La Font de la Mare de Déu, de Manlleu ja llueix el nou rentat de cara. Després que el 2022 es celebrés el 300 aniversari d’aquest emblemàtic element patrimonial de la ciutat, aquest dijous es va presentar la restauració que s’hi ha portat a terme i que ha durat tres mesos. Els treballs els ha finançat l’Ajuntament i els ha portat a terme l’empresa especialitzada en restauració de patrimoni Vicus SCP. Els restauradors Mireia Farrerons i Francesc Tornero i l’investigador Joan Arimany varen explicar les tasques de restauració que s’hi han fet. A l’acte hi va participar també una representant de les Pabordesses. Coincidint amb el 300 aniversari de la posada en funcionament de la font, l’any passat el Museu del Ter va publicar el llibre en format digital La Font de la Mare de Déu escrit per Joan Arimany i que és també un homenatge a les Pabordesses de la font; les veïnes que històricament han tingut cura de l’espai, “el col·lectiu de la societat civil manlleuenca més antic i amb continuïtat fins al present”, destaquen des de l’Ajuntament.
Els orígens de la font es remunten a l’any 1722, quan es va construir la mina que conduïa l’aigua del pou de Dalt Vila cap a l’actual ubicació de la Font de la Mare de Déu, en aquells moments en els límits de la Vila i avui entre la plaça de Dalt Vila i la plaça Fra Bernadí, al Baix Vila. Va ser una obra cabdal per a la millora de l’abastiment d’aigua al Manlleu del principis de segle XVIII. El nou espai es va posar sota la protecció simbòlica de la Mare de Déu i s’hi va construir una capelleta barroca presidida per una figura de Maria.
La font es trobava en un important estat de degradació. Les feines de conservació i restauració van començar fixant les parts dels esgrafiats del sostre i dels carreus de les parets, reproduint les parts perdudes, tapant esquerdes i pintant tota la volta amb els colors originals.
La pedra s’ha netejat de la crosta negra que la cobria i consolidat per evitar que s’escami. S’han retirat tots els ciments i rejuntats fruit de nombroses reparacions. Un cop neta s’ha rejuntat de nou amb materials tal i com eren en origen, és a dir, morter de calç tenyit, per donar un aspecte unificat al conjunt. També s’ha tret la molsa i la tosca que cobrien les parts baixes.
D’altra banda, s’han recuperat els tres brocs frontals originals, dels quals dos representen unes ales d’àngel en relleu negatiu i el tercer, a l’esquerra de la font, un relleu floral. També s’ha recuperat el brollador lateral dret descobrint un cap de lleó de fosa de ferro que es trobava completament cobert de calç. S’ha realitzat una neteja física i també química de l’escultura per retirar tota la crosta grisa i recuperar el color original de la pedra calcària. Tenia nombroses taques de cera dels ciris.
La fornícula de pedra calcària s’ha netejat en primer lloc amb micro-projecció d’àrid a baixa pressió i a continuació s’ha realitzat una neteja química per homogeneïtzar l’aspecte de la pedra. S’ha amagat la nova instal·lació elèctrica, s’han tractat els ferros contra el rovell de les làmpades, baranes i porta. Ha calgut reconstruir les parts malmeses de la porta de la mina i substituir-ne les fustes.
Finalment, s’han consolidat i reomplert les esquerdes de la pedra de la cornisa de la teulada de la font, per evitar futurs despreniments. Trobareu informació de l’inici de les obres en aquest article del periodista Miquel Erra.
{{ comment.text }}