentit pejoratiu. És com si ara utilitzem el terme comunisme, que està molt desprestigiat. Hi ha qui posa un accent extrem en el fet de mostrar-se com a persones honrades: veig que hi ha persones i partits que intenten recuperar el sentit original. Això seria la recuperació de la virtut, de la que parlàvem abans. Ara bé, quin és el problema? Potser que els polítics que la coneixen més no la practiquen.

Magí Sunyer: “Els valors republicans clàssics són molt bàsics encara, però els tenim maltractats”

Quin és el tortell de Reis que més triomfa?

El campament reial s’instal·la al Parc Màgic de Manlleu

Taradell declara Bé d’Interès Local la tradició de rebre els Reis amb atxes de barballó

Tot a punt per a la nit més màgica

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb